juny 16, 2011
El que va passar ahir a l’entorn del parc de la Ciutadella de Barcelona, conseqüència directa de la convocatòria d’una acció pensada per aturar el funcionament del Parlament de Catalunya, no es pot interpretar només a la llum de les primeres hores, sempre imprecisa i fràgil. Hi haurem de tornar de manera periòdica perquè, com passa sovint al nostre país, mai no acabem de posar-nos d’acord en les anàlisis nacionals. Avui tenim una mica més de perspectiva i també noves dades: sabem, per exemple, què n’opinen analistes de les més diverses tendències, i quin és el detall d’accions que ahir, per proximitat i per impacte emocional, no estàvem en condicions de valorar prou bé. La pel·lícula dels fets que podem fer avui ja no és només la suma de les seqüències personals sinó que la podem completar amb les aportacions fonamentals de periodistes i analistes.
I la pel·lícula és esfereïdora. No és per anar a dormir tranquil. Hem assistit a un intent deliberat d’aturar el sistema democràtic, que és un comportament propi dels totalitarismes (de dreta i d’esquerra), i que només l’acció policial i la determinació del President i els diferents líders polítics han aconseguit fer fracassar. No vull ni pensar en les conseqüències que hauria comportat que ahir el sistema hagués col·lapsat, per covardia o per imperícia. Avui n’estaríem parlant en uns termes de molta més preocupació i gravetat. Però no hi va haver ni covardia ni imperícia: el sistema és, malgrat les seves imperfeccions i les seves mancances, robust. S’ha de ser molt valent per decidir continuar caminant fins al Parlament quan t’envolten bàrbars. Ho dic per la Marina Geli, per l’Ernest Maragall, per en López Tena, per en Gerard Figueras, per en Josep M Llop, per en Joan Boada o per la Montserrat Tura, entre molts d’altres. Cap diputat, ni un, es va fer enrere i va preferir retirar-se i desistir d’assistir al Ple. Qui no podia accedir a peu va buscar la manera d’arribar-hi per altres mitjans. No vol dir que ningú no passés por: estic convençut que qui més qui menys va patir en algun moment per la seva integritat, i tenir por és tan humà com no tenir-ne. De fet, tenir por però malgrat tot persistir en la idea d’arribar al Parlament és encara més lloable.
Els fets de juny portaran cua. La seva gravetat fa impensable que ens en puguem/haguem d’oblidar com si fos una tempesta d’estiu. Per això aplaudeixo la determinació amb què el Govern i el Parlament han entomat la seva responsabilitat.
Publicat a: General 
1 comentari »
juny 16, 2011
La definició de l’organigrama polític del futur govern de Girona, que s’ha difòs aquesta setmana, ha estat confós per alguns com el cartipàs del consistori municipal, que és una qüestió que va molt més enllà i que, en qualsevol cas, s’ha d’abordar, i s’abordarà, amb diàleg amb la resta de forces polítiques: la composició de les comissions informatives, els representants als organismes, institucions i patronats, les competències del ple i de la comissió de Govern, etc. No cal posar-se la bena abans de la ferida. I si algú vol donar crèdit a l’especulació, que desmenteixo absolutament, que hi haurà quatre gerències, per a ell va el pollastre. Tirar-se a la piscina, publicar segons què sense contrastar –i no és la primera vegada que passa– fiant-se de fonts que parlen d’oïda… porta a escriure coses que després la realitat desmenteix.
Publicat a: General Cap comentari »
juny 15, 2011
Catalunya viu avui un episodi indigne, inacceptable. No hi caben mitges tintes: la condemna als fets d’aquest matí protagonitzats per les persones convocades a l’entorn del Parlament de Catalunya amb la consigna d’impedir l’entrada als diputats que en formem part ha de ser inequívoca i contundent. La indignitat ha ocupat els espais que noblement havia creat la indignació d’uns quants ciutadans preocupats per l’esdevenidor i les mancances del sistema democràtic. No és un sistema perfecte i necessita mirades crítiques que és segur que no podem adreçar només els qui en som representants. Unes mirades que han de conduir-nos a canvis de maneres de fer, llenguatges, formats. No és un combat nou, però si que és nova la magnitud de la seva socialització… i ara també són noves les formes antidemocràtiques que han caracteritzat l’acció d’avui.
