maig 14, 2011
D’avui en vuit serem ja en jornada de reflexió. Queda menys d’una setmana per continuar la feina de convèncer votants perquè es passin al canvi i donin una oportunitat a una manera diferent de fer les coses a Girona. Tres dècades després de les primeres eleccions municipals fa la sensació que vivim un moment important en l’època que ens toca viure: podem decidir passar pàgina d’una manera endreçada i democràtica a una era política caracteritzada per lideratges ininterromputs del PSC, o mantenir la continuïtat de les seves polítiques. La tria és aquesta, no n’hi ha d’altra. Per això encaro aquesta recta final empès per l’energia de totes aquelles persones que m’he anat trobant en aquesta campanya que faran confiança en el canvi, que tenen ganes de donar una oportunitat a la gent de CiU perquè governem una ciutat que coneixem, que estimem, a la qual tenim ganes de servir absolutament.
Hi ha enquestes que ens auguren bons resultats i poder capgirar la situació. No ens en refiem, de cap manera. Sóc el primer a saber de la dificultat del repte i no em deixo endur fàcilment per conclusions precipitades o emocions tramposes. Només hi ha opcions si continuem fent, aquests pocs però intensos dies que queden, allò que hem vingut fent aquests darrers quatre anys.
Publicat a: General 
Cap comentari »
maig 13, 2011
El “Nueva Economía Fòrum” em va convidar fa setmanes a participar en un dels seus esmorzars que organitza a Barcelona. Avui divendres en sóc el convidat, i exposaré el projecte de canvi per a la Girona del segle XXI a un seguit de convidats que tenen interès a saber com pot evolucionar la nostra ciutat en els propers anys. Em presentarà l’Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya i secretari general adjunt de CDC. Ja hi han participat altres candidats catalans, i em complau poder defensar la idea d’una Girona moderna, amb futur, compromesa amb l’excel·lència i la catalanitat davant d’un auditori com el que es congregarà aquest matí a l’Hotel Palace.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 11, 2011
Al Congrés dels Diputats, ahir els socialistes gironins ens van fallar. Com ho van fer els socialistes catalans. Ens van fallar als gironins i ens van fallar al conjunt dels catalans. Si avui Catalunya es veu abocada a ajustaments pressupostaris és en gran part per l’incompliment del govern socialista: es nega a pagar el que ens deu. Aquest incompliment li deu convenir al PSC per poder escampar la brama que la gent de CiU no defensem els interessos dels ciutadans, i així arreplegar algun vot més. Per això ha votat en contra que Madrid ens pagui el que ens deu: prefereixen que Girona i Catalunya vagin malament i treure’n rèdit electoral que no pas ajudar a treure el país de la crisi.
No es poden defensar els interessos dels gironins si es vota en contra que Madrid pagui el que ens deu. Els socialistes gironins i catalans han fet un flac favor a tots els ciutadans, i ens han fet un flac favor als Ajuntaments que sortiran de les eleccions del proper dia 22. Tindrem menys diners perquè Madrid no paga el que ens deu. Lamentable.
Podeu escoltar el Davantal de Jordi Basté, a Rac-1, en aquest àudio francament recomanable:El davantal de Jordi Basté
Publicat a: General Cap comentari »
maig 10, 2011
La situació econòmica de la Generalitat de Catalunya és molt difícil. L’herència del tripartit és nefasta, pitjor del que podíem imaginar. I a sobre, el Govern espanyol es nega a pagar els 1.400 milions d’euros del fons de competitivitat a què està obligat. Madrid es fa l’orni probablement per asfixiar una mica més la Generalitat i comprometre les polítiques del president Mas. Però avui hi ha l’oportunitat que el PSC té l’oportunitat de capgirar les coses i obligar el govern espanyol a pagar el que deu: només ha de votar a favor de la moció que es debat al Congrés dels Diputats en què la resta de diputats catalans votaran a favor. Ja que no demanen perdó per haver portat les finances a la ruïna, almenys que ajudin el país a poder-se recuperar, i facilitin que la Generalitat disposi dels diners que li pertoquen.
Sempre peco d’ingenu i penso que el PSC ens sorprendrà i trencarà tots els pronòstics, i que finalment acabarà desmarcant-se del PSOE. Tant de bo. Seria molt trist que, tal com estan les coses i tal com va el país, el PSC preferís fer costat al partit enlloc de fer-ho al país.
