No negarem l’èxit de passar d’un a dos regidors en una conjuntura gens favorable per les sigles d’Esquerra.  Passats ja cinc dies de la contesa electoral és el moment d’extreure’n les primeres conclusions.

Hem trencat tendències habituals dels precedents de resultats electorals. En altres moments, la nostra tendència era  que el número de vots en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya baixés per les municipals un 30%. En aquesta ocasió hem pujat un 22% en respecte dels resultats del 2007, la qual situa la nostra aritmètica en la banda alta de la satisfacció.

Factors n’hi ha molts però des d’Ara Mollet – Esquerra en volem destacar les que han trencat tendències. La més important ha estat la possibilitat d’aglutinar al voltant d’un projecte de ciutat, que estigués compromesa amb el desenvolupament, el medi ambient, la sostenibilitat, el dret a decidir i l’educació en valors cívics, a tot un seguit de persones no militants d’Esquerra que s’han implicat d’una forma incontestable i decidida a transmetre optimisme, a treballar amb il·lusió i a proposar idees.

L’altre factor, que el protagonista negarà, és el lideratge de l’Oriol López. Una persona amb les qualitats que els nous temps demanen; ple d’idees i d’energia, contemplant cada dia com una oportunitat per canviar el nostre món que necessita un gir de 180º, “pensant en gran, actuant en petit” i entrant en debats de futur sense deixar-se paralitzar pel curt termini.

El tercer factor és la gent que ha cregut en nosaltres i que ha fet l’esforç per anar als col·legis electorals i votar-nos. A totes aquestes els hi volem donar les gràcies i dir-los que no els decebrem.

Ara ens queden per davant quatre anys que, tot i que el PSC ha perdut la majoria absoluta, ha rebut el suport majoritari de la ciutadania de Mollet del Vallès i te el mandat conseqüent de formar govern.

A Ara Mollet – Esquerra continuem carregats d’energia per millorar Mollet i com va dir l’Estellés som un grup “unit, alegre i combatiu.”

El proper 14 d’abril farà 80 anys de la proclamació de la Segona República. Només un mes abans, el març de 1931, es fundava Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, el partit de la radicalitat democràtica, el partit que anhela una Catalunya lliure i justa, del quan en sóc membre.

La República i els seus valors estan íntimament lligats a Esquerra Republicana de Catalunya. Un socialisme democràtic, una esquerra no ortodoxa amb capacitat d’evolucionar, unes bases fornides de persones molt implicades en la societat on viuen. En els seus 80 anys d’història Esquerra sempre ha estat sinònim de canvi, d’avenç social i nacional. Esquerra és sovint un partit convuls, un partit d’ebullició d’idees, d’horitzons polítics sempre per satisfer, de grans idealistes, de persones honrades i plenes d’il·lusió.

Cal pensar en aquells anys 30 on la classe treballadora del tèxtil molletà, aquell botiguer que cada dia obria la seva parada, el pagès de la Unió de Rabassaires… Tots ells van formar part de l’Esquerra liderada a Mollet pels alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny. Aquest darrer seria assassinat l’any 1940 després d’un judici sense garanties, com tanta altra bona gent. Cal recordar també persones com en Joan Ambròs Lloreda, que ens va llegar la lletra de l’himne de Mollet; o l’Enric Rosés, l’estimat metge que dirigia Esquerra i que va morir al bombardeig dels Quatre Cantons. Tots ells són els petits herois d’aquesta història molletana que ara ja té 80 anys. Era la gent que freqüentava els ateneus, que se subscrivia a revistes sobre excursionisme, que s’estimava el cine i la fotografia, que volia que els seus fills visquessin en un món més lliure, just, culte, pròsper…

Després de molts anys de lluitar per la llibertat del meu país vaig decidir combatre al costat de la gent d’Esquerra. I va ser llavors quan vaig comprendre que la seva força era el seu arrelament als municipis, un municipalisme obert, ambiciós, amb ganes de propiciar canvis des de les bases per arribar més amunt, més enllà.

Vaig saber que la majoria de la gent de l’Esquerra dels anys 30 havia estat empresonada, assassinada, exiliada, silenciada. Però l’any 1991 un grup de gent valenta tornava a fer reviure aquests vells ideals renovats. I passat un temps, després de comprendre que si vols canviar la societat t’has d’implicar vaig entrar a formar-ne part.

I avui, 80 anys després, seguim implicats a Mollet i volem canviar les coses. Avui des d’Ara Mollet – Esquerra ens presentem a unes eleccions amb 35 persones que representen el passat d’on venim i el futur que volem.

Oriol López Mayolas

Candidat a l’Alcaldia per Ara Mollet – Esquerra

Ahir, 31 de març a dos quarts de nou, a l’Espai Ambròs Lloreda  de la seu d’Esquerra de Mollet ens vam presentar davant la premsa els 35 membres de la llista d’Ara Mollet – Esquerra,  posteriorment a la ratificació per part de l’Assemblea local del partit, celebrada a dos quarts de vuit i convocada fa quinze dies, segons marquen els estatuts de la nostra formació republicana.

