LA MEMÒRIA
A partir de demà començarem la seva restauració.
i també mar immensa: coses tangibles. I una llengua comuna; i la gent que la parla. |
i també mar immensa: coses tangibles. I una llengua comuna; i la gent que la parla. |
Vengui dera ràdio, un còp mès entà respóner as atacs de Carlos Barrera, Síndic d’Aran. Sanitat, papèr deth deputat aranés en Parlament e un long eca que, se voletz, podetz escotar deman dimars en programa de Meddia Aranés. Fòrça gent me truquèc aguesti dies darrèri tà manifestar era sua indignacion pera volada cuerta deth Síndic, que semble incapable de moderar eth lenguatge e balhar-li ath sòn discors un ton mès institucionau e mens “hooliganian”. Tant ei! Sabi, e atau ac è dit ena ràdio, qu’er objectiu Convergent serà, en aguesti mesi, eth “linchament” deth cap dera oposicion. Totun, ja vedem que maugrat era intensitat dera sua dedicacion ad aguesti menestèrs, es resultats son fòrça discrèts. Es ciutadans ja non s’enluèrnen dauant eth populisme intranscendent. Les cau mès consisténcia e, Convergéncia, aumens es sòns dirigents, ja non l’an.
Digui es sòns dirigents pr'amor qu'è parlat damb fòrça gent aguesti dies, entre es quaus i a gent de Convergéncia, a on i compdi quauque amic, e cèrtament, era alura prepotenta e sobrada dera sua direccion a pòc a veir damb eth pensament des sues bases. Maugrat açò, non pogui deishar de pensar en coma, dempús d’ua campanha coma era qu’an amiat a tèrme contra eth tripartit, se setiaran ara tà negociar damb eri. Ei vertat qu’en politica cau ua dòsi de pragmatisme que permet superar es desacòrds, autrament, cicatrizar es blesures costarà.
Er anonci de Carod, ager, siguec era confirmacion deth desir de fòrça gent. Un govèrn de quèrres entà contunhar era òbra sociau iniciada per aguest govèrn, eth desvolopament der Estatut, e er impuls des politiques sociaus. Un nau rèpte sense es trebucs dera negociacion der Estatut. Un govèrn pragmatic e agil, capable d’aparéisher coesionat dauant era ciutadania. Tanplan qu’èm illusionadi. Se daurís un nau orizon tà hèr politica, especiaument en Aran.
EI ERA ORA DETH CAMBI
Un país saludable democráticamente es aquel que sabe salvaguardar sus instituciones por encima de la contienda política partidista. Las instituciones representan a todos los ciudadanos por igual y han de ser, además, las garantes de algunos valores fundamentales como el respeto a la pluralidad. Resulta sorprendente que después de tantos años de gobierno la convergencia aranesa todavía no lo haya asumido. Posiblemente porque el exceso de poder confunde. El voluntariado en Aran ha sido históricamente manipulado por este mal gobierno. De hecho, algún voluntariado muy arraigado en Aran ha prácticamente desaparecido, o al menos su espíritu, por la falta de tacto de un gobierno, acostumbrado a tratar el país como su finca particular. Repartir panfletos a los voluntarios, sembrar la discordia entre las sensibilidades políticas de un colectivo forzosamente plural, es no entender la idiosincrasia de Aran. Efectivamente, los voluntarios no son “idiotas” por utilizar el lenguaje de este gobierno... Por ello, sus quejas, que nunca serán públicas porque en Aran existe miedo a hablar públicamente y a la represalia, son más dolorosas. La virtud de un gobernante es saber encontrar el equilibrio en las palabras y los gestos. Lamentablemente, el gobierno de Aran está en manos de un radicalismo trasnochado que no aporta nada a nuestro país y además de proyectar una mala imagen, genera desencanto social. Sólo hay que preguntar a los voluntarios. |
Sovent los papièrs electorals, paperèts o pas, son pus utiles aprèp l'eleccion, aprèp lo 1er de novembre pels catalans e per las catalanas de la deputació de Lleida/Lhèida. http://democraciaoccitania.blogspot.com/ En resumit : Ai legit ambe interès l'article publicat en pagina 15 dins lo jornal d'ièr, Segre de la Val d'Aran. « - Les paperetes seran en català, aranès i castellà [..] » 1 - seriá ben que cada ciutadan e cada ciutadana de la deputació de Lleida posquèsse mandar una còpia dels documents a Mn Jacques Chirac [ Jacques Chirac - L'Élysée - F.75000 Paris ], la realitat del poder es aital que cal escriure a París ; mas podètz escriure tanben als prefèctes de Tolosa, Montpelhièr, Bordèu, Lemòtges, Clarmont, Lyon e tanben als elegits d'Occitània, TOTES e TOTAS ! 2 - la mandadissa es gratuïta per Jacques Chirac dempuèi lo burèu de poste de Sant Beat ; aquò se sóna "service public". 3 - la causa es importanta, los de la Val d'Aran ne sábon pas l'importança, mas sabem nosautres aquí dins l'Occitània granda que lo camin serà long per poder aver una dignitat lingüistica ; mas zo farem ambe l'ajuda dels catalans e de las catalanas ! Mercés de publicar aiçò, e segur que se los ciutadans e las ciutadanas de Catalonha vòlon far un comentari personal, zo pòdon far sul men blòg : http://democraciaoccitania.blogspot.com Ben coralament, Jacme Delmas F.31500 Tolosa de Lengadòc 0033684475847 |
Cau parlar des nacionalismes de carton pèira, des que non son capables d’aufrir arren mès que paraules. En cau parlar soent e longament. Se cau rebellar damb tota era contundéncia contra aqueri sauvapàtries que tot eth dia balhen leçons de nacionalisme e se l’apròprien coma un dògma de fe.
Sò temptat de méter en foncionament un “nacionalistomètre”, ei a díder: medidor de nacionalisme en sang. Serie un ahèr interessant pr'amor que poderíem deishar de discutir dera entelèquia e passar dirèctament a auer era pròva scientifica de qui ei blos de sentiment.
Ara, Barrera mos acuse de hèr politica catalana. E tant que hèm politica catalana, e espanhòla, e europèa quan calgue. Mancarie mès! Nosati haram politica aquiu a on i age interèssi des ciutadans d’Aran tà deféner.
Çò que resulte susprenent ei qu’es qu'acusen agen tan pòga memòria tà non rebrembar que quan es deputats aranesi èren de CiU e parents, es critiques non existien. Aqueri òc, aqueri hègen çò que calie! Ara coma que i son es dera oposicion, aguesti non servissen as interèssi deth país qu’ad eri les convien. Auràn de minjar cues de pança!
Totun, e ara seriosament, repassi mentaument es aportacions ath país des que mès prediquen e, suspresa, non en tròbi cap qu’ age era mès mendra autoritat morau tà parlar-ne. Es sues aportacions ath muscle culturau e civic deth país o ben non existissen o van estacades a un salari. En voleràn parlar?
Possiblament non, seguiràn pujadi en pulpit, en tot predicar e criticar, en hèr aquerò que se ditz oposicion dera oposicion. En tot cas ací òc que poderíem díder aquerò de: “pera manca d’òbres les coneisheratz”.