Diari de campanya (i VI)

Dia no sé què de campanya, queden 2 dies per les eleccions.

Si, ja sé que m’he saltat molts dies sense diari de campanya, però suposo que enteneu que masses ganes d’escriure no tenia, desprès de perdre sobtadament el Jaume Ramón, però la campanya contínua, bé ja s’acaba i no volia deixar d’escriure les darreres sensacions i opinions.

Començo pels “indignats”, pensant que em sembla raonable el moviment, és més m’estranya que no s’hagués produït abans: la nostra societat no es pot permetre gairebé 5 milions de persones a l’atur, amb totes les conseqüències socials que això comporta. Ara bé, permeteu que receli de les protestes a dos dies d’unes eleccions, precisament quan els ciutadans tenen l’oportunitat de dir prou, és en els processos electorals. Si “democràcia real” és el que reivindiquen, diumenge tenen una magnífica oportunitat per exercir-la, ara si el que reivindiquen és un canvi radical del sistema polític i l’abandonament de la democràcia representativa per la democràcia assembleària, estan condemnats al més absolut dels fracassos.

Tornem a Vilanova i la Geltrú, dimecres vàrem presentar les mesures que tenim previst adoptar durant els primers cent dies de govern municipal, per què aquesta és la nostra voluntat, estar al govern municipal. Mesures adreçades a generar noves oportunitats de treball des de mesures fiscals d’àmbit local, fins a mesures pel turisme, pel comerç i per la indústria; mesures d’austeritat i d’eficiència de l’administració local i la elaboració de nous projectes d’equipaments i mobilitat per a la ciutat.

L’exemple de la situació dels antics jutjats de la Plaça de la Vila, ens han permès il·lustrar el que han estat 12 anys de tripartit a la ciutat: un edifici molt maco per fora, però completament buit per dintre, això és la nostra ciutat: una ciutat arregladeta, però sense una economia que permeti generar llocs de treball, i per tant qualitat de vida pels seus ciutadans. I com d’exemples no en falten, la darrera del tripartit: anunciar a bombo i plateret que les obres dels horts urbans i ecològics (de veritat!?) estan a punt d’acabar, encara que no han ni començat! A la foto, ho podeu comprovar!

Deixeu-me acabar aquest diari, com acaben les entrevistes i els debats electorals: demanant el vot.

Doncs això, el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú estem convençuts que amb la resignació dels partits que han estat al Govern municipal, no és possible generar oportunitats; les oportunitats només es generen a partir de la il·lusió i un projecte de futur, i nosaltres el tenim i l’hem donat a conèixer. Estem convençuts que podem col·laborar a intentar sortir d’aquesta situació, i desitgem poder-ho fer des del Govern Municipal.

Davant el partit socialista (que encara que amaguin el logo, també es presenten a les eleccions –son aquells cartells de l’11 que no entén ningú-) de l’atur i la Convergència i Unió independentista (a la nostra ciutat es presenten amb Reagrupament, escissió d’ERC, encara que a Sitges es presenten amb ERC!) estem el Partit Popular del “treball i treball” preocupats pels problemes de la gent.

Per això espero que el diumenge ens feu confiança amb el vostre vot.

Moltes gràcies a tots els que heu tingut la paciència de seguir aquest Diari de Campanya, i que em consta que no heu estat pocs!

Què n’ès d’injusta la vida.

Avui més que mai, lamento haver d’escriure aquestes ratlles. Deixo de banda altres circumstàncies que envolten aquesta campanya electoral i sobre les quals vull posicionar-me, avui però és un dia trist.

Sabem des de que naixem que el que ens espera és la mort, així és la paradoxa de la vida: la mort no és més que una conseqüència de la vida. Que injust que és, com si la vida en sí mateixa no estigués plena d’injustícies.

Ahir ens va deixar sobtadament el Jaume Ramón Mateu, era el número 4 de la nostra candidatura, i estàvem convençuts que en aquesta ocasió el Jaume podia arribar a ser regidor de la seva ciutat.

El número però, és una circumstància del moment. El Jaume era un idealista, estava convençut que des de l’acció política es podia fer la vida menys injusta, estava convençut que des de l’acció política es podien millorar les condicions dels seus vilatans. Així ho va creure l’any 2003 quan des de l’Associació de Defensors del Casc Antic de Vilanova va impulsar una candidatura independent, que tot i no treure regidors, va assolir un important nombre de vots.

El 2007 va considerar que la millor forma de defensar allò en que creia era formar part ell, i diferents membres de l’Associació de la candidatura del Partit Popular. Tenia un objectiu per la zona de Cap de Creu, però sobretot tenia una visió del que s’havia i es podia fer a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el resultat d’aquelles eleccions no va ser l’esperat quantitativament, si que ho va ser qualitativament: durant la legislatura municipal que ha acabat, s’ha aixecat la llosa que pesava sobre Cap de Creu, i s’ha rehabilitat el Nucli Antic i això el feia, ens feia sentir orgullosos de defensar coses que creiem justes.

Amb la crisi, va ser ell qui amb la seva insistència característica ens va fer veure que a Vilanova i la Geltrú, teníem una oportunitat en el sector turístic. Obstinat, va aconseguir que organitzéssim una jornada sobre el turisme, que va tenir lloc l’octubre passat, amb una molt bona participació. Ara estava molt satisfet i orgullós de que el tema central d’aquesta campanya electoral, siguin les oportunitats turístiques de la nostra ciutat.

