El proper 17 de maig festegem els 5 anys d’existència de l’Ateneu i com no pot ser d’una altra manera, ho volem celebrar amb totes vosaltres. Serà a la Plaça Natzarens a partir de les 12h.
Començarem amb un mercadet d’intercanvi i regal, amb paredeta de la Distribuidora Artesana de Llibres inclosa. Tot amenitzat per un vermut musical, on comptarem amb les actuacions de SAMUELE ARBA, CRISTOBAL KARRILLO i de OSCÁRBOLES EL CANTAUTÓMO.
Sobre les 13’30h, farem el sorteig de la fabulosa Panera de Llibres i Productes Siderals de l’Ateneu.
A les 15h, dinar vegetarià, i després farem una trobada informal d’Ateneus.
Textos: Marcos Ana (2007) Decidme cómo es un árbol. Memoria de la prisión y la vida; Carme Martí (2012) Un cel de plom
Música: Los ciegos ("Himno a los mártires de Jaca"); Paco de Lucía (García Lorca: "Anda jaleo"); Juan Manuel Cañizares, Paco de Lucía, José María Bandera ("Iberia: 2. Albaicín"); Rachel's ("Water from the Same Source", "Moscow is in the telephone"); Pepe Romero (Francisco Tárrega: "Tango María"; Celedonio Romero: "Malagueña"; Isaac Albéniz: "Suite española, Op.47: Asturias"); Labraford ("Listening in depth"); Agustí Fernández, Barry Gay, Ramón López ("Aurora 2"); Bill Frisell ("Big Bob", "Under a golden sky", "Wildwood flower"); Charlie Chaplin ("Je cherche apres Titine"); Eric Whitacre, London Symphony Orchestra ("The river cam"); Pau Casals (Bach: "Suite No 1 en Sol Mayor"); Sílvia Pérez Cruz, Raül Fernández "Refree" ("Gallo rojo"); Maria del Mar Bonet ("Què volen aquesta gent?"); José Mercé ("Al alba"); Espaldamaceta, Maria Rodés ("El partisano").
Poesia i narrativa sobre les conseqüències del final de la Guerra Civil i l'experiència antifeixista, amb el poeta Marcos Ana, comunista empresonat durant 23 anys, i l'exiliada republicana Neus Català, supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück.
El conflicte amb el restaurant La Ferreteria de Reus per explotar, assetjar i acomiadar els treballadors, i, a més, no pagar a alguns els salaris que els deu, es va estenent. Després de les tres concentracions-escrache a les portes del restaurant realitzades les últimes setmanes, i de l'acció durant la manifestació del passat 30 d'abril amb motiu del 1r de Maig, ahir divendres 9 de maig per la nit més de 30 persones es van concentrar repartint octavetes al restaurant La Nau de Tarragona, propietat, a l'igual que La Ferreteria, de la societat La Farinera 10 SL. Les properes accions tindran lloc a Reus als restaurants Arrels i Vinatxo, propietat de l'administrador i del secretari respectivament de La Farinera 10 SL.
Amb la solidaritat i el suport mutu, amb la combinació d'acció sindical i acció social, guanyarem aquest conflicte.
El debat i les intervencions sobre Barcelona World organitzat pel Multireferèndum a la URV de Tarragona. El podeu veure aquí: http://bambuser.com/v/4599298 Sincerament, a mi no em va agradar gens... La foto és de la Pepa Vives.
Avui a les 7 de la tarda, serem a l'Assemblea Oberta sobre treball organitzada per la CUP a la plaça de la Vila de Torredembarra, amb Pau Roig de la COS.
Aquesta setmana, segurament l'acte que em fa més gràcia de presentar o de participar-hi és la xerrada del Carlos Taibo al local dela CGT dijous, per presentar "Repensar al anarquía". El vaig presentar fa prop de 15 anys al mateix edifici que ara parlarà, quan era la Universitat de Barcelona, en un acte de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Desprtés vam anar a sopar i ens va donar una lliçó de política i de coneixement internacional com ami jo havia sentit.