Avui el Parlament de Catalunya ha estat objecte d’una acció pensada per entorpir-ne el seu funcionament. Qualsevol democràcia es basa en el funcionament normal i segur de les seves institucions, i d’una forma molt singular el seu Parlament que és format per les persones que són elegides pels ciutadans perquè s’ocupin de la tasca legislativa. Impedir la seva funció i violentar els seus membres és una forma més d’impedir la democràcia en una de les seves expressions més indiscutibles.
Avui he patit pels companys, de tots els partits, que han estat objecte d’agressions més o menys violentes. A mi només m’han intentat una estrebada de la bossa on duc l’ordinador, i m’han entorpit l’accés en un moment determinat, quan algú s’ha posat al meu davant i m’ha obstruït. Res que no hagi superat amb l’ajuda d’alguns concentrats que han contribuït a evitar que la cosa anés a més i, naturalment, a la professionalitat dels Mossos que estaven a l’aguait. Però he patit sobretot per la imatge del meu país i per la grapejada al meu Parlament que han perpetrat una minoria molt sorollosa, amb moltes complicitats amplificades, però que hauria de ser objecte de la mateixa mirada crítica que s’adreça –i és bo que sigui així– a la política.
El Ple ha pogut celebrar, malgrat tots els intents de boicot, la seva sessió. He enregistrat aquest vídeo en els instants previs i durant el moment en què la Presidenta De Gispert obre la sessió.
Publicat a: General 3 comentaris »
juny 5, 2011
El mes de maig passat es va tancar amb 88 persones residents a Girona menys a l’atur de les que hi havia en tancar el mes d’abril. És el segon mes consecutiu que l’atur baixa a la nostra ciutat, encara que ho fa amb xifres modestes i que no impedeixen que els registres continuïn per damunt de la barrera de les 7.000 persones. La notícia esperançadora és que fa tot just dos mesos hi havia 322 persones més a l’atur que no pas avui, i si pensem que la temporada turística es presenta millor que la de l’any passat podem imaginar que ens els propers mesos es continuarà millorant. Al mes de juliol de l’any passat hi havia uns mil aturats menys a Girona dels que hi ha avui. És evident, per tant, que ens hem de prendre amb molta cautela les dades d’aquests darrers dos mesos. La sensatesa no ens ha d’abandonar mai, i menys en temps de crisi.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 30, 2011
En la campanya electoral passada tots, qui més qui menys, hem defensat l’aportació que pot fer l’esport a la cohesió social de les nostres comunitats. No en tinc cap dubte: pocs vehicles poden arribar a ser tan eficaços com el de l’esport, i estic convençut que davant dels temps que vénen ens hi haurem de recolzar més. És cert que quan des de la política parlem de la funció cohesionadora de l’esport ens referim a l’esport de base, al que promouen tants clubs dels nostres barris que lluiten cada dia a primera línia i que ens presten, col·lectivament, un servei impagable. Però aquesta funció no és mai completa si l’esport d’elit i el professional deconstrueixen durant el cap de setmana tot allò que bonament es construeix, amb grans dificultats, durant la setmana. En aquest sentit, l’esport d’elit i els professionals que el practiquen són portadors d’una responsabilitat molt alta.
Per això estic profundament agraït a Josep Guardiola. La funció educadora del seu mestratge no és casual, ni improvisada: segur que neix d’un compromís íntim amb el proïsme. Mai no podrem valorar prou bé l’aportació que en Guardiola fa a la nostra societat. En podria prescindir, ningú no li exigiria ni la trobaria a faltar, però ell sap que quan parla, quan actua i quan pren decisions hi ha muntanyes de nens i joves arreu del món que l’estan observant, i actua de manera molt responsable. El recorregut que ha dirigit per dur el Barça fins a l’era de les victòries és admirable. Ja sé que ens podríem embolicar ara en el debat sobre l’exemplaritat de cobrar milions d’euros per anar rere una pilota, i en el dels excessos de les eufòries. Però tot això hi seria igualment. En canvi, els valors que identifiquen el recorregut victoriós depenen dels compromisos personals i de la responsabilitat social de cadascú.
