L’exfutbolista gironí Delfí Geli dóna suport al projecte del canvi per a Girona

Date maig 17, 2011

Delfí Geli [wiki], exjugador de futbol en clubs com el FC Barcelona, l’Atlético de Madrid i el Girona FC entre d’altres, ha mostrat aquest migdia el seu suport a la necessitat del canvi a la ciutat de Girona i a la meva candidatura com a alcalde. Geli, que des que va deixar el futbol professional viu a Girona, s’ha mantingut sempre fidel a la idea que l’esport ha de servir per a l’educació, la formació en valors i la cohesió social, tal com és també el meu compromís que ja vaig expressar en la sessió informativa del passat dilluns dia 9 en la qual va participar el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau. Convergència i Unió de Girona vol potenciar l’esport com a vehicle de cohesió social, cosa per la qual reitero el meu compromís i suport amb els clubs i entitats dels barris que desenvolupen una tasca imprescindible i de gran importància per a la ciutat.

Delfí Geli, que també va desenvolupar tasques formatives al GEiEG i actualment presideix l’Associació de Futbolistes Veterans del Girona FC, és el segon exfutbolista gironí d’elit que expressa el seu suport a la meva candidatura; l’Albert Jorquera, exporter del Barça i del Girona, a més de donar suport s’ha integrat a la llista de CiU de Girona i ocupa el lloc dotzè de la candidatura. Els podeu veure tots dos en la imatge que acompanya aquest text, feta aquest migdia a la seu electoral que tenim a la Rambla de la Llibertat de Girona.

Acte central de campanya de CiU a Girona, demà a l’auditori

Date maig 17, 2011

Us convido a l’acte central de la campanya electoral de CiU a la ciutat de Girona que farem aquest dimecres dia 18 a l’Auditori-Palau de Congressos a partir de les vuit del vespre. M’hi acompanyaran el president Artur Mas i el secretari general de CiU Josep-Antoni Duran i Lleida. És la darrera gran empenta per aconseguir que els gironins i les gironines donin un suport clar a la nostra proposta de canvi per als propers quatre anys, després de 32 anys de governs liderats pels socialistes. Un canvi en positiu, carregat d’il·lusió i de ganes de passar pàgina, ben passada i amb bones maneres, a tota una era que ja no dóna més de si.

L’acte central serà, també, la culminació d’un treball col·lectiu que ve de lluny. Hem arribat fins aquí, amb opcions d’esdevenir per primer cop en la història la primera força política municipal, per mèrits propis. Ho reivindico amb orgull, perquè és un senyal que exhibeix una manera de fer i de ser. Espero que ens hi veurem: hi sou tots convidats!

Recta final per al canvi a Girona

Date maig 14, 2011

D’avui en vuit serem ja en jornada de reflexió. Queda menys d’una setmana per continuar la feina de convèncer votants perquè es passin al canvi i donin una oportunitat a una manera diferent de fer les coses a Girona. Tres dècades després de les primeres eleccions municipals fa la sensació que vivim un moment important en l’època que ens toca viure: podem decidir passar pàgina d’una manera endreçada i democràtica a una era política caracteritzada per lideratges ininterromputs del PSC, o mantenir la continuïtat de les seves polítiques. La tria és aquesta, no n’hi ha d’altra. Per això encaro aquesta recta final empès per l’energia de totes aquelles persones que m’he anat trobant en aquesta campanya que faran confiança en el canvi, que tenen ganes de donar una oportunitat a la gent de CiU perquè governem una ciutat que coneixem, que estimem, a la qual tenim ganes de servir absolutament.

Hi ha enquestes que ens auguren bons resultats i poder capgirar la situació. No ens en refiem, de cap manera. Sóc el primer a saber de la dificultat del repte i no em deixo endur fàcilment per conclusions precipitades o emocions tramposes. Només hi ha opcions si continuem fent, aquests pocs però intensos dies que queden, allò que hem vingut fent aquests darrers quatre anys.