Publicat a: General 3 comentaris »
maig 8, 2011
Aquests dies, milers de gironins visiten el barri vell atrets per l’exposició de flors. En aquest context, “la Caixa” ha decidit, amb bon criteri, programar una exposició extraordinària, pura delícia, al seu nou centre cultural: l’edifici de la Fontana d’Or. Però al costat de l’agradable sorpresa per una aposta cultural excel·lent, els gironins ens trobem amb la sorpresa de la desaparició d’un nom que forma part de la nostra identitat, de la nostra història, del nostre marc de referències. Avui en parla en Joan Ribas a la seva crònica del Punt, i ahir em vaig trobar amb desenes de persones que em van mostrar la seva indignació per la poca sensibilitat de “la Caixa” amb elements de la identitat gironina que no s’haurien de sacrificar al ritme de les fusions bancàries.
No hauria estat difícil de fer compatible el nom de la marca CaixaFòrum, que és una bona marca, amb prestigi i reconeguda, amb el respecte i potenciació del nom d’un edifici que no és, en absolut, un edifici qualsevol amb una història qualsevol. Li hem de demanar a “la Caixa” que s’ho repensi, que busqui la manera que els gironins mantinguem els nostres referents, que exhibeixi respecte pel que són símbols d’identificació col·lectiva, de memòria ciutadana. Jo li ho demano, amb la confiança que la seva llarga experiència amb el territori, sobre la qual “la Caixa” no ha de demostrar res perquè l’avala una llarga trajectòria, els aconsellarà la recuperació d’un nom estimat i valorat, que sempre ha prestigiat la nostra ciutat.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 8, 2011
Encara que alguns i algunes hi passen de puntetes i prefereixen no embrutar-se el vestit parlant-ne, a ningú que s’estimi la ciutat de Girona li ha de deixar indiferent la vergonya crònica que representa la manca de desdoblament de la N-II. És un perjudici que patim des de fa anys, que lesiona la nostra competitivitat, que perjudica el sector turístic… No en parlen per no quedar vermells i vermelles, perquè es difícil fer creure “fermesa” en la defensa dels interessos de Girona quan s’ha estat incapaç en més de 16 anys d’acabar un desdoblament que clama al cel. És un fet demostrable que en tots aquests anys els representants catalans i gironins dels partits que governen i han governat l’Estat han estat incapaços de defensar com caldria els nostres interessos. Quants llocs de treball s’han perdut i es perden per culpa de la discriminació en infraestructures a què ens sotmet el Govern espanyol? Quantes víctimes d’accidents s’haurien pogut estalviar? Quin impacte té sobre l’economia del territori l’absència d’una N-II desdoblada? I quin impacte en la nostra competitivitat?
M’agradaria que tots aquells i aquelles tan preocupats a desgastar el Govern del president Mas, que gestiona amb rigor i responsabilitat una herència d’una foscor que esfereeix, dediquessin uns moments de la seva campanya a parlar-ne, de tot això. Altrament quedarà en evidència que l’únic que pretenen és treure un rèdit electoral, miserable si se’m permet atesa la situació que ens han deixat, i no pas la defensa real del territori. On eren les indignacions d’alguns i algunes quan reclamàvem que l’Estat complís amb Girona amb el tema de la N-II, del viaducte de Girona o del traspàs de l’aeroport? Callats, muts i a la gàbia del partit.
L’any 2011, ben entrat ja el segle XXI, Girona és una ciutat encara desconnectada de la modernitat: no tenim un tren d’alta velocitat, no tenim una xarxa de rodalies com caldria, no tenim una autovia en condicions… i hem de fer front a la crisi. D’altres ciutats la poden combatre comptant amb tot això, nosaltres no. Insisteixo: quants llocs de treball s’han perdut per culpa de tot això? Quin és l’efecte sobre el PIB gironí, de tot aquest abandonament que socialistes i populars han practicat amb Girona?
