maig 5, 2011
Aquesta mitjanit que ve comença la campanya electoral municipal, per bé que ja fa temps que vivim immersos en una precampanya molt intensa. Espero no haver-vos cansat i us asseguro que això s’acaba en quinze dies… 
Han passat tot just quatre anys d’ençà de la primera vegada que em vaig presentar i aquesta és la meva segona campanya electoral municipal. En aquest període les nostres vides han canviat. La crisi ha irromput amb força a les nostres llars i tot just ara tenim un govern a la Generalitat que s’adona de la gravetat de la situació i actua amb responsabilitat. En aquests quatre anys hi ha hagut molta alegria i lleugeresa pressupostària, molt malbaratament de diner públic. En aquests quatre anys s’han iniciat les obres del TAV a Girona, però amb greus mancances de comunicació, informació i diàleg amb els ciutadans i comerciants, i sobretot sense que des de l’Ajuntament s’hagi volgut despertar un veritable debat de ciutat sobre les conseqüències de tot plegat i sobre la posició gironina. No interessava, perquè calia protegir els governs amics de Barcelona i Madrid…
En aquests quatre anys també m’han passat coses a nivell personal i familiar. La campanya de fa quatre anys la vaig encarar amb la meva dona embarassada de la primera filla, i ara ja en tinc dues. La petita justament avui fa un any i mig. Un altre cap de llista d’aquesta campanya electoral, en Jordi Navarro (CUP), es troba en una situació semblant i sovint parlem de les dificultats que representa combinar-ho tot plegat. En aquest sentit, és una situació nova per a mi.
Han canviat moltes coses menys una: l’Ajuntament de Girona. Ben al contrari, ha continuat tocat per l’ensopiment i la son a les orelles que ens ha provocat greus perjudicis a tots els gironins. La factura pels errors comesos pel tripartit (xalet Tarrús, Pallol, Domeny, aparcament de Santa Caterina,el niu, el pavelló, els “processos participatius”, l’encariment del pla de barris, l’oficina de turisme…) es deu en gran part a aquesta cultura de creure que la ciutat ho aguanta tot, perquè el PSC sempre ha fet i desfet a voluntat. Això també està canviant.
Girona necessita un canvi. Ho sap tothom i és profecia, que diria Foix. La ciutat no pot permetre’s que es perdin més oportunitats, i un nou tripartit municipal liderat pels que porten 32 anys manant ens acabaria d’enfonsar en la somnolència que ha presidit aquest període que s’acaba.
Per això des d’avui i amb tota convicció trucarem a la porta dels gironins i les gironines per convidar-los a concedir una oportunitat al canvi, que es passin al canvi. Les opcions són dues: a 36 anys de govern dels mateixos, o 4 anys d’un govern nou, amb noves maneres i nous horitzons.
Publicat a: General 
Cap comentari »
maig 4, 2011
El sondeig electoral que publica avui La Vanguardia sobre les intencions de vot a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del proper dia 22 ens situa, a punt de començar la campanya, com a força guanyadora per primera vegada a la història de la democràcia local. És una bona notícia, perquè indica una clara voluntat de canvi, un desig de canviar lideratges a l’Ajuntament… però no suficient: el tripartit continua sumant i les opcions de reeditar-lo es mantenen intactes. Ni ens fiem ni ens adormim. Partim per primera vegada amb l’optimisme del canvi al nostre favor, però no hi ha res decidit i el paper dels gironins és més important que mai: feliçment ja no hi ha la idea preconcebuda que no hi ha res a fer, i els ciutadans que tenen ganes de canvi coneixen que és més possible que mai.
Queda més clar que mai allò que sempre remarco: la tria és entre el canvi o el recanvi; entre la renovació política a l’Ajuntament o el continuisme de les polítiques que ens han conduït on som, en una ciutat que perd oportunitats, amb un ajuntament adormit.
Divendres a les zero hores s’inicia la campanya més oberta de la democràcia. Alguns pensen que s’hi juguen la poltrona que han ocupat 32 anys; en realitat, el que està en joc és el futur de la ciutat: si continuem pel mateix camí o canviem, renovem, donem oportunitats a noves maneres de fer.
Publicat a: General 1 comentari »
maig 2, 2011
Aquest migdia hem fet el quart debat de caps de llista de la precampanya, aquesta vegada a la Universitat de Girona. L’ha moderat en Josep M. Terricabras que en acabar ens ha demanat que en parléssim, de la UdG; que en parléssim quan tinguéssim altres debats i en tinguéssim l’oportunitat. És el que faig poques hores després, escrivint i publicant aquesta entrada el meu bloc.