Avui exposo el projecte de canvi per a Girona als esmorzars del fòrum de “Nueva Economia” a Barcelona

Date maig 13, 2011

El “Nueva Economía Fòrum” em va convidar fa setmanes a participar en un dels seus esmorzars que organitza a Barcelona. Avui divendres en sóc el convidat, i exposaré el projecte de canvi per a la Girona del segle XXI a un seguit de convidats que tenen interès a saber com pot evolucionar la nostra ciutat en els propers anys. Em presentarà l’Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya i secretari general adjunt de CDC. Ja hi han participat altres candidats catalans, i em complau poder defensar la idea d’una Girona moderna, amb futur, compromesa amb l’excel·lència i la catalanitat davant d’un auditori com el que es congregarà aquest matí a l’Hotel Palace.

Es poden defensar els interessos dels gironins votant en contra de Catalunya?

Date maig 11, 2011

Al Congrés dels Diputats, ahir els socialistes gironins ens van fallar. Com ho van fer els socialistes catalans. Ens van fallar als gironins i ens van fallar al conjunt dels catalans. Si avui Catalunya es veu abocada a ajustaments pressupostaris és en gran part per l’incompliment del govern socialista: es nega a pagar el que ens deu. Aquest incompliment li deu convenir al PSC per poder escampar la brama que la gent de CiU no defensem els interessos dels ciutadans, i així arreplegar algun vot més. Per això ha votat en contra que Madrid ens pagui el que ens deu: prefereixen que Girona i Catalunya vagin malament i treure’n rèdit electoral que no pas ajudar a treure el país de la crisi.

No es poden defensar els interessos dels gironins si es vota en contra que Madrid pagui el que ens deu. Els socialistes gironins i catalans han fet un flac favor a tots els ciutadans, i ens han fet un flac favor als Ajuntaments que sortiran de les eleccions del proper dia 22. Tindrem menys diners perquè Madrid no paga el que ens deu. Lamentable.

Podeu escoltar el Davantal de Jordi Basté, a Rac-1, en aquest àudio francament recomanable:El davantal de Jordi Basté

L’hora de la veritat per al PSC: votarà a favor que Madrid pagui el que deu a Catalunya o no?

Date maig 10, 2011

La situació econòmica de la Generalitat de Catalunya és molt difícil. L’herència del tripartit és nefasta, pitjor del que podíem imaginar. I a sobre, el Govern espanyol es nega a pagar els 1.400 milions d’euros del fons de competitivitat a què està obligat. Madrid es fa l’orni probablement per asfixiar una mica més la Generalitat i comprometre les polítiques del president Mas. Però avui hi ha l’oportunitat que el PSC té l’oportunitat de capgirar les coses i obligar el govern espanyol a pagar el que deu: només ha de votar a favor de la moció que es debat al Congrés dels Diputats en què la resta de diputats catalans votaran a favor. Ja que no demanen perdó per haver portat les finances a la ruïna, almenys que ajudin el país a poder-se recuperar, i facilitin que la Generalitat disposi dels diners que li pertoquen.

Sempre peco d’ingenu i penso que el PSC ens sorprendrà i trencarà tots els pronòstics, i que finalment acabarà desmarcant-se del PSOE. Tant de bo. Seria molt trist que, tal com estan les coses i tal com va el país, el PSC preferís fer costat al partit enlloc de fer-ho al país.

Carta oberta a “la Caixa”: no prescindiu del nom de la Fontana d’Or

Date maig 8, 2011

Aquests dies, milers de gironins visiten el barri vell atrets per l’exposició de flors. En aquest context, “la Caixa” ha decidit, amb bon criteri, programar una exposició extraordinària, pura delícia, al seu nou centre cultural: l’edifici de la Fontana d’Or. Però al costat de l’agradable sorpresa per una aposta cultural excel·lent, els gironins ens trobem amb la sorpresa de la desaparició d’un nom que forma part de la nostra identitat, de la nostra història, del nostre marc de referències. Avui en parla en Joan Ribas a la seva crònica del Punt, i ahir em vaig trobar amb desenes de persones que em van mostrar la seva indignació per la poca sensibilitat de “la Caixa” amb elements de la identitat gironina que no s’haurien de sacrificar al ritme de les fusions bancàries.

