nel martí

“El Govern admet que gràcies a les retallades pot pagar ara el palau” (Ara Balears)
http://www.arabalears.cat/balears/Govern-gracies-retallades-pagar-palau_0_1173482740.html

Sí que val -i molt- la pena comentar aquesta declaració del Govern Bauzá. Però no ho faré. Si ho fes, m’hauria d’autocensurar paraules vulgars i malsonants. Basta evidenciar la poca sensibilitat del PP vers els que han patit i pateixen les greus conseqüències d’una mala gestió de la crisi. Perquè la crisi era i és quasi-internacional però la gestió de la crisi era i és estatal, i aquesta gestió s’ha fet generant marginació i exclusió. Una quarta part de la població viu al marge de l’estat del benestar, perquè està a l’atur, no té cap prestació, és esclava de les hipoteques, no té targeta sanitària, etc., etc. I tot amb uns “is” i/o amb uns “os”.

La crisi ha afectat molt especialment a les classes mitjanes i pobres, però la gestió de la crisi ha enfonsat a moltes d’elles. “I no hi ha doblers”, se’ns ha dit una i una altra vegada. No hi ha doblers per pagar els ajuts dels menjadors escolars, no hi ha doblers per pagar al tercer sector,…… Hi ha doblers per a pagar el deute amb Acciona i per acabar el macro-palau de congressos de Palma. Una inversió milionària que pagam tots els illencs, menorquins inclosos, i que no repercutirà en res (EN RES) a Menorca, Eivissa i Formentera. Els de les “illes menors” podrem seguir demanant almoina pública per tenir unes bones connexions, perquè els nostres estudiants puguin continuar la formació fora de l’illa de residència, perquè els nostres empresaris siguin competitius i emprenedors, perquè els nostres ciutadans tenguin un autobús al mateix preu que val a Mallorca, perquè el nostre Consell pugui gestionar la promoció turística, etc.

És hora de fer un cop damunt la taula (de Bauzá), i afirmar clarament que Menorca és abusivament i injustament marginada, oblidada, humiliada. I Menorca són els menorquins i les menorquines, i un poc més: l’orgull col·lectiu (patriotisme tal vegada?). 36 milions, que és el que costa acabar el Palau de Congressos, és la meitat del pressupost del Consell de Menorca per a tot un any, per a gestionar benestar, cultura, transport,… El cost final del Palau serà, aproximadament, de 120 milions d’euros. El pressupost del Consell de Menorca per al 2014 és de 76,7 milions.

Així mai serem una comunitat, ni autònoma ni d’interessos, perquè ni l’autonomia ni els interessos es veuen de la mateixa manera a Palma que a qualsevol altre poble de les “illes perifèriques”. Fets, aquests són els fets del PP.

Dimarts passat, dia 8 de juliol, el Parlament tenia previst debatre i aprovar la modificació de la Llei d’Emergències per incorporar en el seu text la nova xarxa de telecomunicacions tetraIB en el sistema de gestió d’emergències. La tecnologia TETRA per la qual va optar i ha anat desenvolupant el Govern des de l’any 2009, és una tecnologia digital, segura, fiable i que permet una gran interoperativitat entre els diferents serveis d’emergències. És per tant una opció bona, que alguns serveis de la Comunitat Autònoma ja estan utilitzant amb èxit, com l’IBANAT, i en relació a la qual, com és lògic, el PSM Més per Menorca dóna suport al Govern perquè la desenvolupi amb eficàcia i celeritat.
Llegeix més…

El Govern de Rajoy va aprovar fa pocs dies un Decret llei que contempla en el seu articulat de 178 pàgines la modificació de 26 lleis. Més que un decret és una destralada al parlamentarisme, a la separació de poders i a la democràcia. El decret llei és una prerrogativa que la Constitució espanyola atorga a l’Executiu, aplicable només a situacions excepcionals i justificades. El PP, en canvi, utilitza la previsió urgent i extraordinària de forma habitual i ordinària.

A la Illes Balears passa exactament el mateix. El Govern Bauzá ha aprovat durant aquests tres anys 25 decrets lleis, tants com lleis ha tramitat ordinàriament el Parlament. L’extraordinari s’ha fet ordinari. Bauzá ha aprovat decrets llei que han servit per coses molt diverses, i que res a veure tenen amb la urgència. De fet, el PP vol passar per la urgència allò que més que urgent és important. Exemples: la reorganització del Servei de Salut, la modificació del model educatiu a través de l’anomenat decret TIL, la reforma d’una llei aprovada tres mesos abans per introduir la Norma Territorial Transitòria, o una altra per introduir noves figures d’alquiler vacacional, etc. Les teniu recopilades en el document adjunt.

