NoNomésLletres

Avui més que mai, lamento haver d’escriure aquestes ratlles. Deixo de banda altres circumstàncies que envolten aquesta campanya electoral i sobre les quals vull posicionar-me, avui però és un dia trist.

Sabem des de que naixem que el que ens espera és la mort, així és la paradoxa de la vida: la mort no és més que una conseqüència de la vida. Que injust que és, com si la vida en sí mateixa no estigués plena d’injustícies.

Ahir ens va deixar sobtadament el Jaume Ramón Mateu, era el número 4 de la nostra candidatura, i estàvem convençuts que en aquesta ocasió el Jaume podia arribar a ser regidor de la seva ciutat.

El número però, és una circumstància del moment. El Jaume era un idealista, estava convençut que des de l’acció política es podia fer la vida menys injusta, estava convençut que des de l’acció política es podien millorar les condicions dels seus vilatans. Així ho va creure l’any 2003 quan des de l’Associació de Defensors del Casc Antic de Vilanova va impulsar una candidatura independent, que tot i no treure regidors, va assolir un important nombre de vots.

El 2007 va considerar que la millor forma de defensar allò en que creia era formar part ell, i diferents membres de l’Associació de la candidatura del Partit Popular. Tenia un objectiu per la zona de Cap de Creu, però sobretot tenia una visió del que s’havia i es podia fer a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el resultat d’aquelles eleccions no va ser l’esperat quantitativament, si que ho va ser qualitativament: durant la legislatura municipal que ha acabat, s’ha aixecat la llosa que pesava sobre Cap de Creu, i s’ha rehabilitat el Nucli Antic i això el feia, ens feia sentir orgullosos de defensar coses que creiem justes.

Amb la crisi, va ser ell qui amb la seva insistència característica ens va fer veure que a Vilanova i la Geltrú, teníem una oportunitat en el sector turístic. Obstinat, va aconseguir que organitzéssim una jornada sobre el turisme, que va tenir lloc l’octubre passat, amb una molt bona participació. Ara estava molt satisfet i orgullós de que el tema central d’aquesta campanya electoral, siguin les oportunitats turístiques de la nostra ciutat.

Però la vida és plena d’injustícies fins a la mateixa mort, i ara ens deixat, però segur que la seva obstinació en millorar la ciutat i fer la vida una mica més justa seguirà molt present en tots els que l’hem conegut en aquesta vessant política que no és més que un reflex de la personal.

Jaume Ramón, descansa en pau.

Dia 5 de campanya, queden 12 dies per les eleccions.

Dia intens, al matí he hagut d’acompanyar al Marc a que li treguin el guix que li van haver de posar per trencar-se un metacarpià (sembla he pensat que ja li podien haver posats noms més senzills als ossos), i després a corre cuita a preparar la roda de premsa, i a preparar l’acte de presentació del programa de la tarda.

Doncs això al matí roda de premsa a la Plaça del Port, per presentar les propostes del PP de Vilanova i la Geltrú pel rellançament de l’activitat turística a la ciutat. Aquest torna a ser un exemple de lideratge, el lideratge que el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, exerceix des de fa anys en la política municipal: desqualificació del Cap de Creu, rehabilitació del nucli, cobriment del torrent de la Pastera a baix a mar i ara el debat entorn el turisme, són accions que hem anat encetant des del Partit Popular durant els darrers anys.

Entre una cosa i l’altre a la seu, un bon nombre de col·laboradors fent de tot, trucant gent per l’acte de la tarda, preparant la presentació, preparant altres actes per aquesta setmana, ensobrant candidatures, etc… ritme de campanya, vaja.

I al vespre, l’acte de presentació de programa, el Centre Cívic de Sant Joan ple a vessar (val a dir, que no ens han permès la totalitat de la sala, per què l’altre part estava ocupada), i … expectació, parlaven els candidats i entre ells tres joves que em fan rememorar altres temps.

Carlos Remacha, 21 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, candidat número 6, i que ha fet el seu primer míting, m’ha recordat el primer que vaig jo: amb 19 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, i candidat número 6. La seva intervenció m’ha semblat molt més assenyada que la meva d’aquelles èpoques.

Francis Alvarez, 31 anys, perruquer i candidat número 3; Carme Rodríguez, 29 anys, advocada i candidat número 2. M’han recordat la primera vegada que em vaig presentar com a cap de llista l’any 1995 amb 31 anys. Regidors, seran regidors, i a fi de bé que seran molt bons regidors del Partit Popular d’aquí a ben pocs dies.

Tot plegat et fa pensar que, tot i que em considero jove (segur que alguns ja no m’hi veuen tant com fa 16 anys), tenim relleus preparats i amb projecció, però el que avui és més important és que tenim joves disposats a sacrificar una part important del seu temps d’oci en servir a la societat, i això és de valorar.

Doncs això, moltes gràcies!

PD: Avui ha estat un escrit massa llarg des de perspectives personals, demà us parlaré d’algunes de les propostes que hem llençat avui.