No hauria estat difícil de fer compatible el nom de la marca CaixaFòrum, que és una bona marca, amb prestigi i reconeguda, amb el respecte i potenciació del nom d’un edifici que no és, en absolut, un edifici qualsevol amb una història qualsevol. Li hem de demanar a “la Caixa” que s’ho repensi, que busqui la manera que els gironins mantinguem els nostres referents, que exhibeixi respecte pel que són símbols d’identificació col·lectiva, de memòria ciutadana. Jo li ho demano, amb la confiança que la seva llarga experiència amb el territori, sobre la qual “la Caixa” no ha de demostrar res perquè l’avala una llarga trajectòria, els aconsellarà la recuperació d’un nom estimat i valorat, que sempre ha prestigiat la nostra ciutat.

La vergonya de la N-II i els perjudicis per a Girona

Date maig 8, 2011

Encara que alguns i algunes hi passen de puntetes i prefereixen no embrutar-se el vestit parlant-ne, a ningú que s’estimi la ciutat de Girona li ha de deixar indiferent la vergonya crònica que representa la manca de desdoblament de la N-II. És un perjudici que patim des de fa anys, que lesiona la nostra competitivitat, que perjudica el sector turístic… No en parlen per no quedar vermells i vermelles, perquè es difícil fer creure “fermesa” en la defensa dels interessos de Girona quan s’ha estat incapaç en més de 16 anys d’acabar un desdoblament que clama al cel. És un fet demostrable que en tots aquests anys els representants catalans i gironins dels partits que governen i han governat l’Estat han estat incapaços de defensar com caldria els nostres interessos. Quants llocs de treball s’han perdut i es perden per culpa de la discriminació en infraestructures a què ens sotmet el Govern espanyol? Quantes víctimes d’accidents s’haurien pogut estalviar? Quin impacte té sobre l’economia del territori l’absència d’una N-II desdoblada? I quin impacte en la nostra competitivitat?

M’agradaria que tots aquells i aquelles tan preocupats a desgastar el Govern del president Mas, que gestiona amb rigor i responsabilitat una herència d’una foscor que esfereeix, dediquessin uns moments de la seva campanya a parlar-ne, de tot això. Altrament quedarà en evidència que l’únic que pretenen és treure un rèdit electoral, miserable si se’m permet atesa la situació que ens han deixat, i no pas la defensa real del territori. On eren les indignacions d’alguns i algunes quan reclamàvem que l’Estat complís amb Girona amb el tema de la N-II, del viaducte de Girona o del traspàs de l’aeroport? Callats, muts i a la gàbia del partit.

L’any 2011, ben entrat ja el segle XXI, Girona és una ciutat encara desconnectada de la modernitat: no tenim un tren d’alta velocitat, no tenim una xarxa de rodalies com caldria, no tenim una autovia en condicions… i hem de fer front a la crisi. D’altres ciutats la poden combatre comptant amb tot això, nosaltres no. Insisteixo: quants llocs de treball s’han perdut per culpa de tot això? Quin és l’efecte sobre el PIB gironí, de tot aquest abandonament que socialistes i populars han practicat amb Girona?

En aquest mandat municipal que s’encetarà el proper dia 22 de maig, Girona esdevindrà finalment una ciutat connectada a l’alta velocitat ferroviària. Això si es compleixen els calendaris del Govern espanyol, que ja ha incomplert unes quantes vegades. Durant aquests quatre anys, els qui porten 32 anys governant la ciutat han adormit aquest debat, bàsicament perquè no interessava ni el tripartit de la Generalitat ni el seu govern amic de Madrid. Els interessos de Girona han quedat sempre en segona línia, i ja és hora que les coses canviïn.

