Contacte:
Apartat de correus, 114
08349 Cabrera de Mar
Tel. 672 673 760
correu@galerada.cat

    

publicacions

publicacions

traduccions

serveis editorials


Distribuïdora:
NUS DE LLIBRES




PVP 18,00 €
ISBN: 978-84-96786-37-0
Format 21 x 13,5
214 pàgines
Relligat en rústica
Primera edició: abril 2011

La gitana
Josèp d’Arbaud

Es tracta de quatre narracions bàsiques en la mitificació de la Camarga (a la Provença, França), amb els guardians solitaris que vigilen colles de bous i cavalls als aiguamolls de l’immens delta del riu Roine. A banda de la història deliciosa que dóna nom al recull, «La gitana» (l’aparició temptadora d’una gitana de quinze anys en la vida d’un vell guardià solitari), la narració «La recança d’en Pere Guillem» és d’actualitat: descriu el sacrifici de bous i cavalls a les corregudes de les Arenes d’Arles, l’embogiment del públic que demana sang i la visió desmenjada d’un guardià de cavalls darrere la tanca, que s’inquieta en reconèixer un cavall seu, ja vell, muntat per un picador. Reflecteix la bestialitat de les corridas i la gran afecció que desperten a la Provença.

La traducció és a càrrec de Jaume Figueras i Trull, un dels nostres millors traductors. La seva traducció de Verd paradís de Max Roqueta (Galerada: 2005) fou mereixedora dels més grans elogis de la crítica. Aquesta edició es presenta en edició bilingüe encarada.

Crítica
Time Out - Jordi Nopca - 12-18/6/2011
Presència - Xavier Cortadellas - 16-22/9/2011
La Vanguardia Cultura - Anna M. Gil - 5/10/2011

Quantitat:


PVP 17,00 €
ISBN: 978-84-96786-20-2
Primera edició: febrer 2009

La bèstia del Vacarès
Josèp d’Arbaud

Es tracta d’una novel·la sobre la por i la soledat de l’home. A l’edat mitjana, a la Camarga (un lloc d’aiguamolls on pasturen ramats de cavalls) un guardià solitari descobreix unes petges misterioses. Seguint-les, toparà amb la Bèstia. La Bèstia del Vacarès tracta de la relació de pànic i compassió que s’estableix entre el guardià i la Bèstia.

Si el plantejament ja és interessant, la gràcia expositiva de l’autor i la gran feina del traductor fan d’aquesta novel·la una joia de la narrativa occitana i catalana.

La traducció és a càrrec de Jaume Figueras i Trull, un dels nostres millors traductors. La seva traducció de Verd paradís de Max Roqueta (Galerada: 2005) fou mereixedora dels més grans elogis de la crítica.

Crítica
El Periódico - Joan Daniel Bezsonoff - 28/10/2009
El Temps - Joan Daniel Bezsonoff - 24/11/2009
Avui - Lluís Tort - 7/12/2009
El Bruel - Joan Morales Dumanjó - hivern 2010
Avui - Ignasi Aragay - 6/06/2010
La Vanguardia - Rosa M. Piñol - 11/06/2010

Quantitat:


PVP 20,00 €
ISBN: 84-934164-5-4
Primera edició: novembre 2005

Verd Paradís II
Max Roqueta

Verd paradís II és el segon lliurament de l’obra narrativa d’un dels autors més importants del segle xx europeus, que només les circumstàncies socioculturals que la llengua occitana ha patit i pateix han impedit de divulgar com caldria. El llibre de narracions es divideix en tres parts. El bloc central de narracions deixa enrere la consideració de la bellesa expressat a Verd paradís I (Galerada, 2006) i s’endinsa en l’associació d’instint, desig i mort que regeix el cicle de totes les coses: la lenta agonia de la guineu, que es va de mica en mica deseixint de tot; el sacrifici de la taràntula, a la panxa de la qual l’abella Vespis pon el seu ou; l’ambigüitat amb què la noieta de «Bubota de nit» es lliura als camarguencs; la suspensió del temps amb què Déu castiga la suficiència de fra Benet i la solitud en què s’enfonsa en tornar al món; la recança que colpeix mossèn Ermabecièira per haver estat més pendent de la seva canilla que no de la missa que deia; i, finalment, la impossibilitat a què s’enfronta el doctor en voler entrar en la intimitat d’en Caçola per tal d’esbrinar les raons que l’han dut al suïcidi... Al primer bloc, en canvi, de textos molt més breus, Max Roqueta fixa el record d’alguns dels argelierencs que ha tractat, com la minyona de casa, que és qui li ensenyà occità de petit, el mossèn o un parell de velles bruixes malcarades.
A les «Cròniques del país de Capolat», redactades a la fi dels anys seixanta i a la primeria dels setanta, coincidint amb l’aparició d’una nova literatura militant, Roqueta enceta un nou to, de signe satíric i demolidor, voltairià, en sintonia amb George Orwell, que anys a venir portarà a la novel·la Los dona-d’èr. En aquestes tres històries escarneix la suficiència dels qui es creuen portadors de la veritat («El rei cruel»), el cinisme del poder («Al·locució als pollacres») i la credulitat dels innocents («Els set delits d’en Joan de l’Ase»).