En aquest mandat municipal que s’encetarà el proper dia 22 de maig, Girona esdevindrà finalment una ciutat connectada a l’alta velocitat ferroviària. Això si es compleixen els calendaris del Govern espanyol, que ja ha incomplert unes quantes vegades. Durant aquests quatre anys, els qui porten 32 anys governant la ciutat han adormit aquest debat, bàsicament perquè no interessava ni el tripartit de la Generalitat ni el seu govern amic de Madrid. Els interessos de Girona han quedat sempre en segona línia, i ja és hora que les coses canviïn.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 7, 2011
Avui Girona estrena una de les temporades més fantàstiques de l’any: la de les flors. Gràcies a la iniciativa de la societat civil, la ciutat de Girona esdevé un poderós reclam internacional. El dia de Rams vaig haver d’explicar a un grup de turistes holandesos que havien vingut expressament a veure les flors que s’havien d’esperar unes setmanes. Espero trobar-los aquests dies pels carrers de la nostra ciutat. Quan proposo “posar Girona de moda” em refereixo a estendre aquesta capacitat d’atracció al llarg de tot l’any, de diverses maneres: ho podem fer, i ho hem de fer.
En aquest sentit agraeixo l’esforç de l’Associació d’Hostaleria de Girona d’haver agafat la responsabilitat de reobrir l’oficina de turisme que hi ha a la Rambla, i que el tripartit que encara governa la ciutat va decidir clausurar fa més d’un any, en una altra errònia decisió. Ho celebro: vol dir que amb el sector podem i hem de fer coses, i coses importants; i que la reclamació que des de l’oposició hem fet de no deixar perdre aquest espai, era una reclamació escoltada i volguda pel sector. No em vull estendre a reclamar el cost d’aquesta oportunitat perduda, com ha perjudicat el turisme i quants diners ha costat el contribuent. Els gironins ho saben perfectament, que no va ser una bona decisió. I ara el que em demano és si el Govern municipal continua apostant per fer-hi una taquilla per vendre tiquets de l’auditori o pensa fer cas a la reclamació del sector i rectificar. Estic convençut que l’allau de visitants que tindrà l’oficina serà la prova definitiva que el tancament va ser un error monumental.
[Podeu trobar més informació de l'esdeveniment en aquesta web: www.gironatempsdeflors.cat]
Si veniu a recórrer l’itinerari proposat no deixeu de fer-nos una visita al nostre local electoral, entre la Rambla i l’Argenteria, sota les voltes. Us donarem informació de la nostra proposta de canvi polític per a Girona i us informarem de les nostres activitats. També us recomano que escolteu la nostra cançó, que a banda del nostre web també trobareu a Spotufy. Trobareu tota aquesta informació al web www.gironatempsdecanvi.cat
Publicat a: General Cap comentari »
maig 6, 2011
Hem començat la campanya i aquest matí he recorregut diferents comerços de l’Eixample. Hi tornaré, perquè en queden molts per fer. La rebuda és fantàstica i les ganes de canvi són ben evidents en un sector que ens és fonamental per sortir de la crisi. Els hem d’ajudar, i per això hem de canviar moltes coses. Per començar, la manera de tractar les persones: s’ha d’acabar la prepotència i la imposició com a regla general de l’Ajuntament. És una de les demandes que ens fa la ciutadania, a la qual l’Ajuntament mai no ha parat atenció. No es tracta de renovar les parets de l’Ajuntament: és un canvi profund, el que els cal. Obrir finestres, que entri aire fresc i nou.
“És que són massa anys!” m’ha dit aquest matí una persona en un comerç de la zona. I m’ha explicat la seva experiència personal amb l’Ajuntament: lamentable, vergonyosa. Una veïna que se sent maltractada per la resposta d’una regidora, una altra que no se sent escoltada i un altre que ha hagut de pagar més de 800 euros per un informe al qual l’ha obligat l’Ajuntament a elaborar per tramitar un simple canvi de nom de la mateixa activitat.
Per això o el canvi és profund o no és canvi, és un mer recanvi per fer com deia Lapmedusa: canviar-ho tot perquè tot continuï igual.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 5, 2011
Aquesta mitjanit que ve comença la campanya electoral municipal, per bé que ja fa temps que vivim immersos en una precampanya molt intensa. Espero no haver-vos cansat i us asseguro que això s’acaba en quinze dies… 
Han passat tot just quatre anys d’ençà de la primera vegada que em vaig presentar i aquesta és la meva segona campanya electoral municipal. En aquest període les nostres vides han canviat. La crisi ha irromput amb força a les nostres llars i tot just ara tenim un govern a la Generalitat que s’adona de la gravetat de la situació i actua amb responsabilitat. En aquests quatre anys hi ha hagut molta alegria i lleugeresa pressupostària, molt malbaratament de diner públic. En aquests quatre anys s’han iniciat les obres del TAV a Girona, però amb greus mancances de comunicació, informació i diàleg amb els ciutadans i comerciants, i sobretot sense que des de l’Ajuntament s’hagi volgut despertar un veritable debat de ciutat sobre les conseqüències de tot plegat i sobre la posició gironina. No interessava, perquè calia protegir els governs amics de Barcelona i Madrid…
En aquests quatre anys també m’han passat coses a nivell personal i familiar. La campanya de fa quatre anys la vaig encarar amb la meva dona embarassada de la primera filla, i ara ja en tinc dues. La petita justament avui fa un any i mig. Un altre cap de llista d’aquesta campanya electoral, en Jordi Navarro (CUP), es troba en una situació semblant i sovint parlem de les dificultats que representa combinar-ho tot plegat. En aquest sentit, és una situació nova per a mi.