Sacrifici, treball constant, feina ben feta, lleialtat, treball des del grup i per al grup, aposta per l’excel·lència individual neutralitzant la vanitat i l’egoisme tan fàcils en el món de les estrelles… tot això són valors que també eduquen. I contribueixen a fer menys feixuga la tasca dels educadors que treballen a primera línia, cada dia, cada any, en condicions heroiques, i sobretot dels pares i mares que lliuren cada dia, cada minut, un combat anònim però fonamental per l’educació dels fills davant d’un esdevenidor gens falaguer.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 24, 2011
És el primer article que escric al meu bloc d’ençà que s’han celebrat les eleccions municipals en les quals la força que represento ha obtingut la seva primera victòria a Girona, en unes eleccions locals. El desig creixent de canvi que detectàvem era real i els resultats així ho reflecteixen. I també és ben cert allò que vaig dir divendres passat, en tancar-se la campanya electoral: la política gironina ja ha canviat. Hem passat pàgina a tota una era i n’encetem una de nova en la qual CiU tindrà la responsabilitat i l’encàrrec de liderar. Us agraeixo a tots els qui ens heu donat suport al llarg de tots aquests anys, als qui heu format part del projecte municipal de CiU, als qui heu treballat en aquesta campanya i sobretot als qui ens heu atorgat la confiança per liderar el canvi. Moltes i moltes gràcies.
És un agraïment necessàriament contingut. Ja en vaig parlar diumenge a la nit, quan celebràvem els resultats electorals: tenim dret a estar contents però hem de tenir les emocions contingudes. Vénen temps molt difícils, per als quals ningú no s’havia preparat. No tenim, per tant, el dret a l’eufòria desmesurada i crec que la gestió de la victòria, serena i responsable, demostra que anem pel bon camí. En aquests darrers quatre anys hem perdut col·lectivament moltes oportunitats i ens tocarà recuperar temps perdut. Sé que no serà fàcil però sé, també, que la majoria dels gironins i els seus representants –tots, els que hem guanyat i els que han perdut– s’esforçaran per anar a la una i empènyer la ciutat perquè surti el més aviat millor de la crisi. Hi compto; altrament les dificultats creixerien. Per això m’obligaré a aplicar un dels compromisos de la campanya: nova forma de governar.
És un primer text en aquest període de transició entre les eleccions i la presa de possessió (el dia 11 de juny). Mantindré la presència a la xarxa, on sóc des d’abans de dedicar-me a la política i gràcies a la qual mantinc el contacte amb el que és la meva professió de periodista i el contacte directe amb molta gent. I ho faré com sempre: amb veu pròpia, en primera persona.
Publicat a: General 4 comentaris »
maig 20, 2011
Queden pocs minuts per a les 12 de la nit i la llei, obsoleta en aquest sentit, impedeix que quan es traspassi aquesta hora ja no es pugui demanar el vot. Aprofito que s’acaba el dia per demanar-vos el vostre vot perquè ja no ho podré fer més. He procurat fer una campanya neta, positiva, sense excessos. Crec que tots plegats ho hem aconseguit i me’n sento orgullós. Hem apostat per un estil nou, sense estridències i sense politiqueria, que ja cansa (a alguns, però, veig que encara els estimula. Allà ells). Un estil que també anunciï una nova manera de governar i entendre l’exercici del poder. Més planer, més proper, amb humilitat però sense renunciar a l’ambició. Sense cosmètica ni artificis de màrqueting caduc. Hem fet el que ens vam proposar de fer fa temps, i per bé i per mal hem arribat al cap del carrer essent fidels a aquest estil.