No seré pas jo qui descobreixi a aquestes alçades l’impacte de la UdG a la ciutat de Girona. Hi ha estudis que ho acrediten, però sobretot hi ha l’evidència. Però és evident que cal reforçar i multiplicar el suport de l’Ajuntament cap a la Universitat en la seva estratègia 2020, que passa per la seva internacionalització, la seva projecció exterior, el reforç de la seva oferta, l’excel·lència educativa i en recerca, la potenciació dels àmbits on és potent, etc.
Les intervencions del públic, entre les quals la de la rectora Geli i la de l’exrector Nadal, han insistit en la necessitat d’apropar més la Universitat i la ciutat, demanda que comparteixo. En aquest sentit, hem de potenciar el rol de Girona com a “ciutat amb universitat” i la percepció que la UdG és una “universitat amb ciutat”.
En aquest sentit, la proposta de creació d’una càtedra “GironaCiutat” ens servirà per reforçar aquesta connexió i per vincular molt més el nostre futur.
Publicat a: General 1 comentari »
maig 1, 2011
En els darrers quatre anys, més de 1.100 veïns i veïnes de la ciutat de Girona s’han incorporat cada any a la llista de l’atur. Dels 2.800 que hi havia ara fa quatre anys hem passat als més de 7.500 del mes de març, una xifra que es pot augmentar en tancar aquest mes d’abril. Sincerament no he vist gaire preocupació per aquesta sagnia en els qui ens han manat tots aquests anys: més aviat hi he vist indiferència i indolència. Avui faran tota mena de gesticulacions, però quan vaig proposar que l’alcaldessa obrís cada mes el ple de l’Ajuntament passant comptes de la situació de l’atur a la ciutat s’hi van negar i hi van votar en contra. Era una mesura pedagògica, de sensibilització, que segurament ajudaria als regidors del Govern que havien de gestionar pressupostos a no tenir la mà foradada, a mirar més prim a l’hora de gastar alegrement i a discutir el preu de les coses. No és broma: ens hem queixat d’una pràctica municipal nefasta per a les arques públiques com és la de no plantejar informes econòmics contradictoris en casos tan flagrants com el xalet Tarrús, el del pàrquing del Pallol i el rescat de l’aparcament del Trueta. Potser –i és molt suposar– el regidor o regidora de torn, en prendre consciència de l’augment imparable de l’atur en tots aquests quatre anys, hauria tingut molta més autoexigència i hauria discutit fins al darrer cèntim. I a la llum de la sentència del xalet Tarrús no hi ha cap dubte que s’haurien estalviat un grapat d’euros. Per contra, s’han llençat grans sumes de diners, directament a la claveguera: diners que eren de tots els gironins que han passat a butxaques particulars per errors molt greus de tot el Govern municipal.
Aleshores la conselleria de Treball de la Generalitat i el ministeri de Treball espanyol eren en mans del PSC, i no es tractava de fer evident la responsabilitat del desgovern socialista. Silenci, passar de puntetes… mentre les famílies afectades per l’atur es veien obligades a ajustar-se el cinturó. No els vaig sentir mai alçar la veu. Ara, d’una forma cínica, aquest mateix partit clama pels ajustaments imprescindibles que s’han d’aplicar com a conseqüència del malbaratament de diner públic que han protagonitzat mentre governaven.
Publicat a: General Cap comentari »
abril 29, 2011
En la conferència que ha pronunciat aquest matí el director general de Transports, Ricard Font, al Cercle d’Infraestructures he aprofitat per reclamar al Govern dues inversions de gran rendibilitat per a la nostra ciutat. Al marge de l’aposta per l’estació del TAV a l’aeroport, que ja havia suggerit en ocasions anteriors, he demanat que l’aparcament d’aquesta estació sigui dimensionat com a aparcament dissuasori de l’àrea urbana de Girona, i que estiguin ben connectat amb tren i autobús amb el centre de la nostra ciutat per garantir que compleixi bé aquesta funció. Ara que es pot planificar amb rigor, és important que la inversió tingui el màxim de rendiment per als interessos col·lectius; això pot suposar una millora per a moltes persones que treballen o estudien a Girona i que tenen problemes seriosos per trobar aparcament, i traurà pressió a zones de la ciutat que pateixen aquesta aportació extra de vehicles.
A la mateixa conferència, he aprofitat per reiterar la reclamació d’una connexió ferroviària directa entre Girona i Blanes, com a servei d’una gran potencialitat i que pot generar beneficis mutus. Considero que la capital de la demarcació ha d’estar connectada directament amb l’aglomeració que representa la Selva marítima i l’alt Maresme, cosa que reforçarà el sector turístic i el sector comercial de la nostra ciutat, i millorarà la mobilitat en general entre aquestes dues aglomeracions demogràfiques. Actualment, anar amb tren de Girona a Blanes requereix fer un transbordament a l’estació de Maçanet-Massanes, amb una espera d’almenys mitja hora de mitjana. El director general de Transports ha revelat que el Govern està estudiant ja aquesta proposta i que forma part del plantejament de rodalises gironines.