Però la vida és plena d’injustícies fins a la mateixa mort, i ara ens deixat, però segur que la seva obstinació en millorar la ciutat i fer la vida una mica més justa seguirà molt present en tots els que l’hem conegut en aquesta vessant política que no és més que un reflex de la personal.

Jaume Ramón, descansa en pau.

Diari de campanya (V)

Dia 9 de campanya, queden 9 dies per la fi del tripartit a Vilanova i la Geltrú.

Ahir van començar a arreglar-se algunes coses: per fi han reparat alguns nyaps de les banderoles, i ja no apareixen els candidats ni de Viladecans, ni de Sant Cugat. En un altre camp, comencem a observar com la ciutat s’inunda desmesuradament de banderoles de CiU i del PSC, per cert que aquestes úniques les reconec per la foto del candidat, no pas per què es vegi que són del PSC!! On han arribat que tenen que amargar-se del seu propi partit?

Ahir també, amb molta voluntarietat i cap professionalitat, ja que els nostres recursos són tant o més limitats que els de la CUP, vam llençar el canal Youtube del PP de Vilanova i la Geltrú. És un canal de vídeos, sense cap mena de pretensió més que usar un mitjà que tenim a l’abast per comunicar-nos, no pas per fer sèries de televisió, ni telenotícies alternatives.

Us deixo el darrer video publicitat, el del President del Noves Generacions:

Ahir també vam tenir debat al Canal Blau TV, i una de les conclusions que en vaig treure és que si hi haguessin eleccions cada 15 dies, els que governessin no s’oblidarien, com passa ara, de les seves promeses electorals. Quina mania que tenen alguns de rectificar coses que han fet al Govern, semblen fins i tot penedits d’haver format del Govern: si és així, per què han governat??

CiU tampoc no es queda en rere i ara es mostren partidaris de la moderació fiscal: brillant, però si van ser ells que van pactar amb el tripartit vilanoví un increment dels impostos i taxes municipals del 4% el 2009!!

Un parell de tafaneries d’aquelles que algú em maleirà, però ja sabeu que això de les tecnologies de la comunicació també serveix per explicar coses indiscretes:

. el candidat de la CUP no té twitter, per que no li troba la utilitat, doncs apa que el més jove dels candidats no li trobi utilitat a una de les eines més usades pels joves és tota una primícia;

. tota una sorpresa va ser descobrir que a Neapolis, l’espai de la tecnologia, no té suficient cobertura de telefonia mòbil, almenys d’una de les dues grans companyies!! I em pregunto, com deurien fer el Congrés d’smartphones?? Amb senyals de fum??

Bé, i això és tot per ara, més endavant ja us explicaré com ha anat l’acte que avui han organitzat les Noves Generacions a la Plaça de les Neus.

Benvinguda al Canal Youtube del PP de Vilanova i la Geltrú

Encentem avui una nova forma de comunicar-nos, a través d’un canal propi a Youtube:

Diari de campanya (IV)

Dia 7 de campanya, queden 10 dies per les eleccions municipals.

Dia gris, la colpidora noticia del terratrèmol a Lorca (quina mania tenen alguns a catalanitzar-ho tot, si és Josep Lluis aquí i a la 中国 –xina, en xinès simplificat- també serà Lorca!!) imposa un canvi de plans: suspensió dels actes de campanya en senyal de dol per les víctimes mortals, i una reflexió sobre si les nostres edificacions són capaces de suportar aquests desastres naturals: evidentíssimament que no ho són, però si haguéssim de preveure el risc zero, el cost seria infinit!

Un primer detall, trobo preocupant la visita electoral del President de la Generalitat i que no anunciés si hi haurà pressupost pel nou hospital de Vilanova, mentre la possibilitat de tancament d’una nova planta, seria la segona, a l’Hospital de Sant Camil amenaça la qualitat del servei hospitalari a la comarca. A veure-les venir!

Un cop més la instal·lació de les banderoles electorals torna a crispar els nervis de qualsevol. Primer, per més que donis plànols dels llocs exactes on han d’anar penjades, les pengen on els sembla, tant se val que n’hi hagi d’altres, una sobre l’altre i apa. Segona, no se’ls pot acudir que no haurien d’entrar dintre d’una obra per penjar banderoles?. Tercera, com pot ser que els que les instal·len no s’adonen que Vilanova i la Geltrú, no és el mateix que Viladecans, ni que Sant Cugat del Vallès? Brrr!!

Bé, doncs avui hem tingut a porta tancada una reunió amb diversos empresaris del sector de l’hoteleria, de la restauració, de la construcció i del sector industrial per contrastar les nostres propostes de dinamització econòmica de la ciutat, amb les seves. Moltes coincidències, encara que algun ha expressat que també les tenen amb el Partit Socialista, tot i que, les idees que expressen els socialistes, desprès no les duen a la pràctica. Doncs aquí està la diferència, nosaltres expliquem el que farem, altres expliquen el que els agradaria fer, però al final no fan!

Per acabar la jornada d’avui donaré una conferència al Rotary de Vilanova i la Geltrú, és gairebé una cita tradicional de tota campanya electoral en la que solen sortir temes força interessants. Ja us explicaré.