Per mi Taibo és un dels intel·lectuals europeus més lúcids i solvents i, alhora, més arriscats, pel seu camí ideològic i per la seva repulsa de l'autoritat ni que aquesta s'autoanomeni "socialista". Especialista com ningú en l'ExURSS, va emprendre un camí que l'ha portat a declarar-se sense embuts anarquista i alhora repensar el concepte i la seva utilitat, fet que el fa situar primer que res com a crític d'algunes formes velles i caduques d'anarquisme i, després, de la resta. Des de l'esquerra de l'esquerra però amb una claredat expositiva que tomba i alhora fa remoure el cap, deu ser de la poca gent que des de la Universitat i sense figurar massa defensa el dret a l'autodeterminació, també sense embuts, inclús quan s'apliqui al que ara són parts de l'Estat espanyol.
El podreu veure dijous 8 de maig, a les 18.30 h, al local de la CGT de Tarragona, plaça Imperial Tarraco 1, edifici 2, planta 3.
Les Primeres Jornades per l’Alliberament Animal que es realitzaran a Tarragona els dies 9, 10 i 11 de maig, una bona oportunitat per conèixer de primera mà quina és la ideologia animalista per l’alliberament total i les lluites per la defensa dels drets dels animals no humans que es donen, des de la base, als Països Catalans.
Organitzat per la Plataforma Iniciativa Animalista i Libera!, i amb la col·laboració de l’Ateneu Llibertari Alomà (C/ Misser Sitges, 9) i el Casal Popular de la Sageta de Foc (C/ de la Nau, 11) que cediran les seves seus, les jornades inclouran xerrades, presentacions de projectes, passi de documentals, debats, col·loquis i dinars i vermutades populars. (Si voleu veure la programació, desplegueu a baix)
Extret de Pobleviu: La CUP posa en marxa el projecte de les “Grans Runes de Tarragona” amb la voluntat de recollir les evidències que mostren el model de ciutat ruïnosa que han dibuixat els governs municipals del PSC, CiU, PP i ERC durant aquest darrers trenta anys. Són indrets del patrimoni històric i monumental que estan en un procés de degradació i abandonament, com el poblat medieval dels Mongons; indrets producte del malbaratament dels recursos econòmics, com l’aparcament Jaume I; indrets marcats per una gestió política desastrosa, com en el Mercat Central o en el Fortí de la Reina; indrets que són pura ruïna arquitectònica en ells mateixos, com la Plataforma de la platja del Miracle i, finalment, uns altres llocs que reflecteixen les retallades en serveis públics, com en les escoles i els centres sanitaris tancats i barrats o en una situació d’evident precarietat. (Continua)
La II Trobada per la Unitat Popular que se celebrarà el dissabte 7 de juny a l'Escola Mediterrània de la Barceloneta (passeig Marítim de la Barceloneta, 5). Al Camp de Tarragona, és important fer aquests debats prèviament a nivell territorial, per poder arribar a un millor aprofundiment en els debats. Es per això que us convoquem el proper dimecres 7 de maig, a les 19h al casal Despertaferro de Reus (c/ Martí Napolità, número 7).
Després de la I TUP (vegeu recull I TUP: http://trobadaup.cat/recull-primera-tup) ara toca afrontar el debat sobre els discursos i les eines de lluita, que durant gran part del s.XX, havien estat útils al moviment popular per assolir una millora de les seves condicions materials de vida, i determinar si continuen sent eficaços o si cal redefinir-los total o parcialment. Alhora, plantegem un debat estratègic sobre els possibles escenaris i línies estratègiques d'actuació des del 7 de juny del 2014 al maig del 2015.
L'hora de convocatòria i recepció pels ponents serà entre les 19.15 i les 19.25h a l'Aula 201 del Campus Catalunya de la URV (Av. Catalunya, 35).