Crítica
El Punt (Jordi Llavina) 18/1/2007
El País (Joan Daniel Bezsonoff) 11/1/2007
El Temps (Martí Domínguez) 9/1/2007
Avui (Gerard Puig) 11/12/2006

Avui (Joan Triadú) 19/10/2006
La Vanguardia (Jordi Galvés) 18/10/2006
El Temps (Lluís Bonada) 17/10/2006

Quantitat:


PVP 18,00 €
ISBN: 84-934164-6-1
Primera edició: novembre 2005

Verd Paradís I
Max Roqueta

Verd paradís I constitueix l’inici de la publicació de l’obra narrativa d’un dels autors més importants del segle xx europeus. A través d’una prosa precisa — que ens fa pensar en Joaquim Ruyra — Max Roqueta evoca un paisatge i una gent que semblen talment arrabassats del temps. Aquestes proses, que descriuen deliciosament l’Occitània de la primera meitat del segle xx, constitueixen una aportació de primer ordre al panorama literari europeu.
Argelièrs, a l’Erau (Occitània), és el teatre i el rerefons mític de les narracions que integren el recull que el lector té a les mans: tot just a 25 km de Montpeller, ocupa el capdamunt d’una costa que domina a llevant i a migdia una extensa i atapeïda massa d’alzinars clapejats, ací i allà, de roures, vinyes i pedregars.
Els textos que integren aquest primer lliurament de Verd paradís, redactats entre els anys 1934 i 1958, van ben enllà de l’evocació nostàlgica d’una arcàdia personal esvaïda o de l’anecdotari local, ric d’històries de bosquerols, caçadors i vinyataires. Ben al contrari: tots i cadascun dels textos que formen Verd paradís I s’endinsen decididament en la contemplació reflexiva i interrogant del misteri de la vida en totes les seves manifestacions: del cant dels grills als treballs i els dies... Una contemplació que voldria penetrar en el secret de les coses i dels éssers — de tots: del senglar o l’ocellada a l’avi que s’acomiada de la vida, perquè no hi ha gaires diferències entre la condició humana i la vida animal — i que a cada nova narració refà els múltiples viaranys que menaren l’autor, essent un marrec, a la revelació de la bellesa i la crueltat de l’existència. Així, doncs, al costat de la insistència en la solitud, la incomunicació i la mort, també trobem la bellesa a què al·ludeix el títol de Verd paradís, malgrat la cruel indiferència amb què la natura assisteix a la peripècia humana. D’alguna manera, la terra que en l’imaginari felibrenc nodria els seus fills, la terra-mare de Mistral, ha deixat de vetllar pels seus nodrissons... L’Arcàdia ha estat substituïda per un país de masos rònecs d’on el jovent fuig i on els avis i les padrines no tenen res més a fer que esperar.

Crítica
El Punt (Jordi Llavina) 18/1/2007
El País (Joan Daniel Bezsonoff) 11/1/2007
El Temps (Martí Domínguez) 9/1/2007
Avui (Gerard Puig) 11/12/2006

Avui (Joan Triadú) 19/10/2006
La Vanguardia (Jordi Galvés) 18/10/2006
El Temps (Lluís Bonada) 17/10/2006

Quantitat:


PVP 12,00 €
ISBN: 84-932254-2-8
Primera edició: maig del 2002 

Poemes i proses
Max Roqueta

Singular en el seu segle, lluny de les modes i les adoracions per força passatgeres, Max Roqueta ens repatria al centre de l’esdevenir universal. Per la porta gran: la del cant que perdura en nosaltres i ens relliga a la cadena infinita dels astres i les vides. Les seves narracions, les seves faules teatrals o els seus fragments poètics són igualment verbalitzacions destinades a fer ressorgir la realitat més pura del món, confrontada a la presència doble i insoluble de la seva finitud constant i del seu esdevenir etern.

Traducció d’Àlex Susanna i Jaume Figueras i Trull
Prefaci de Felip Gardy
Semblança d’Antoni Rossell

Quantitat:



El vostre cistell