Quantes hores ens passem cada dia enfront de l’ordinador navegant per Internet? Quantes aplicacions noves apareixen basades en Internet? Encara que ens sembli que Internet és un invent recent, en realitat el seu funcionament es basa en idees de finals dels anys 60. Idees que, com tantes altres en el món, són tan senzillament genials que per què voldríem canviar-les?
Paquets: Quan utilitzem un programa que fa servir Internet (p. ex. una missatgeria instantània), la informació que enviem (el text que escrivim, en aquest cas) no es transmet de forma contínua, sinó que es divideix en petits paquets que s’envien de forma independent.
Xarxa Local: Els ordinadors que estan connectats entre ells físicament (p. ex. amb un cable, o amb ones de ràdio wireless) formen xarxes locals. En un primer moment, els paquets d’informació que enviem van a parar a la xarxa local en la qual es troba el nostre ordinador, juntament amb d’altres més. Com surten d’allà?
Passarel·les (Gateways): La clau d’Internet és la capacitat de connectar i enviar paquets entre xarxes distintes. Així, els paquets poden arribar a ordinadors que no es troben en la nostra xarxa local. Allò necessari és que en la nostra xarxa hi hagi una o més màquines que estiguin connectades simultàniament a una altra xarxa. Si enviem els paquets a aquestes passarel·les, elles els podran passar a altres xarxes i haurem fugit ja de la nostra xarxa local.
El LHC, està situat a la frontera francosuiza, prop de Ginebra, és un accelerador de partícules que amaga a 100 metres sota terra un túnel circular de 27 quilòmetres de circumferència.
