El terme democràcia està format per dues paraules gregues. Demos que podem traduir-ho com a el poble i Krátos que seria el poder. Per tant democràcia és una forma d’organització de grups de persones on la característica predominant és que, la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva de tots membres del grup.
Durant segles i encara ara, la comunicació política en democràcia és bàsicament unidireccional i vertical: el partit decideix un missatge que trasllada al ciutadà, el ciutadà rep aquest missatge i actua en coseqüència o no cada 4 anys, dipositant el seu vot a l’urna.
Gràcies a internet i les xarxes socials les regles del joc han canviat en política, ara la comunicació és bidereccional tot el temps, on el concepte de la relació és la conversa. El ciutadà ja no només escolta, ara també parla, opina i proposa.
A nosaltres com a republicans que aboguem per la cosa pública i que promovem la implicació política activa, lliure i igualitària per la recerca del bé comú, internet ens dona moltes eines que ens omplen d’oportunitats, volem que Mollet sigui una xarxa activa de ciutadans informats, participatius i implicats.
Internet és un dret de les persones, és un sistema obert que ens permet tenir accés a la informació, contrastar-la i compartir-la. Gràcies a Internet, el traspàs de coneixements és infinit. Ara les persones som a les xarxes socials, als blocs, a Facebook a Twitter i ens hem convertit en una societat civil 2.0., i on l’espai de convivència és la xarxa.
Ho hem vist últimament, les revolucions que han passat als carrers primer han passat a les xarxes socials (tenim els exemples de Tunis, Egipte), avui podem seguir el que està passant al Japó gràcies a les persones que hi viuen, que ens narren en primera persona i en temps real el que està passant, les persones som els altaveus del què passa i entre tots hem escurçat les distàncies.
Perquè política 2.0?
Doncs perquè internet proposa un canvi en la relació entre dels polítics i els partits amb la ciutadania, aquest fet és revolucionari, és un canvi de paradigma. Hem passat de la comunicació unidereccional a la comunicació bidireccional, d’un sistema de relacions jeràrquiques a un sistema col·laboratiu.
Per tant, la política 2.0 ens acosta, ens permet mantenir un diàleg igualitari i constant entre els servidors públics i la societat civil. Ara tots podem opinar i interactuar i establir una comunicació horitzonal, on es poden aglutinar diferents persones, amb diferents pensaments i en un mateix diàleg. A més, la política 2.0 és un canvi d’actitud per part del polític ja que la tecnologia ens obliga a ser més proactius i a dedicar més temps a estar en contacte amb les persones, ja que cal explicar què fas i perquè ho fas.
És una manera de treballar oberta, on en cada moment hi ha una avaluació del càrrec, és la traçabilitat de la gestió de cada polític. És una manera de rendir comptes cada dia, és transparència, és voluntat de servei. És reducció de costos. La política 2.0 canvia també el concepte de participació ciutadana pel d’implicació ciutadana, com ens agrada dir a la gent d’Ara Mollet. Volem doncs fomentar la política 2.0, fer-ne pedagogia. Com a poble hem d’abanderar la modernitat, la qualitat de la democràcia i l’esperança de futur.