Publicat a: General Cap comentari »
abril 28, 2011
L’anunci del conseller Recoder que el departament de Territori i Sostenibilitat estudiarà el projecte per construir una estació del TAV a l’aeroport de Girona és una gran notícia, que lliga amb les demandes d’una part important de la societat civil i que coincideix amb el que vinc explicant quan em reuneixo amb els representants del sector turístic i de les patronals. El dia que ens vam veure a Girona vam parlar d’això i d’altres qüestions. L’aeroport de Girona ha de tenir futur més enllà de Ryanair, sense deixar de reclamar que la companyia compleixi els seus compromisos vigents. Una de les claus per tenir un futur garantit és que l’aeroport tingui una bona connexió amb Barcelona i amb el centre de Girona a través del corredor ferroviari. Hem reclamat que puguin haver-hi llançadores des de l’estació urbana de Girona cap a l’aeroport, i crec que és una bona opció apostar per ferroviaritzar l’aeroport.
A banda de l’estació, l’aeroport també necessita una N-II amb el desdoblament acabat; necessita ser traspassat a la Generalitat i necessita una gestió de proximitat. En aquesta gestió, CiU sempre ha reclamat la implicació de l’Ajuntament de Girona. I sembla força insòlit que sigui l’únic Ajuntament català que sempre s’ha desentès del seu aeroport. El de Lleida i els de Reus i Tarragona contribueixen a l’activitat dels aeroports d’Alguaire i de Reus; el de Girona mai no s’hi ha implicat i no n’ha volgut saber res. També això ha de canviar!
Publicat a: General Cap comentari »
abril 24, 2011
Hi ha uns veïns de la plaça Empúries de Girona que porten tres anys enviant la seva queixa a l’Ajuntament però els conflictes continuen i ja fa temps que no reben respostes dels responsables municipals. En el Pla n’he parlat almenys en tres ocasions, i sempre n’he obtingut les mateixes respostes vagues. En el darrer ple vaig preguntar per la situació d’un prostíbul que causa reiterades molèsties als veïns de la zona, i se’m va respondre que de seguida s’actuaria. No és cert: els veïns em confirmen que fa anys que reclamen actuacions municipals, sense resultat. Avui llegeixo que l’Ajuntament és incapaç d’atendre la petició d’instal·lar una barana al carrer Caputxins, com se li demana des de 2009. La llista de les desatencions és llarga. El canvi és trencar amb aquesta rutina i aquesta manera de fer, molt característica dels qui porten 32 anys manant i fent i desfent a la ciutat. No només trencar amb aquesta manera de fer sinó desautoritzar-la públicament.
Escoltar i atendre és el que vam fer ahir a la vela de Sant Jordi que des de CiU vam instal·lar a la plaça Catalunya. Des de fa tres anys oferim planter –enguany eren maduixes– a canvi d’una butlleta amb les dades personals; fa temps que no volem vendre roses, per evitar fer la competència als qui ho fan per recaptar diners per a les activitats socials que duen a terme i als qui s’hi dediquen professionalment. Vam recollir un grapat impressionant de butlletes amb gent disposada a rebre informació de les nostres activitats i propostes, a més de gaudir de la visita de molta gent de la resta del país que va venir a visitar la ciutat. Un dels qui vaig tenir l’ocasió de saludar va ser en Josep Maria Espinàs, al qual conec des de fa anys, que em va confessar que aquell era el seu primer Sant Jordi gironí.
Escoltar i atendre és el que s’ha de fer a l’Ajuntament a partir del 22 de maig. Fins ara això no s’ha fet bé, i no ha estat pas per manca d’oportunitats, ni de suports polítics: 17 regidors al govern municipal contra 8 de l’oposició. I això ha de canviar.
Publicat a: General Cap comentari »
abril 20, 2011
La realitat és tossuda i la lògica sempre s’acaba imposant. Avui ja ningú no discuteix la necessitat de promoure la marca pròpia de Girona, més enllà de l’aixopluc –sempre beneficiós i necessari– de la marca Costa Brava – Pirineus. Me’n felicito. En el pla de mandat encara vigent, signat per PSC, ERC i ICV, no hi ha cap referència a la necessitat de promoure cap marca pròpia ni d’establir una promoció pròpia. Aquesta, en canvi, va ser una de les propostes bàsiques del programa de CiU de l’any 2007… En ell ja s’hi podia llegir textualment, sota l’epígraf Promocionar la ciutat internacionalment: “Promoció activa i ambiciosa de la marca “Girona” que permeti oferir Girona tot l’any”, i a sota s’hi afegia el compromís de “convertir Girona en destinació turística de primera elecció”. La presentació a la premsa va recollir també aquest compromís, que hem anat reiterant al llarg dels quatre anys que hem estat a l’oposició i que hem explicat al sector cada vegada que ens hi hem reunit.
