Darreres publicacions
La cultura ha estat, històricament, una de les prioritats del catalanisme. De fet, n'és un dels fonaments. Abans que es desenvolupés com a moviment polític, el catalanisme era essencialment un corrent cultural. No és estrany, doncs, que en tots els períodes en què Catalunya ha exercit l’autogovern hagi reclamat i exercit competències en aquesta matèria. La cultura constitueix una eina de cohesió social. Els habitants d’un país es reconeixen en unes pràctiques culturals que difícilment es poden adquirir si no és en el si de la mateixa cultura. La més elemental és la llengua, però també ho són altres àmbits del que avui entenem per cultura. Aquesta idea és clau per entendre la importància que han donat els 23 anys de govern de Jordi Pujol, catalanista i nacionalista, a les manifestacions culturals. Val a dir que, de la sèrie de llibres sobre l’Obra de Govern de la Generalitat 1980-2003, aquest llibre és inevitablement diferent, ja que quan es parla de política educativa, o de política sanitària, o d’infraestructures, tot i que són qüestions que poden ser abordades de moltes maneres, es parla d'ens concrets. Al cap i a la fi una escola, un hospital o una autopista tenen uns paràmetres mesurables i permeten una exposició relativament objectiva.
El present llibre mostra els resultats remarcables en matèria d’energia que va aconseguir el Govern de la Generalitat durant el període estudiat. Tot i que inicialment les competències d’autogovern eren pràcticament nul·les, des de la Generalitat es va treballar des del primer moment, l’any 1980, per modernitzar el sistema energètic, posar-lo al dia i fer-lo competitiu. Actualment, podem verificar que la situació energètica catalana és incomparablement millor, per la robustesa i eficiència del sistema, i pel fet que a tots els indrets de Catalunya es garanteix avui un accés fàcil i sense limitacions a aquesta infraestructura bàsica. Malgrat aquestes millores, però, també podem constatar com han sorgit novament, bona part dels problemes energètics com a conseqüència de l’augment de la demanda dels últims anys, com si no haguéssim après res.
