Darreres publicacions
L’aparició del primer volum de les Memòries de Jordi Pujol l’any 2007 va provocar un autèntic impacte popular. En aquest segon volum, que comença amb la investidura com a president de la Generalitat, Jordi Pujol aporta la seva visió d’episodis crucials de la nostra història recent, com el 23-F i el paper d’alguns polítics en l’intent de cop d’estat; la solitud d’Adolfo Suárez; la querella de Banca Catalana vista com una <> del govern de Madrid; la complexa situació de CiU davant el referèndum de l’OTAN; el fracàs de l’Operació Reformista; la creació de TV3 enmig d’entrebancs constants; els Jocs Olímpics de Barcelona, i també el seu relleu dins de Convergència.
Aquest llibre aporta dades noves, converses fins ara desconegudes i documents inèdits, que permeten fer-se una idea més completa de l’empremta de Jordi Pujol en uns anys decisius per a la consolidació de la democràcia.
La cultura ha estat, històricament, una de les prioritats del catalanisme. De fet, n'és un dels fonaments. Abans que es desenvolupés com a moviment polític, el catalanisme era essencialment un corrent cultural. No és estrany, doncs, que en tots els períodes en què Catalunya ha exercit l’autogovern hagi reclamat i exercit competències en aquesta matèria. La cultura constitueix una eina de cohesió social. Els habitants d’un país es reconeixen en unes pràctiques culturals que difícilment es poden adquirir si no és en el si de la mateixa cultura. La més elemental és la llengua, però també ho són altres àmbits del que avui entenem per cultura. Aquesta idea és clau per entendre la importància que han donat els 23 anys de govern de Jordi Pujol, catalanista i nacionalista, a les manifestacions culturals. Val a dir que, de la sèrie de llibres sobre l’Obra de Govern de la Generalitat 1980-2003, aquest llibre és inevitablement diferent, ja que quan es parla de política educativa, o de política sanitària, o d’infraestructures, tot i que són qüestions que poden ser abordades de moltes maneres, es parla d'ens concrets. Al cap i a la fi una escola, un hospital o una autopista tenen uns paràmetres mesurables i permeten una exposició relativament objectiva.
