Versió en català. Versión en castellano.
Esborrany del Real Decret: http://pirata.cat/public/1207_borradorRDLey_EEGG_julio_2012.pdf
Pirates de Catalunya ha tingut accés a un esborrany de Reial Decret Llei pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de propietat intel·lectual. En altres termes, una reforma exprés de la Llei de Propietat Intel·lectual, d’amagat, amb traïdoria i nocturnitat. I no és per menys, ja que el text presenta diferents punts que causen desconfiança.
El adjuntem l’anàlisi d’aquesta futura llei, realitzat per diversos advocats de prestigi en assumptes de propietat intel·lectual.
Després d’una acció judicial dirigida per Josep Jover (candidat de Pirates de Catalunya el proper 25N) en la qual es va declarar abusiu el cànon digital, el Govern d’Espanya s’ha vist obligat a realitzar una sèrie de modificacions cosmètiques a la llei actual, declarada il·legal per la justícia europea.
Apareixen canvis en el cànon, que passarà a cobrar d’una partida pressupostària, juntament amb la major dificultat que tindran els autors per autogestionar, sense oblidar altres retocs que dissimulen l’augment de poder de les entitats de gestió.
És important assenyalar que si el cànon digital era abusiu (tal com ho ha entès la Justícia europea), aquest nou mecanisme ho és encara més. Perque en lloc de gravar dispositius electrònics, el que és fa ara és pagar a les entitats de gestió -com la SGAE- directament amb els nostres impostos i, a través dels Pressupostos Generals de l’Estat. És a dir, ara pagarem a aquestes entitats tots els habitants d’Espanya, sense cap tipus de diferenciacions entre usuaris. Els impostos de tota la ciutadania estaran destinats a sufragar les activitats d’aquestes entitats. Si el cànon era indiscriminat, aquest sistema encara és pitjor.
Malgrat la gravetat de pagar a la SGAE directament de les arques de l’Estat, el Reial Decret indica criteris de valoració molt ambigus per al càlcul del nou “cànon amb un altre nom”. Com a exemple, el “perjudici efectivament causat als titulars”, criteri de complex càlcul i que tampoc es detalla en aquest. El que converteix en encara més sagnant aquest assalt a les arques públiques en temps de crisi.
El Reial decret també dificultarà que els autors s’autogestionin seus drets, ja que s’atorga a les entitats de gestió l’exclusivitat de fer efectiva “la compensació equitativa i única”. Tot això quan l’autogestió, en aquests temps de desenvolupament de noves tecnologies, pot resultar més eficient i més respectuosa amb els usuaris que la gestió-fins ara nefasta-realitzada per entitats com la SGAE.
A més, el text dóna resposta a la previsible allau de demandes sol·licitant la devolució d’un cànon que, segons les altes instàncies europees, era injust i desproporcionat. Aquestes demandes, a hores d’ara, podrien obtenir resposta positiva per part dels jutges. Això sens dubte afectaria les arques d’aquestes entitats de gestió que van cobrar el cànon sense tenir dret a això (per exemple, a través de dispositius usats amb fins privats), i que es veurien obligades a pagar indemnitzacions substancioses. Diversos municipis i empreses han sol·licitat ja aquesta devolució, entre elles CaixaBank (La Caixa).
Per evitar que aquestes accions judicials es portin a terme, el Govern tanca la porta de la Justícia de forma contundent: la disposició transitòria primera estableix que qualsevol pagament de cànon-justificat o no-realitzat abans del 2012 no tindrà dret a cap devolució. És a dir, que les entitats de gestió es quedaran amb les quantitats indegudament cobrades i la ciutadania no tindrà dret a reclamar res en els tribunals.
El document obre també una greu inseguretat jurídica introduint l’article 158 bis, que obliga les pàgines d’enllaços a indicar clarament d’on treuen el dret a enllaçar a les obres. Per entendre’ns, la pàgina ha de penjar els permisos de què disposin sobre qualsevol contingut enllaçat, fins i tot fotografies. Això significaria que empreses com Google, amb la seva cercador d’imatges, tinguessin d’adjuntar a cada resultat els permisos corresponent, sol · licitats a cada autor. Cosa que pot esdevenir un greu destorb administratiu fins i tot per companyies degudament legitimades.