19.30h Presentació de l'acte, de Multireferèndum i de la pregunta local de BcnWorld
19.45h Cara a cara: Debat sobre el model laboral de BcnWorld
Ponents: Jordi Salvador (secretari general de la UGT de Tarragona) i Jordi Martí Font (membre de la CGT)
20.15h Taula Rodona: Pros i contres del model BcnWorld
Ponents: Montse Gómez (Psicòloga Clínica i Forense, Coordinadora del Grup de Treball de Joc Patològic del Col·legi de Oficial de Psicòlegs de Catalunya), Robert Casadevall (professor de la URV expert en planificació territorial), Antonio Russo (professor de la URV i investigador en el Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics), Fèlix Alonso (Alcalde d'Altafulla) i Joan Pons (portaveu Plataforma Aturem BcnWorld).
Ermengol Gassiot (1972) és el nou secretari general a Catalunya del sindicat anarcosindicalista CGT. Escollit fa poques setmanes, Gassiot és arqueòleg, doctor en Prehistòria, i professor a la UAB. Tot just d'uns quaranta anys d'edat, forma part de la nova fornada de joves dirigents anarcosindicalistes. Té una relació fluïda amb els moviments socials, comparteix sense manies espai amb l’independentisme i a Terrassa va formar part de l'Assemblea d'Okupes. L’entrevistem telefònicament el 2 de Maig. 'Potser hauré de penjar de tant en tant, que he tingut un fill i vaig de bòlit'. Parla català, castellà, ’i un anglès, francès i alemany per sortir del pas i seguir una conversa’. Veu calmada, discurs pensat, aquest ha estat el seu primer 1 de Maig com a secretari general de la CGT. (Continua)
(L'entrevista la fa l'Andreu Barnils per a Vilaweb)
El 25 de maig tindrà lloc la primera experiència de referèndum popular múltiple a Catalunya, una experiència de democràcia directa i popular organitzada per diversos col·lectius socials.
Som Lo Que Sembrem (SLQS) promou la pregunta del multireferèndum: Quin tipus d'agricultura voleu que hi hagi a Catalunya? a) Amb transgènics b) Sense Transgènics
(Extret de Pobleviu, tot i que també recomano que llegiu delCamp, d'on és la foto, de Laia Solanelles)
Hi haurà qui després de dos anys d’unitat exclusivament sindical, haurà tornat tres anys enrere, quan les organitzacions anticapitalistes convocaven, sota el paraigües de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa o sense cap signatura, la manifestació dels moviments socials per l’1 de maig. Sense cúpules sindicals, amb la riquesa que aporta la diversitat ideològica però amb un objectiu comú: combatre el capitalisme i el reformisme que l’empara. D’entre el més d’un miler de persones que han participat en aquesta marxa, que ha sortit de la plaça Imperial Tàrraco passats uns vint minuts de les sis de la tarda, el que més pot haver sorprès és la gran quantitat de col·lectius anticapitalistes que han volgut ser-hi presents malgrat no haver convocat. A banda, doncs, de la CGT, l’Esquerra Independentista, els dos Ateneus Llibertaris del Camp i Amigos del Che, també s’hi han fet veure, la majoria d’ells amb pancarta: CNT-AIT, Reconstrucció Comunista, Front Revolucionari dels Països Catalans, PSAN, Assemblea d’aturades de Reus, Plataforma Iniciativa Animalista, PAH, JCPC i PCPC, aquests últims que una hora abans han protagonitzat un míting que tan sols ha aconseguit aglutinar una desena de persones, la majoria de les quals provinents d’altres punts del Principat. (Continua)
Ja podeu adquirir estelades negres, n'hem fet cent més de moment. Les podreu trobar aviat a alguns llocs del Camp i d'altres indrets (de moment a la CGT de Reus) i també a Productes de la Terra en venda per internet. Al Camp, en mà, les venem a 15 euros, tot i que si és un col·lectiu podem ajustar el preu.
Diu la propaganda de Productes de la Terra; "Bandera estelada anarquista (coneguda també com “bandera negra”, “estelada llibertària” o “bandera anarco-independentista”) de 150x100cm de polièster de molt bona qualitat. Porta vetes per lligar a pal o balcó i té també una vaina per poder-hi entrar un pal de bandera de fins a 4 cm de perímetre.