Ara, Rajoy, per la porta de darrera, sense audiència pública, sense possibilitat d’esmenes per part dels grups parlamentaris, etc. ens retalla drets i ens privatitza serveis. Exemples? El Decret llei privatitza els Registres Civils.

http://web.parlamentib.es/webgtp/statics/exptran.htm

Dia 3 de juny del 2014, arran del debat parlamentari sol·licitat pel grup parlamentari MÉS (PSM Més per Menorca) sobre l’eliminació del requisit de coneixement del català per accedir i promocionar en la funció pública, la Consellera d’Administracions Públiques, Núria Riera, va reiterar una cosa que ja ha dit múltiples vegades i a la qual, sorprenentment, no es presta massa atenció. I és aquesta:

“A més, com que aquest govern té clar que hem de respectar la capacitat d’autoorganització administrativa, l’autonomia local i la competència dels ajuntaments, per determinar les seves funcions i característiques dels seus llocs de feina dins el marc legal establert, la Llei de funció pública estableix una disposició addicional dotzena, la qual, a l’apartat 2n.f) indica que tots aquests llocs de feina on una administració determini que és necessari exigir un determinat nivell de llengua catalana com a requisit, per raons de les funcions concretes del lloc, es pot establir aquell requisit que s’acordi de forma motivada. I en aquest sentit i en relació amb els ajuntaments, així s’ha fet i es ve fent, d’acord amb la distribució competencial de la Llei de bases del règim local.

Per part de la batlia, a convocatòries de caràcter temporal per mor de la seva competència, i per acord de l’Ajuntament en Ple, en els llocs de feina de plantilla de personal que es consideri necessari, sigui un lloc, siguin dos llocs o siguin tots, però, en tot cas, considerats individualment, en funció de les seves pròpies funcions del servei a la ciutadania. És a dir que aquest govern és conscient dels seus compromisos electorals que ara són compromisos de gestió, però a la vegada, som també responsables en les competències i capacitats de cada administració i en el seu dret a l’autonomia i a l’autoorganització.”

És a dir, i resumint, que el Govern, l’impulsor de la modificació de la llei de funció pública, interpreta que un ajuntament o consell insular pot, si així ho justifica individualment i raonada, introduir el requisit de català en TOTS I CADA UN dels llocs de treball de la seva plantilla de personal. En aquest sentit val a dir tres coses:

1. Aquesta interpretació, que ara el Govern defensa, va ser rebutjada i perseguida pel mateix govern en forma de “controls de legalitat” i impugnacions. Avui, després de l’acord de l’ajuntament d’Alcúdia on s’introdueix el català com a requisit en totes les places, el Govern de Bauzá fa un altre discurs: el del respecte a l’autonomia municipal.

2. Tot i que la interpretació del Govern sigui més “agradable” als ulls dels que defensam que el català ha de ser, com a llengua pròpia del país, la llengua usual, habitual, de referència, preferent,… en l’administració i en les relacions entre aquesta i els ciutadans; val a dir que la lletra -i l’esperit sense cap dubte- de la nova llei sembla afirmar una cosa diferent de la que defensa Núria Riera en aquestes declaracions. Basti recordar que la llei afirma que el requisit del català serà “excepcional”.

3. I finalment, que l’objectiu inequívoc és, i ha de ser, el de recuperar l’esperit i la lletra de l’Estatut quan atorga a la llengua catalana l’estatus de llengua pròpia. Un estatus que, enfora de la versió del PP, té sentit jurídic i sentit històric, i del qual se’n deriven obligacions als poders públics que han de complir.

En qualsevol cas, no seré jo qui perdi una oportunitat i desaprofiti una contradicció del Govern que pot ajudar a reimplantar, des de l’autonomia de cada ajuntament o consell, el normal i normalitzador criteri d’exigir un determinat coneixement i domini de la llengua catalana per a treballar com a servidor públic a càrrec de l’administració. Així idò, que el català torni a ser requisit als nostres ajuntaments! Aquesta pot ser una bona manera de dir-li al Govern i al PP que el seu model no és útil al nostre país, i que els municipis, com sempre han fet, seran sensibles i fidels al seny dels seus vesins.