NOTES DE DESPRÉS D'UNES ELECCIONS

No podria començar un escrit postelectoral sense agrair a totes les persones que han expressat el seu suport cap a la nostra candidatura, ja sigui per què ens han votat, perquè hi han col·laborat, o perquè n’han format part, a tots vosaltres, moltes gràcies.

Una candidatura, més que una proposta política, és una suma de persones i d’il·lusions i que, en el nostre cas, duia una voluntat explícita d’afavorir un canvi polític per Argentona. Però no ha pogut ser, finalment els vilatans han decidit que no hi hagués canvi de govern. Han decidit tornar a votar els mateixos, això si, equilibrant les forces de les dues primeres candidatures.

Pel que fa  a nosaltres no hem tingut el resultat que esperàvem, hem perdut 90 vots respecte a les municipals de fa quatre anys, hem mantingut els dos regidors, i hem passat a ser la tercera força política  a l’ajuntament, la qual cosa no ens consola gens, ja que hem quedat només a 3 vots del PP que ha estat, conjuntament amb la CUP, la candidatura que ha augmentat més el seu suport electoral.

Els capricis de l’aritmètica electoral han afavorit que la candidatura de CiU sigui la més beneficiada, amb un increment de quatre vots respecte a les anteriors eleccions municipals, han aconseguit el quart regidor. Això, sumat a la pèrdua d’un regidor de Tots per Argentona,  resitua CiU a l’escenari polític argentoní esdevenint la candidatura decisiva, ara ells tenen la possibilitat de decidir si mantenen l’actual acord de govern o bé intenten una nova configuració de pacte amb un perfil diferent.  A ells els correspon liderar la iniciativa.

I a nosaltres ens corresponen dues coses, continuar treballant per Argentona amb lleialtat i honestedat tal com hem fet sempre i, abordar definitivament el debat que tenim ajornat d’ençà les eleccions al Parlament de Catalunya i dotar-nos d’un nou perfil que ens permeti un creixement electoral tan a Catalunya com a Argentona.

És difícil atribuir el nostre estancament electoral a criteris de marca o a errors propis de candidatura o de campanya, suposo que és una mica de tot, malgrat això, hem d’intentar desxifrar aquesta equació per construir una estratègia de futur amb més garanties. En tot cas, estic satisfet de la feina feta, d’aquests darrers quatre anys a l’oposició, com de la feina feta en aquesta campanya, i vull aprofitar per felicitar i agrair totes les persones que han participat en la campanya i en la candidatura pel seu esforç, i pel tarannà amb què l’han fet.

CAN DORO, EL SÍMBOL D’UN FRACÀS

 

Un govern fracassa quan allò que l’ha portat a guanyar unes eleccions: un programa, un missatge, un compromís, en finalitzar el mandat pel quan ha estat escollit, precisament per allò que va prometre, no ha estat capaç de dur-lo a terme. És el cas de Can Doro. El govern,  després de l’esgotador ”un altre Can Doro és possible” resulta que, quan ha tingut la oportunitat que li hem donat per a demostrar-ho, no ha sabut resoldre ni  el projecte ni el conflicte social que van generar. I això que Can Doro està en l’essència de Tots x Argentona i és allò que dona sentit a la seva pròpia existència.
Segur que se’n recorden d’aquells quatre anys (2003-2007) que només sentíem parlar de Can Doro i de Cal Guardià, van ser quatre anys de molt soroll, de molta tensió, anys que van transformar la quotidianitat de la vila, fins i tot van transformar la fesomia i la manera de viure  moments i espais tan propis d’Argentona com la Festa del Càntir. D’aquelles tensions va néixer el govern d’ara, un govern encapçalat per ells mateixos.
Però vet aquí que el govern que havia de trobar una solució definitiva per Can Doro, millor que la plantejada per l’anterior equip de govern, decep tothom al retornar-nos, quatre anys després d’accedir al govern, el mateix solar, igual de buit però més brut, presidint el centre de la vila.
Però el govern de Tots x Argentona no només fracassa per Can Doro-Cal Guardià, fracassa per tot allò que també va prometre i que tampoc ha acomplert, començant pel clàssic “acabarem amb el nou contra vuit” en referència a la suposada falta de diàleg de l’anterior govern, esdevenint una constant en aquest nou mandat, i és que per dialogar primer cal saber escoltar, i aquests no escolten. O amb la participació ciutadana, volen una participació sense regles de joc per fer-la anar cap on ells volen com hem vist en les consultes de l’escola i dels contenidors del Cros. O amb la redacció del Pla d’Urbanisme, dormint al calaix de l’oblit, mentre ells han afavorit la creació de 600 nous habitatges a la vila, sense tenir una visió del conjunt que és el que dona la redacció d’un nou Pla d’Urbanisme, i això que ells deien que no havíem de créixer! I el pàrquing de la Plaça Nova, i els habitatges de protecció oficial, etc, etc.
En canvi si que passaran a la història per haver fet allò que no sabien que volien fer com la caserna de la Policia Local. La Sala, que han passat d’ignorar-la a córrer per presentar-se a les eleccions amb alguna cosa quasi acabada, o el Carrer Gran que, començant la casa per la teulada i juntament amb la crisi, han deixat bona part del comerç d’Argentona amb l’aigua al coll.
I encara més, han deixat passar oportunitats com la del Pla de Barris del Cros, i han desmuntat coses que funcionaven prou bé com la recollida Porta a Porta de les escombraries amb la imposició del que anomenen Taxa Justa.
Però si tot plegat demostra que el govern s’ha dedicat a fer altres coses de les que havia dit, algunes amb conseqüències importants per Argentona, aquests darrers dies hem tingut la constatació més evident del seu fracàs i, sobretot, de la consciència que en tenen ells mateixos, ja que fer coincidir obres al carrer, pintures als bancs, inscripcions al registre dels pisos de protecció oficial, pisos virtuals és clar, neteges de rieres, obrir les inscripcions per accedir als horts urbans, durant la campanya electoral, no és més que una mostra de la seva feblesa, d’una visió infantil de la política i un menyspreu cap els vilatans i les vilatanes d’Argentona.