Diumenge ens caldran molts més vots dels que vam tenir ara fa quatre anys, si volem tenir l’oportunitat de liderar un govern de canvi. I es tracta d’això: d’obtenir la confiança dels gironins i gironines per poder emprendre una nova etapa a la ciutat, per poder obrir una nova era presidida per noves maneres de fer política. Tinc el convenciment que hem arribat a la gent i que ho hem fet amb honestedat i claredat, sense impostures ni sobreactuacions que tant de mal han fet i fan a la política. Per això, ara que encara puc, us demano el vot.
Publicat a: General 1 comentari »
maig 20, 2011
A l’inici de la campanya electoral és tradició l’acte de l’enganxada del primer cartell. Abans es feia amb cola i avui ho fem de manera electrònica, però el fet és el mateix: s’inaugura amb un gest simbòlic els quinze dies de frenesí electoral. Aquest vespre, que s’acaba la campanya, hem organitzat un acte nou: la festa de la despenjada del cartell. Tindrà el mateix caràcter simbòlic: acabem la campanya i la donem per ben tancada. Us hi convido: podreu escoltar les versions de la nostra cançó amb l’actuació en directe del grup gironí Marge d’error a partir de les 22h, a la discoteca Buddha-club (l’antiga Sala del Cel).
Publicat a: General Cap comentari »
maig 19, 2011
Ahir al vespre vam celebrar l’acte central de la campanya de Convergència i Unió a la ciutat de Girona, a l’Auditori. M’hi van acompanyar el president Artur Mas i el secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, i prop de 400 persones a les quals agraeixo el suport. Va ser un acte emotiu perquè va escenificar el resultat del treball persistent d’aquests quatre anys, amb la mirada posada als propers quatre. Vaig emfasitzar la necessitat d’aprofitar aquestes darreres hores per sumar els vots que ens faran falta per obtenir la victòria a les eleccions de diumenge i que ens garanteixin prou solidesa per liderar un govern de canvi. Girona necessita un canvi, real. Necessita que s’obrin els finestrons i entri aire fresc i noves maneres d’entendre la manera de governar una ciutat, noves estratègies per fer front a la crisi.
Avui i demà tornarem a recórrer la ciutat, fent porta a porta i demanant el vot de manera individual. No ens en cansarem: treballarem cada vot, ens el guanyarem a pols.
(la foto l’he capturada de la plana d’El Punt i ésde Lluís Serrat)
Publicat a: General Cap comentari »
maig 17, 2011
Delfí Geli [wiki], exjugador de futbol en clubs com el FC Barcelona, l’Atlético de Madrid i el Girona FC entre d’altres, ha mostrat aquest migdia el seu suport a la necessitat del canvi a la ciutat de Girona i a la meva candidatura com a alcalde. Geli, que des que va deixar el futbol professional viu a Girona, s’ha mantingut sempre fidel a la idea que l’esport ha de servir per a l’educació, la formació en valors i la cohesió social, tal com és també el meu compromís que ja vaig expressar en la sessió informativa del passat dilluns dia 9 en la qual va participar el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau. Convergència i Unió de Girona vol potenciar l’esport com a vehicle de cohesió social, cosa per la qual reitero el meu compromís i suport amb els clubs i entitats dels barris que desenvolupen una tasca imprescindible i de gran importància per a la ciutat.
Delfí Geli, que també va desenvolupar tasques formatives al GEiEG i actualment presideix l’Associació de Futbolistes Veterans del Girona FC, és el segon exfutbolista gironí d’elit que expressa el seu suport a la meva candidatura; l’Albert Jorquera, exporter del Barça i del Girona, a més de donar suport s’ha integrat a la llista de CiU de Girona i ocupa el lloc dotzè de la candidatura. Els podeu veure tots dos en la imatge que acompanya aquest text, feta aquest migdia a la seu electoral que tenim a la Rambla de la Llibertat de Girona.
Publicat a: General Cap comentari »
contingut rss
Darrers comentaris