Celebro que ara això ja no ho discuteixi ningú, i que si gaudim de la confiança dels gironins per governar la ciutat trobarem el suport de l’oposició per tirar endavant les polítiques d’impuls i promoció del que ja va ser un compromís del 2007 i que, com no podia ser d’una altra manera, continuarà essent-ho en el futur amb més força que mai. Hem perdut quatre anys fabulosos per poder posar les bases d’aquesta promoció, en els quals no han faltat recursos econòmics per poder-la emprendre. D’això ens en lamentarem sempre, perquè les oportunitats no passen dues vegades i és ara, que tenim dificultats econòmiques i de finançament, quan trobem a faltar les polítiques i la planificació que s’haurien hagut de realitzar.
Publicat a: General Cap comentari »
abril 19, 2011
Torno del debat de Televisió de Girona amb els candidats a l’alcaldia de les cinc formacions que tenim representació municipal, i no sé si acabar-me de creure el que hi he vist. Sentir dir a representants del Govern municipal que l’Ajuntament “tarda massa a respondre als ciutadans”, que la despesa del polèmic Niu “s’havia d’haver estalviat”, i que el dèficit del festival de Músiques religioses és “malgastar els diners” em reconforta perquè vol dir que quan ho denunciàvem des de l’oposició teníem raó, però em desconcerta absolutament perquè indica quina mena de govern hem tingut aquests darrers quatre anys…
La increïble mutació del Govern municipal en oposició a si mateix demana una reflexió profunda, que tindrem temps d’anar fent al llarg de la campanya però que sobretot tindran temps de fer els ciutadans. Em voldria, ara, referir a un altre episodi del debat que hem tingut: el victimisme del PSC quan se’ls recorda que porten 32 anys governant la ciutat, i quan alguns diem que són massa anys i que cal un canvi.
Sostenir que aquesta afirmació va en contra de la democràcia i és una ofensa als ciutadans de Girona resultaria passable per alt si no estiguéssim parlant de coses molt serioses. La democràcia és una construcció col·lectiva, també de l’oposició (cosa que en 32 anys de governs socialistes s’ha oblidat sistemàticament); vull dir que no és patrimoni de ningú, i els esforços per aconseguir-la i reforçar-la són col·lectius. La superioritat moral no hi té cabuda, en aquest debat. I com que segur que aquest serà un dels temes de discrepància durant la campanya que encetarem en tres setmanes voldria deixar-ho dit d’entrada.
Els qui s’han passat els darrers anys repetint la lletania que els 23 anys de Governs de CiU a la Generalitat presidida per Jordi Pujol eren excessius, que era massa temps, no tenen cap mena d’autoritat moral per qualificar de poc respectuoses amb la ciutadania les crítiques als 32 anys que fa que governen la ciutat de Girona. Dit d’una altra manera: fer-ho és exhibir una doble moral. Ja hi estem acostumats, però no per això ens hi hem de resignar. Canviar aquest estil, aquesta manera de fer les coses, és cada dia més urgent i necessari.
Sí, apostem pel canvi polític a Girona, i cada dia amb més convenciment i ganes de protagonitzar-lo. No serà fàcil i no ens ho posaran fàcil tots els qui d’una forma directa o indirecta temen els efectes renovadors, transformadors i catàrtics del canvi… però sempre m’han agradat els reptes difícils 
Publicat a: General Cap comentari »
abril 18, 2011
La revista anglesa Restaurant elabora cada any la llista dels 50 millors restaurants del món, i avui ha fet pública la d’enguany, amb una sorpresa molt agradable i important: el Celler de Can Roca passa a ser considerat el segon millor establiment del món. Fa temps que la ciutat de Girona és al mapa mundial de la gastronomia, però ara hi és senyalada amb una bandereta especial, gràcies a l’èxit d’una manera de fer que és molt gironina i alhora molt universal: fer les coses bé, amb una visió del món que s’arrela poderosament a la pròpia terra.
M’alegro molt per a tota la família Roca. Ara fa una setmana érem, amb el president Pujol, al restaurant dels pares dels germans Roca. El pare i la mare van tenir l’amabilitat de venir-nos a saludar, i després ho va fer en Josep Roca. Una setmana després, el projecte que va néixer i créixer en aquell mateix espai ha esdevingut el segon millor restaurant del món, seguint l’estela prodigiosa del Bulli de Ferran Adrià.
Les comarques gironines som una potència gastronòmica mundial. La capacitat d’atracció que aquest fet té per al nostre turisme és colossal, i l’hem de saber aprofitar.
Publicat a: General Cap comentari »
contingut rss
Darrers comentaris