FERRAN ARMENGOL: EL MAG DE LES XIFRES

Ferran Armengol deu ser un mag per què fa real allò que no ho és, o almenys ens ho vol fer creure. Els números de l’ajuntament entren en la seva txistera/calculadora i en surten uns números nets i polits, pentinats i ... maquillats!

L’exemple és clar, fa uns mesos vaig escriure en aquest mateix bloc un article sobre el deute de l’ajuntament, en què afirmava que la tan pregonada reducció del deute, era justament tot el contrari, afirmació que reitero un cop més i que s’explica per jo utilitzo els nombres absoluts i ell en canvi utilitza els relatius.

Els nombres absoluts són clars. Si agafem el tancament econòmic del darrer exercici de l’anterior mandat, és a dir a 31 de desembre de 2006, el deute real d’aquell moment, els diners que ens havien prestat i que encara no havíem retornat, pujaven a 8,8 milions d’euros. I just quatre anys més tard, en el mateix moment, el tancament pressupostari del darrer exercici d’aquest mandat, el del dia 31 de desembre de 2010, el deute real és de 10,1 milions d’euros. Primera conclusió: ara devem més diners que fa quatre anys.

En canvi els nombres relatius són diferents: el 31 de desembre de 2006, el percentatge del deute era del 89% (és el resultat de calcular el percentatge de deute, 8,8M€, respecte als ingressos que van ser de 9,9M€). En canvi a data de 31 de desembre de 2010, el percentatge de deute baixa fins el 78% que és el resultat de calcular el percentatge del deute pendent en aquell moment, 10,2M€, respecte els ingressos de l’exercici en la mateixa data que van ser de 13,1M€. Segona conclusió, el deute és superior al de fa quatre anys, en canvi han augmentat els ingressos, (que per estar en crisi déu n’hi dó).

Però la txistera/calculadora entra en acció ara: en campanya electoral. Ara en una pirueta sense precedents, el mag Armengol fa aparèixer una nova data, segons ell, a 31 de maig de 2007, just quan entren al govern, fa augmentar el percentatge del deute dins el 106%!! #¡error!

Com ho fa?

Argumenta que durant el mes de maig es va fer una modificació de pressupost, que preveia la possibilitat de demanar crèdits per valor de 2.161.000 euros. És cert, però els crèdits no estaven demanats, i molt menys concedits. Per tant, el nivell de deute en aquell moment ja havia baixat fins el 84% donat que els crèdits s’havien anat retornant durant aquest període (segons les dades que ha publicat CiU).

Ho pot fer?