Les notificacions relacionades amb el punt anterior s’anunciaran en un futur tauler electrònic, que haurà de ser consultat per les empreses, en lloc de fer servir els canals de comunicació habituals. Això vol dir que les empreses han de ser les que verifiquin cada dia si han rebut o no una notificació, ja que en cas contrari se les haurà per notificades. A més, segons la disposició transitòria segona, mentre el tauler electrònic no estigui actiu (la qual cosa pot allargar tant de temps com l’Administració vulgui), les notificacions es realitzaran per edictes, anunciant-se físicament en algun tauler a Madrid. Cosa que, per descomptat, pràcticament impossibilita que una empresa pugui saber si té o no alguna notificació que afecti als seus interessos.
Finalment, després d’anys de lluita per part del moviment pirata a tot el món, el Reial decret dóna a entendre que l’intercanvi per comunicació pública queda emparat dins del dret a còpia privada, fet que seria digne de celebrar si no fos pels punts esmentats més amunt.
Des de Pirates de Catalunya volem denunciar que aquest Reial decret ve a empitjorar la situació actual, no només per la manca de transparència, sinó per l’absència de diàleg entre les diferents parts implicades, i lamentem que se segueixi atorgant a entitats com la SGAE, que ja han demostrat no ser capaços de gestionar de manera eficaç els drets i interessos de creadors i consumidors, el monopoli de gestió del nou dret que substituirà el cànon.
Atentament,
Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
http://pirata.cat
Facebook: http://facebook.com/pirata.cat
Twitter: @partit_pirata
Borrador del Real Decreto: http://pirata.cat/public/1207_borradorRDLey_EEGG_julio_2012.pdf
Pirates de Catalunya ha tenido acceso a un borrador de Real Decreto Ley por el cual se adoptan medidas urgentes en materia de propiedad intelectual. En otros términos, una reforma exprés de la Ley de Propiedad Intelectual, a escondidas, con alevosía y nocturnidad. Y no es para menos, ya que el texto presenta diferentes puntos que causan desconfianza.
Les adjuntamos el análisis de esta futura ley, realizado por diversos abogados de prestigio en asuntos de Propiedad Intelectual.
Tras una acción judicial dirigida por Josep Jover (candidato de Pirates de Catalunya el próximo 25N) en la que se declaró abusivo el canon digital, el Gobierno de España se ha visto obligado a efectuar una serie de modificaciones cosméticas a la ley actual, declarada ilegal por la justicia europea.
Aparecen cambios en el canon, que pasará a cobrarse de una partida presupuestaria, junto con la mayor dificultad que tendrán los autores para autogestionarse, sin olvidar otros retoques que disimulan el aumento de poder las entidades de gestión.
Es importante señalar que si el canon digital era abusivo (tal y como lo ha entendido la Justicia europea), este nuevo mecanismo lo es todavía más. Porque en vez de gravar dispositivos electrónicos, lo que se hace ahora es pagar a las entidades de gestión -como la SGAE- directamente con nuestros impuestos, a través de los Presupuestos Generales del Estado. Es decir, ahora pagaremos a estas entidades todos los habitantes de España, sin ningún tipo de diferenciación entre usuarios. Los impuestos de toda la ciudadanía estarán destinados a sufragar las actividades de esas entidades. Si el canon era indiscriminado, este sistema todavía es peor.
A pesar de la gravedad de pagar a la SGAE directamente de las arcas del Estado, el Real Decreto indica criterios de valoración muy ambiguos para el cálculo del nuevo “canon con otro nombre”. Como ejemplo, el “perjuicio efectivamente causado a los titulares”, criterio de complejo cálculo y que tampoco se detalla en el mismo. Lo que convierte en todavía más sangrante este asalto a las arcas públicas en tiempos de crisis.
El Real Decreto también dificultará que los autores autogestionen sus derechos, ya que se otorga a las entidades de gestión la exclusividad de hacer efectiva “la compensación equitativa y única”. Todo ello cuando la autogestión, en estos tiempos de desarrollo de nuevas tecnologías, puede resultar más eficiente y más respetuosa con los usuarios que la gestión -hasta ahora nefasta- realizada por entidades como la SGAE.
Además, el texto da respuesta a la previsible avalancha de demandas solicitando la devolución de un canon que, según las altas instancias europeas, era injusto y desproporcionado. Estas demandas, a día de hoy, podrían obtener respuesta positiva por parte de los jueces. Ello sin duda afectaría a las arcas de esas entidades de gestión que cobraron el canon sin tener derecho a ello (por ejemplo, a través de dispositivos usados con fines privados), y que se verían obligadas a pagar indemnizaciones sustanciosas. Diversos municipios y empresas han solicitado ya dicha devolución, entre ellas CaixaBank (la Caixa).