 

Veniu a Girona Temps de Flors, passeu per Girona Temps de Canvi

Date maig 7, 2011

Avui Girona estrena una de les temporades més fantàstiques de l’any: la de les flors. Gràcies a la iniciativa de la societat civil, la ciutat de Girona esdevé un poderós reclam internacional. El dia de Rams vaig haver d’explicar a un grup de turistes holandesos que havien vingut expressament a veure les flors que s’havien d’esperar unes setmanes. Espero trobar-los aquests dies pels carrers de la nostra ciutat. Quan proposo “posar Girona de moda” em refereixo a estendre aquesta capacitat d’atracció al llarg de tot l’any, de diverses maneres: ho podem fer, i ho hem de fer.

En aquest sentit agraeixo l’esforç de l’Associació d’Hostaleria de Girona d’haver agafat la responsabilitat de reobrir l’oficina de turisme que hi ha a la Rambla, i que el tripartit que encara governa la ciutat va decidir clausurar fa més d’un any, en una altra errònia decisió. Ho celebro: vol dir que amb el sector podem i hem de fer coses, i coses importants; i que la reclamació que des de l’oposició hem fet de no deixar perdre aquest espai, era una reclamació escoltada i volguda pel sector. No em vull estendre a reclamar el cost d’aquesta oportunitat perduda, com ha perjudicat el turisme i quants diners ha costat el contribuent. Els gironins ho saben perfectament, que no va ser una bona decisió. I ara el que em demano és si el Govern municipal continua apostant per fer-hi una taquilla per vendre tiquets de l’auditori o pensa fer cas a la reclamació del sector i rectificar. Estic convençut que l’allau de visitants que tindrà l’oficina serà la prova definitiva que el tancament va ser un error monumental.

[Podeu trobar més informació de l'esdeveniment en aquesta web: www.gironatempsdeflors.cat]

Si veniu a recórrer l’itinerari proposat no deixeu de fer-nos una visita al nostre local electoral, entre la Rambla i l’Argenteria, sota les voltes. Us donarem informació de la nostra proposta de canvi polític per a Girona i us informarem de les nostres activitats. També us recomano que escolteu la nostra cançó, que a banda del nostre web també trobareu a Spotufy. Trobareu tota aquesta informació al web www.gironatempsdecanvi.cat

CiU: una nova forma de governar Girona després de 32 anys del mateix…

Date maig 6, 2011

Hem començat la campanya i aquest matí he recorregut diferents comerços de l’Eixample. Hi tornaré, perquè en queden molts per fer. La rebuda és fantàstica i les ganes de canvi són ben evidents en un sector que ens és fonamental per sortir de la crisi. Els hem d’ajudar, i per això hem de canviar moltes coses. Per començar, la manera de tractar les persones: s’ha d’acabar la prepotència i la imposició com a regla general de l’Ajuntament. És una de les demandes que ens fa la ciutadania, a la qual l’Ajuntament mai no ha parat atenció. No es tracta de renovar les parets de l’Ajuntament: és un canvi profund, el que els cal. Obrir finestres, que entri aire fresc i nou.

“És que són massa anys!” m’ha dit aquest matí una persona en un comerç de la zona. I m’ha explicat la seva experiència personal amb l’Ajuntament: lamentable, vergonyosa. Una veïna que se sent maltractada per la resposta d’una regidora, una altra que no se sent escoltada i un altre que ha hagut de pagar més de 800 euros per un informe al qual l’ha obligat l’Ajuntament a elaborar per tramitar un simple canvi de nom de la mateixa activitat.

Per això o el canvi és profund o no és canvi, és un mer recanvi per fer com deia Lapmedusa: canviar-ho tot perquè tot continuï igual.