Han canviat moltes coses menys una: l’Ajuntament de Girona. Ben al contrari, ha continuat tocat per l’ensopiment i la son a les orelles que ens ha provocat greus perjudicis a tots els gironins. La factura pels errors comesos pel tripartit (xalet Tarrús, Pallol, Domeny, aparcament de Santa Caterina,el niu, el pavelló, els “processos participatius”, l’encariment del pla de barris, l’oficina de turisme…) es deu en gran part a aquesta cultura de creure que la ciutat ho aguanta tot, perquè el PSC sempre ha fet i desfet a voluntat. Això també està canviant.
Girona necessita un canvi. Ho sap tothom i és profecia, que diria Foix. La ciutat no pot permetre’s que es perdin més oportunitats, i un nou tripartit municipal liderat pels que porten 32 anys manant ens acabaria d’enfonsar en la somnolència que ha presidit aquest període que s’acaba.
Per això des d’avui i amb tota convicció trucarem a la porta dels gironins i les gironines per convidar-los a concedir una oportunitat al canvi, que es passin al canvi. Les opcions són dues: a 36 anys de govern dels mateixos, o 4 anys d’un govern nou, amb noves maneres i nous horitzons.
Publicat a: General Cap comentari »
maig 4, 2011
El sondeig electoral que publica avui La Vanguardia sobre les intencions de vot a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del proper dia 22 ens situa, a punt de començar la campanya, com a força guanyadora per primera vegada a la història de la democràcia local. És una bona notícia, perquè indica una clara voluntat de canvi, un desig de canviar lideratges a l’Ajuntament… però no suficient: el tripartit continua sumant i les opcions de reeditar-lo es mantenen intactes. Ni ens fiem ni ens adormim. Partim per primera vegada amb l’optimisme del canvi al nostre favor, però no hi ha res decidit i el paper dels gironins és més important que mai: feliçment ja no hi ha la idea preconcebuda que no hi ha res a fer, i els ciutadans que tenen ganes de canvi coneixen que és més possible que mai.
Queda més clar que mai allò que sempre remarco: la tria és entre el canvi o el recanvi; entre la renovació política a l’Ajuntament o el continuisme de les polítiques que ens han conduït on som, en una ciutat que perd oportunitats, amb un ajuntament adormit.
Divendres a les zero hores s’inicia la campanya més oberta de la democràcia. Alguns pensen que s’hi juguen la poltrona que han ocupat 32 anys; en realitat, el que està en joc és el futur de la ciutat: si continuem pel mateix camí o canviem, renovem, donem oportunitats a noves maneres de fer.
Publicat a: General 1 comentari »
D’avui en vuit serem ja en jornada de reflexió. Queda menys d’una setmana per continuar la feina de convèncer votants perquè es passin al canvi i donin una oportunitat a una manera diferent de fer les coses a Girona. Tres dècades després de les primeres eleccions municipals fa la sensació que vivim un moment important en l’època que ens toca viure: podem decidir passar pàgina d’una manera endreçada i democràtica a una era política caracteritzada per lideratges ininterromputs del PSC, o mantenir la continuïtat de les seves polítiques. La tria és aquesta, no n’hi ha d’altra. Per això encaro aquesta recta final empès per l’energia de totes aquelles persones que m’he anat trobant en aquesta campanya que faran confiança en el canvi, que tenen ganes de donar una oportunitat a la gent de CiU perquè governem una ciutat que coneixem, que estimem, a la qual tenim ganes de servir absolutament.
contingut rss
Darrers comentaris