Para evitar que dichas acciones judiciales se lleven a cabo, el Gobierno cierra la puerta de la Justicia de forma tajante: la Disposición Transitoria Primera establece que cualquier pago de canon -justificado o no- realizado antes de 2012 no tendrá derecho a devolución alguna. Es decir, que las entidades de gestión se quedarán con las cantidades indebidamente cobradas y la ciudadanía no tendrá derecho a reclamar nada en los Tribunales.
El documento abre también una grave inseguridad jurídica introduciendo el artículo 158 bis, el cual obliga a las páginas de enlaces a indicar claramente de dónde sacan el derecho a enlazar a las obras. Para entendernos, la página debe colgar los permisos de que dispongan sobre cualquier contenido enlazado, incluso fotografías. Esto significaría que empresas como Google, con su buscador de imágenes, tuviesen que adjuntar a cada resultado los permisos correspondiente, solicitados a cada autor. Cosa que puede convertirse en un grave engorro administrativo incluso para compañías debidamente legitimadas.
Las notificaciones relacionadas con el punto anterior se anunciarán en un futuro tablón electrónico, que deberá ser consultado por las empresas, en lugar de usarse los canales de comunicación habituales. Esto significa que las empresas deberán ser las que verifiquen cada día si han recibido o no una notificación, ya que en caso contrario se las tendrá por notificadas. Además, según la Disposición Transitoria Segunda, mientras el tablón electrónico no esté activo (lo cual puede alargarse tanto tiempo como la Administración quiera), dichas notificaciones se realizarán por edictos, anunciándose físicamente en algún tablón en Madrid. Cosa que, por supuesto, prácticamente imposibilita que una empresa pueda saber si tiene o no alguna notificación que afecte a sus intereses.
Finalmente, tras años de lucha por parte del movimiento pirata en todo el mundo, el Real Decreto da a entender que el intercambio por comunicación pública queda amparado dentro del derecho a copia privada, hecho que sería digno de celebrar si no fuese por los puntos mencionados más arriba.
Desde Pirates de Catalunya queremos denunciar que este Real Decreto viene a empeorar la situación actual, no sólo por la falta de transparencia, sino por la ausencia de diálogo entre las diferentes partes implicadas; y lamentamos que se siga otorgando a entidades como la SGAE, quienes ya han demostrado no ser capaces de gestionar de forma eficaz los derechos e intereses de creadores y consumidores, el monopolio de gestión del nuevo derecho que sustituirá al canon.
Atentamente,
Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
http://pirata.cat
Facebook: http://facebook.com/pirata.cat
Twitter: @partit_pirata
Presentem el vídeo de campanya de Pirates de Catalunya: ‘Dret a decidir. A decidir-ho tot!‘
T’ha agradat? 
[Versión en castellano más abajo]
Llistes definitives per les Eleccions al Parlament de Catalunya 2012
A Pirates de Catalunya decidim per democràcia directa el cap de llista així com la posició de totes les persones que s’ofereixen per anar en els primers llocs. Els afiliats decideixen les seves preferències d’entre els candidats que s’hi han ofert i, tenint en compte aquestes preferències, la llei de paritat a les llistes electorals, i si els candidats van posar alguna condició a la seva candidatura, es configuren les llistes.
A continuació podeu veure les llistes definitives que ha presentat Pirates de Catalunya a cadascuna de les províncies catalanes (Barcelona, Girona, Tarragona, i Lleida).
LLEGENDA: Entre parèntesi hi ha les condicions que van posar els voluntaris per a presentar-se a la votació dels primers llocs i el resultat d’aquesta (desglossada en el cas d’empat i amb un guionet si no van participar-hi), i entre claudàtors si ha calgut canviar l’ordre per motius de paritat. Per complir la llei de paritat a les llistes cal que hi hagi al menys dos homes i dues dones en cada grup de cinc candidats, i un mínim del 40% en el total.
Si trobeu a faltar algun nom és perquè el/la voluntari/a al final ha decidit renunciar a aparèixer a les llistes, hi ha hagut algun problema amb la seva documentació, o perquè el total de vots de la seva candidatura era negatiu.
[CAST]
Listas definitivas para las Elecciones al Parlamento de Cataluña 2012
En Pirates de Catalunya decidimos por democracia directa al cabeza de lista así como la posición de todas las personas que se ofrecen para ir en los primeros puestos. Los afiliados establecen sus preferencias entre los candidatos que se han ofrecido y, teniendo en cuenta estas preferencias, la ley de paridad de las listas electorales, y si los candidatos pusieron alguna condición a su candidatura, se configuran las listas.