NO. Que aquest préstec es realitzés o no, depenia del nou govern, i el van realitzar.  El préstec es va fer en dos moments diferents de l’any, el primer crèdit el van demanar al juliol, i va servir per comprar l’immoble on actualment i ha la caserna de la Policia Local. I el segon crèdit el van executar al desembre del mateix any i va servir per finançar diversos projectes. En demanar aquests crèdits, el nou govern el que fa és acceptar aquells projectes. Hi podien renunciar i no ho van fer, per tant, a tots els efectes, el deute generat durant el 2007 els correspon a ells i només a ells, de la mateixa manera que els correspon a ells i només a ells que s’adjudiquin l’obra de govern que han realitzat amb aquest diners, tal com han fet.

3a conclusió: al mag de les finances se li ha vist el truc!!

AMB LES RETALLADES, CIU DESMUNTA L'ESTAT DEL BENESTAR

Als argetonins i a les argentonines no ens ve de nou, sabem com les polítiques de Convergència i Unió beneficien a uns i les paguen uns altres, i com la crisis serveix d'argument per retallar estat del benestar

Aquests dies estem veient els constants avisos i amenaces de retallades en els serveis públics essencials del que s’anomena “l’estat del benestar”: Retallades en Sanitat, en Educació, en Benestar Social, en àrees de govern que gestionen els drets individuals de les persones i que garanteixen la igualtat d’oportunitats més enllà de les capacitats econòmiques de cadascú. L’excusa: la crisi econòmica.

Dic l’excusa, perquè malgrat la necessitat de reduir el dèficit, tinc la certesa que aquestes retallades tenen més arguments ideològics que econòmics, i d’això en donen fe tant la reducció de l’impost de successions als més rics com l’anunciada reducció de l’IRPF també als que més tenen. D’acord que només és un anunci i que han manifestat que no s’aplicarà de forma imminent, però han dit que s’aplicarà durant aquesta legislatura. En canvi no han dit que les retallades tindran un caràcter provisional, per que no tenen la intenció de recuperar la capacitat inversora en polítiques de benestar i cohesió com la que s’ha vingut fent fins ara amb un govern progressista. Així doncs estem davant d’un model clàssic d’aplicació de polítiques conservadores que beneficien els que més tenen en detriment dels que tenen menys.

En aquest joc d’argumentacions, al costat dels efectes de la crisi que, “els obliga a retallar”, ara hi afegeixen la necessitat de reduir l’IRPF als rics per evitar que aquests marxin de Catalunya, curiosa manera de posar preu al patriotisme, els catalans estem compromesos amb el país depenent dels impostos que hàgim de pagar?

Mentrestant, el país veu com la qualitat de l’educació pública disminueix, els serveis sanitaris de tots tenen menys recursos i el suport a les famílies amb menys possibilitats és cada més petit.

Argentona no està al marge

De fet, és el que hem viscut a Argentona en aquests darrers quatre anys. Hem patit un progressiu deteriorament dels serveis públics destinats a millorar el benestar i la cohesió de la gent d’Argentona: els pressupostos de benestar social cada any s’han anat reduint, el que destinen a educació i cultura està per sota del que necessitem, l’escola esportiva pràcticament la financien els pares i mares, etc.

A Argentona però, es dona una paradoxa, si la crisi a nivell general ha fet minvar els recursos públics, a Argentona cada any hem ingressat més diners, això fa més difícil d’entendre que, tenint més recursos, tinguem menys serveis.

La política no és innòcua, les ideologies són maneres de veure el món, i la política l’eina per aplicar aquesta ideologia, tots els grups que ens presentem a les eleccions municipals, sense excepció, som  polítics per que defensem una ideologia, una manera de veure el món, per tant, no us refieu d’aquells que diuen que no són polítics, són gent que no tenen una visió del món. Potser per que només es veuen a ells mateixos.

Tots Per Argentona fa trampa

Resposta de l'ajuntament, pràcticament un mes abans
de fer l'acte.

 

Tots x Argentona ha aprofitat la seva presència al govern per denegar permisos als altres partits per far actes similars als que fan ells.

El PSC teníem previst fer un acte el mateix dia de la botifarrada de TxA, però no l’hem pogut fer per la denegació del corresponent permís, una denegació signada pel propi alcalde.

Si a nosaltres ens han denegat el permís, lògicament ells també se’ls hi haurien d’haver denegat, en el cas que l’haguessin demanat.

El que si que sabem és que tenien la prohibició expressa per part de la Junta electoral de celebrar la botifarrada.