El triangle simbolitza la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i el color negre és el color de l'anarquia. L'estel de vuit puntes és una rosa dels vents i alhora és el nombre de parts dels Països Catalans (País Valencià, Andorra, Illes Balears, Principat, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord, l'Alguer i el Carxe). "
Amb un acte de record i reivindicació de la memòria històrica, ha arrencat la manifestació del 1r de Maig, recuperada pels col·lectius anticapitalistes de la ciutat (Arran, Ateneu Llibertari, CGT, COS, CUP, PAH i SEPC). Cipriano Martos, torturat i assassinat l’any 1973 al Cuartel de la Guardia Civil, ha estat el protagonista de l’acte inicial. Els i les participants de la marxa -més de 150 persones- han deixat clavells davant d’una gran fotografia de Martos, just davant del lloc on el van assassinar.
Després de transcórrer per diferents carrers, des del passeig Mata fins al centre, la marxa s’ha aturat de nou al carrer Sant Elies, on nasqué l’anarcosindicalista Joan Garcia Oliver. Just ahir, l’Ajuntament de Reus hi va col·locar una placa de record, a instàncies de la CUP. El moment emotiu de la marxa, ha estat quan un nebot de Garcia Oliver (de 90 anys d’edat) ha realitzat una ofrena floral en un retrat del que fou Ministre de la II República. (Continua)
Aquests temps de crisi econòmica i política requereixen d'una resposta contundent, tant en el front social com en el laboral. I, malauradament, estem lluny de donar-la. Crear-la passa per construir la unitat d'acció més enllà de les estructures tradicionals. No per innecessàries, sinó per la imperiosa urgència de generar un programa conjunt i enfortidor de la classe treballadora, en la seva més àmplia diversitat (precàries, pensionistes, aturades,...), que ultrapassi les diferents estratègies sindicals. Considerem que la unitat en les lluites concretes és una necessitat objectiva, que també s'ha de traslladar a les lluites socials. No obstant això, la unitat orgànica del sindicalisme combatiu no és un objectiu realista ni el plantegem per les dificultats que entranya. Però no ens hem d’aturar per, des de les bases, fomentar: (Continua)
L’1 de maig és una data molt significativa per a totes i tots els militants de la causa de la classe treballadora. És una data en la qual, des de l’any 1889, les organitzacions del moviment obrer de tot el món sortim a ocupar l’espai públic per a reivindicar els nostres drets i per a honorar la memòria de tots i totes aquelles companyes que han patit al llarg dels segles la repressió a mans dels servidors del Capital i de l’Estat, per haver lluitat contra l’explotació i l’alienació que ens imposa el seu sistema econòmic i social. És una data carregada d’història, vinculada a la lluita per la jornada de vuit hores i a la memòria dels obrers ajusticiats l’any 1887 a Chicago, després de la revolta de Haymarket.
És per a nosaltres un moment propici per a visibilitzar la vigència del conflicte de classes, per a reivindicar el que som i el que hem estat, per a exhibir públicament el fil roig i negre que ens uneix amb totes i tots els qui ens van precedir en la lluita per l’emancipació social. Tanmateix, i malgrat la intensa significació associada a aquest dia, l’1 de maig no és sinó una data més en el calendari. (Continua)
(Redactat per part del voltant llibertari tarragoní, de l'Ateneu Llibertari Alomà, amb una imatge que no anava per a aixo perpo que trobo molt i molt bonica...)
Amb el temps, s’han anat transformant les nostres lluites. Al 1936 es feia la Revolució, a finals del segle es resistia i ara, a inicis de segle XXI, sembla que ens acostumem a l’explotació, a la frustració, a la usurpació dels nostres drets i de la nostra llibertat. Acceptem com a natural la resignació: Encara sort que tinc curro. Què serà el següent?
Ens entossudim en que el sistema es pot reformar, mentre patim les seves crisis, la mercantilització i la precarització. S'humanitza la dominació i la violència del sistema capitalista però, fins a on som capaces de suportar-ho o resignar-nos? (Continua)
Ens trobem abans de la manifestació de Tarragona i després de la mani de Reus (l'endemà) a la plaça de l'Ateneu (altrament dita de la Reial Germandat de la Sang de no sé qui). Paella entre persones per commemorar l'1 de Maig. Obert a tothom. i a totdon.