A continuación podéis consultar las listas definitivas que ha presentado Pirates de Catalunya en cada una de las provincias catalanas (Barcelona, Girona, Tarragona, i Lleida).
LEYENDA: Entre paréntesis figuran las condiciones que pusieron los voluntarios para presentarse a la votación de los primeros puestos y el resultado de ésta (desglosada en caso de empate y con un guión si no participaron), y entre corchetes si se ha tenido que cambiar la orden por motivos de paridad. Para cumplir la ley de paridad en listas es necesario que haya al menos dos hombres y dos mujeres en cada grupo de cinco candidatos, y un mínimo del 40% en el total.
Si echáis en falta algún nombre es porque el/la voluntario/a al final ha decidido renunciar a aparecer en listas, ha habido algún problema con su documentación, o porque el total de votos de su candidatura era negativo.
Traducció de La LOMCE, una ley para la purga ideológica de maestros y profesores
L’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (de les sigles en castellà LOMCE) constitueix una seriosa amenaça per a la llibertat de tots els docents, el futur dels quals dependrà en gran mesura de la seva submissió a l’administració de torn.
Un dels aspectes més destacats de la reforma proposada és la promoció del director a líder suprem del centre. De fet, el text proposat diu que el director del centre disposarà d’autonomia per adaptar els recursos humans a les necessitats que d’aquests se’n derivin. A aquest efecte, disposarà de les següents facultats:
a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal funcionari, així com per a l’ocupació de llocs en interinitat, en aquest cas podrà rebutjar, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades.
b) Quan existeixi vacant i finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el nomenament de professors que, havent treballat en els projectes de qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels mateixos.
Això, en la pràctica, significa que el director podrà triar a dit bona part del professorat del centre. Ni tan sols el Consell Escolar podrà fer gran cosa sobre aquest tema, atès que el seu paper serà el de mer òrgan consultiu.
El director serà triat per una Comissió constituïda per representants de les Administracions educatives i, almenys, en un trenta per cent per representants del centre corresponent.
Això significa que les administracions educatives poden tenir fins al 70% dels vots en la comissió que triï al director. En la LOE, llei que pretén ser reformada amb aquest avantprojecte, almenys un terç dels membres de la comissió era professorat triat pel Claustre i un altre terç era triat per i entre els membres del Consell Escolar que no eren professors.
Les Administracions educatives determinaran el nombre total de vocals de les comissions i la proporció entre els representants de l’Administració i dels centres. Això significa que seran les pròpies administracions educatives les que decidiran si acaparen fins al 70% dels vocals de la comissió o cedeixen un percentatge superior al 30% als representants dels centres.
Això sí: les administracions seran les que decideixin qui dirigeix un centre educatiu, i a canvi, els directors hauran de rendir comptes de les decisions preses, de les accions de qualitat i dels resultats obtinguts en implementar-les.
El Consell Escolar podrà, per acord de dos terços dels seus membres, proposar la revocació del director, però al cap i a la fi, en l’avantprojecte en qüestió, el Consell Escolar no és mes que un mer òrgan consultiu: el poder està en mans del director, i aquest és triat per l’administració, no pel Consell Escolar.
Tot això ocorre en una època en la qual algun conseller d’educació ha criminalitzat públicament a professors pel simple fet de participar en el 15M o de promoure alguna vaga, en la qual ja s’està començant a tipificar com a falta molt greu la “violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o de qualsevol altre tipus que, utilitzant els facultats que té, pugui vulnerar aquest principi” i els estudiants que protesten per les retallades són considerats per la policia com “l’enemic”. No és exagerat pensar que els canvis proposats en l’avantprojecte de la LOMCE serviran a les administracions educatives per realitzar un control ideològic del personal docent. I, per exemple, serà difícil tornar a veure un institut de secundària amb un consell escolar que cedeixi les instal·lacions per a una marxa contra l’atur i per la renda bàsica, ja que en el futur serà el director qui tingui aquesta competència.
Irònicament en el text de l’avantprojecte pot llegir-se que aquesta llei orgànica és el resultat d’un diàleg obert i sincer amb tota la comunitat educativa. No obstant això, representants de professors, pares i alumnes van abandonar el dimarts passat el debat en el qual s’anava a tractar l’avantprojecte en qüestió. El motiu d’aquest abandonament va ser el rebuig, per part del Ministeri d’Educació, de l’anàlisi realitzada per un dels sindicats de professors.