En una sala plena a vessar, Oriol López donava la benvinguda a les persones candidates, llegint aquest text d’Eugeni Xammar que fou publicat el 1944 a Foc Nou, una revista dels exiliats catalans a Tolosa de Llenguadoc davant la reorganització d’Esquerra a França, un cop acabada l’ocupació Nazi.

Xammar es preguntava qui era la gent d’Esquerra i es responia:

«Al Departament dels Pirineus Orientals, a les terres del Rosselló i de la Cerdanya, del Conflent i del Vallespir, les masses de l’Esquerra es mouen, i si es mouen és senyal de que viuen.

Les masses de l’Esquerra? Perfectament, sí senyors, les masses de l’Esquerra, d’aquest gran partit català de soca i arrel, que porta el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’alcalde de Sant Celoni, el jutge de Montbrió, el veterinari de Ripoll, el fabricant de mitges de Calella o de Canet i el seu tenidor de llibres, i el metge també, i l’advocat i l’arquitecte, barrejats amb el parcer i el terratinent, amb el botiguer del Born, amb el teixidor de Sabadell i el filador de Navarcles, els homes d’estudi al costat dels homes d’ofici, dependents del comerç i de la indústria, els pagesos del Vallès i del Camp de Tarragona, del Pla d’Urgell, del Pla de Bages i de la Plana de Vic, els hortolans del Baix Llobregat i del Maresme, els pescadors de l’Estartit i de l’Ametlla de Mar, els tapers de l’Empordà i els apotecaris d’Olot. Tots hi són.

Tots en són. El federal de tota la vida, esdevingut militant de l’Esquerra en veure que se li acostava l’hora de la mort. El menys de trenta anys de la JEREC, amb la clenxa ben partida, l’ull obert, el nas decidit, el gest breu, el pas ferm i tota la vida davant d’ell. El vell catalanista de la Unió Catalanista, el vell republicà de la Unió Republicana. El secretari de la cooperativa de Montblanc, el president de la Germandat de Sant Sadurní, el corista de l’Orfeó Manresà, el sardanista convençut i l’excursionista recalcitrant, el soci del grup esperantista de Vilafranca i el delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a la Pobla de Lillet. El mestre d’escola de Matadepera i el bibliotecari de l’Ateneu Obrer del Poble Sec, el subscriptor de les Edicions Proa, el síndic del Sindicat Agrícola, el vocal del Sindicat Vinícola, el tresorer del Casal i el membre de la Junta de la Comarcal i el director del quadre teatral, el Manelic de Terra baixa i Don Godofredo d’El castell dels tres dragons, el senyor Esteva i el senyor Canons, en Romagosa i en Recolons, el Pepet, el Jaumet, el Cintet, el Quimet, el Peret i el Joanet. De les masses de l’Esquerra n’és tothom i ningú no manca quan és cridat.

Si cal deixar la feina es deixa. El que ara fa de pagès a Ceret o a Vinçà, perd un jornal. El que fa de llenyater a Montlluís en perd dos. L’obrer de Perpinyà en perd mig. Però a la reunió general no n’hi mancarà ni un. Feia quatre anys que cadascú anava per les seves. Ara s’ha fet sentir una veu i tots l’han reconeguda. A la veu de Catalunya, les masses de l’Esquerra responent present. Avui és a Perpinyà, demà serà a Carcassona, demà passat serà a Tolosa i a Montpeller. I les masses de l’Esquerra a França que ara responen presents, saben certament que hi ha a Catalunya, invisibles i presents, unes masses de l’Esquerra que esperen la seva hora. Aquesta certesa els dona una gran força i una gran voluntat.

A França i a Catalunya les masses de l’Esquerra es mouen i si es mouen és senyal de que viuen.

Que cap catalanista, que cap patriota català no ho oblidi. Tot és possible a la nostra Pàtria si es compta amb aquestes masses de l’Esquerra i res de bo no podrà fer-se sense elles.

Perquè… deixeu-m’ho dir poc a poc, sospesant cada paraula. Perquè les masses de l’Esquerra són Catalunya mateixa.»

El terme democràcia està format per dues paraules gregues. Demos que podem traduir-ho com a el poble i Krátos que seria el poder. Per tant democràcia és una forma d’organització de grups de persones on la característica predominant és que, la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva de tots membres del grup.

Durant segles i encara ara, la comunicació política en democràcia és bàsicament unidireccional i vertical: el partit decideix un missatge que trasllada al ciutadà, el ciutadà rep aquest missatge i actua en coseqüència o no cada 4 anys, dipositant el seu vot a l’urna.

Gràcies a internet i les xarxes socials les regles del joc han canviat en política, ara la comunicació és bidereccional tot el temps, on el concepte de la relació és la conversa. El ciutadà ja no només escolta, ara també parla, opina i proposa.