Ángel Vázquez, Piratas de Extremadura
Versió en català. – Versión en castellano.
Josep Jover i Pirates de Catalunya hem fet possible que l’audiència nacional reobri la causa contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra, en evidenciar-se comportaments constitutius de delicte, com ordenar l’agressió dels indignats acampats durant el desallotjament de Plaça Catalunya del passat 27 de maig de 2011.
En Josep Jover és el coordinador del grup jurídic 15M i candidat al parlament de Catalunya de Pirates de Catalunya (Pirata.cat), l’únic partit sumat a aquesta causa.
Havent sentit les demandes de milers de ciutadans, l’audiència nacional ha decidit declarar nul·la la sentència del tribunal superior de justícia de Catalunya i ordenar la reapertura del cas, sense tenir en consideració la seva sentència de febrer de 2012.
Davant les evidències mostrades, convidem a tota la ciutadania a ajudar-nos a esclarir els lamentables fets derivats de les ordres de desallotjament de plaça Catalunya, per tal de depurar les responsabilitats relacionades amb les ordres d’agressió a manifestants pacífics que van ser dutes a terme durant el 27 de Maig de 2011, que no només atempten contra la legalitat espanyola sinó que a més a més ho fan contra els drets fonamentals de tots els ciutadans de la Unió Europea i d’altres compromisos internacionals signats pel govern espanyol.
En un estat de dret, és inadmisible que les forces de seguretat acatin ordres il·legals i atemptin contra els drets de reunió i manifestació de milers de ciutadans pacífics que no feien res més que defensar els seus drets i idees.
No podem tolerar que fets tan lamentables com els que va poder presenciar tota la premsa internacional durant la jornada del #27M siguin arxivats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això fa que el nostre país doni una imatge antidemocràtica i dicatorial arreu del món.
Pirates de Catalunya no abandonarà la seva responsabilitat moral en defensa dels drets dels ciutadans. Si cal, durem el cas davant la justícia internacional.
https://docs.google.com/file/d/0B2pCX4lNZffKRmJFWmdweHVtUEk/edit?pli=1
La democràcia necessita un rescat.
Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
———————————————————————————————
Reabierta la causa por el desalojo de los indignados el #27M
Josep Jover y Pirates de Catalunya hemos conseguido que la audiencia nacional reabra la causa contra la cúpula de los Mossos d’Esquadra, en evidenciarse comportamientos constitutivos de delito, como ordenar la agresión de los indignados acampados durante el desalojo de Plaça Catalunya del pasado 27 de mayo de 2011.
Josep Jover es coordinador del grupo jurídico 15M y candidato al Parlament de Catalunya de Pirates de Catalunya (Pirata.cat), el único partido sumado a esta causa.
Habiendo oído las demandas de miles de ciudadanos, la Audiencia Nacional ha decidido declarar nula la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y ordenar la reapertura del caso, sin tener en consideración su sentencia de febrero de 2012.
Ante las evidencias mostradas, invitamos a toda la ciudadanía a ayudarnos a esclarecer los lamentables hechos derivados de las órdenes de desalojo de plaza Catalunya, para depurar las responsabilidades relacionadas con las órdenes de agresión a manifestantes pacíficos que fueron llevadas a cabo durante el 27 de Mayo del 2011, que no sólo atentan contra la legalidad española sino que además lo hacen contra los derechos fundamentales de todos los ciudadanos de la Unión Europea y de otros compromisos internacionales firmados por el gobierno español.
En un estado de derecho, es inadmisible que las fuerzas de seguridad acaten órdenes ilegales y atenten contra los derechos de reunión y manifestación de miles de ciudadanos pacíficos que no hacían más que defender sus derechos e ideas.
No podemos tolerar que hechos tan lamentables como los que pudo presenciar toda la prensa internacional durante la jornada del #27M sean archivados por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Ésto hace que nuestro país dé una imagen antidemocrática y dictatorial en todo el mundo.
Pirates de Catalunya no abandonará su responsabilidad moral en defensa de los derechos de los ciudadanos. Si es necesario, llevaremos el caso ante la justicia internacional.
https://docs.google.com/file/d/0B2pCX4lNZffKRmJFWmdweHVtUEk/edit?pli=1
La democracia necesita un rescate.
Pirates de Catalunya – PIRATA.CAT
Comentaris recents