A nosaltres com a republicans que aboguem per la cosa pública i que promovem la implicació política activa, lliure i igualitària per la recerca del bé comú, internet ens dona moltes eines que ens omplen d’oportunitats, volem que Mollet sigui una xarxa activa de ciutadans informats, participatius i implicats.

Internet és un dret de les persones, és un sistema obert que ens permet tenir accés a la informació, contrastar-la i compartir-la. Gràcies a Internet, el traspàs de coneixements és infinit. Ara les persones som a les xarxes socials, als blocs, a Facebook a Twitter i ens hem convertit en una societat civil 2.0., i on l’espai de convivència és la xarxa.

Ho hem vist últimament, les revolucions que han passat als carrers primer  han passat a les xarxes socials (tenim els exemples de Tunis, Egipte), avui podem seguir el que està passant al Japó gràcies a les persones que hi viuen, que ens narren en primera persona i en temps real el que està passant, les persones som els altaveus del què passa i entre tots hem escurçat les distàncies.

Perquè política 2.0?

Doncs perquè internet proposa un canvi en la relació entre dels polítics i els partits amb la ciutadania, aquest fet és revolucionari, és un canvi de paradigma. Hem passat de la comunicació unidereccional a la comunicació bidireccional, d’un sistema de relacions jeràrquiques a un sistema col·laboratiu.

Per tant, la política 2.0 ens acosta, ens permet mantenir un diàleg  igualitari i constant entre els servidors públics i la societat civil. Ara tots podem opinar i interactuar i establir una comunicació horitzonal,  on es poden aglutinar diferents persones, amb diferents pensaments i en un mateix diàleg. A més, la política 2.0 és un canvi d’actitud per  part del polític ja que la tecnologia ens obliga a ser més proactius i a dedicar més temps a estar en contacte amb les persones, ja que cal explicar què fas i perquè ho fas.

És una manera de treballar oberta, on en cada moment hi ha una avaluació del càrrec, és la traçabilitat de la gestió de cada polític. És una manera de rendir comptes cada dia, és transparència, és voluntat de servei. És reducció de costos. La política 2.0 canvia també el concepte de participació ciutadana pel d’implicació ciutadana, com ens agrada dir a la gent d’Ara Mollet.  Volem doncs fomentar la política 2.0, fer-ne pedagogia. Com a poble hem d’abanderar la modernitat, la qualitat de la democràcia i l’esperança de futur.

EL PER QUÈ D’ARA MOLLET – ESQUERRA?
Fa uns mesos que la gent d’Esquerra Republicana anem copsant el batec ciutadà. Per això neix Ara Mollet, a partir d’un ampli acord amb la societat civil d’aglutinar un municipalisme obert, de propiciar el canvi, de ser l’alternativa, amb noves ganes de treballar i de millorar la ciutat. De fer una ciutat compromesa amb el desenvolupament, el medi ambient, la sostenibilitat, el dret a decidir i l’educació en valors cívics. “No es tracta d’una coalició sinó d’una obertura a la societat i a noves maneres de treballar”, deia el candidat a l’alcaldia Oriol López. I podem anunciar que la resposta de Mollet ha estat molt satisfactòria.

EL PER QUÈ DE LES NOVES IDEES?
La ciutat s’ha transformat físicament i és el moment d’omplir de noves idees i de talent tot el que s’ha construït. Cal reaprofitar els recursos humans de l’Ajuntament des d’un nou concepte de govern horitzontal, allunyat del jeràrquic, de forma que el capital humà i de coneixement  que hi treballa es mobilitzi en favor de millorar els serveis a la ciutadania. Cal transformar conceptes polítics gastats, com el de participació ciutadana pel d’implicació ciutadana; o el de despesa social pel d’inversió social. Energia, imaginació, lideratge, optimisme, govern de tots, superació de la crisi i nous llocs de treball són les nostres prioritats per a Mollet. Una ciutat per la qual tenim il·lusió i projectes, però realistes, innovadors i sostenibles.

EL PER QUÈ D’UNA LLISTA JOVE PERÒ AMB EXPERIÈNCIA?
Fa pocs dies presentàvem les persones que han d’encapçalar el projecte d’Ara Mollet – Esquerra. De número 2 hi va la Marta Vilaret, de 3 en Josep Amaya, de 4 la Txell Pi, i de 5 l’Albert Verdugo. A la seva presentació se’ls definia com un equip jove (tenen al voltant dels 30 anys), però amb l’experiència d’haver estat treballant la meitat de les seves vides en associacions veïnals, socials o culturals. Una llista paritària, de gent preparada, i que forma un gran equip. I allò millor, segons destacava Oriol López: “Són gent que s’estimen Mollet, que fa molts anys que hi treballen, i que ara volen dedicar una part del seu temps per millorar i canviar la ciutat”. Una aposta per a Mollet, una aposta per al futur.