Aquesta maniobra ja li ha costat la corresponent denúncia i s’espera que rebrà el càstig que li correspongui.

Però el càstig que hauria de tenir una conducta inadequada en democràcia, per dir-ho d’una forma suau, és el que ha de venir de la pròpia ciutadania, que hauria de castigar severament l’abús de poder. Hi ho ha de castigar amb la força més potent que tenim els ciutadans en democràcia: la força dels nostres vots.

Quina garantia ens dona TxA per governar el poble amb justícia si no actuen amb equitat? Quina garantia ens dona un partit que és capaç de fer trampa per aconseguir un grapat  de vots per mantenir-se a la poltrona?

Les trampes són especialment greus per què no són fruit ni de la ignorància ni de la bona fe. Tot el contrari. El fet d’haver denegat els permisos als altres grups, demostra que són coneixedors de les regles de joc. Precisament per això, van fer una maniobra ridícula dos dies abans del seu acte, quan els altres ja havíem renunciat a fer els nostres, en la qual, mitjançant un decret, l’alcalde dicta, contravenint la llei, la possibilitat que les formacions polítiques puguin utilitzar l’espai públic abans de la campanya electoral (?). Com veieu, és una argúcia per justificar el seu acte.

I finalment no hem d’oblidar la desobediència. L’acte el van fer malgrat la prohibició expressa de la Junta Electoral de Zona. Tornem-hi, quina autoritat pot tenir un govern que se salta les normes?

Una altra variable d’aquest despropòsit és la mentida, un dels arguments que han utilitzat per a justificar l’acte és que ells no són un “partit polític” i tenen necessitat de recollir signatures. Això no els eximeix de cap responsabilitat, per que la llei també els inclou a ells. Que hagin optat per presentar-se a les eleccions sota la forma jurídica d’agrupació d’electors, el que implica la necessitat d’estar avalats per part de la ciutadania, és una decisió que han pres lliurament i que respon a la seva estratègia electoral, per tant qualsevol acte destinat a recollir signatures és un acte de promoció de la seva candidatura.

Ja està bé d’explicar que ells no són un partit polític, tindran una formulació diferent, però les seves finalitats són exactament les mateixes que les de qualsevol partit tradicional.

EL DEUTE D'ARGENTONA

Estem a les portes d’una nova campanya electoral, i una constant en el debat polític és parlar de l’endeutament municipal.

Aquest debat polític s’alimenta de percepcions, les xifres del deute acostumen a ser altes, inabastables per a la majoria de nosaltres i de ben segur que això alimenta també una certa incertesa, però el cas és que a Argentona sempre ha estat per sota del límit legal d’endeutament que és el 110% dels ingressos corrents.

D’altra banda sempre hi ha qui vol fer incidència política amb l’endeutament, i aquests acostumen a moure les xifres de forma parcial per què tinguem una visió distorsionada del deute.

En aquest joc d’embolicar la troca hi ha grans especialistes com ara CiU, que repeteixen fins a la sacietat dos missatges, segons el lloc que ocupen en un mandat, si estan a l’oposició el missatge és que el govern s’ha endeutat massa, per contra si estan al govern, el missatge és que han fet un gran esforç per reduir un deute monumental. Ara els toca aquest darrer missatge.

Com que sóc del parer que un debat sense informació és un debat estèril que només aporta confusió, i com que el debat ja ha començat, he buscat la informació i us la transcric en aquest article, totes les xifres que veurem en aquest article són proporcionades pel propi ajuntament. D’aquesta manera debatrem de números i no de conceptes.

Deia que el debat ja ha començat, per què el regidor Armengol, ja sigui en el ple dels pressupostos o en qualsevol altre lloc, ens explica -recordem que ara toca missatge des del govern- que ells han reduït el deute: “...quan vam arribar, diuen, ens vam trobar un deute del 89%, i nosaltres el deixarem al 81%...”  i és cert, però, quan ens diuen que han reduït l’endeutament i utilitzen el percentatge i no els termes absoluts del deute, malfieu-vos. La notícia és pitjor del que sembla.

El primer que hem de mirar és què devíem quan van entrar ells, i què devem ara:

Endeutament a 31/12/2006	8.821.989,59
Endeutament a 31/12/2010	10.049.989,76

És evident que en aquests darrers quatre anys el deute ha crescut, devem més diners ara que al començament del mandat.
Què els fa dir que han reduït el percentatge de l’endeutament i, en canvi, aquest és superior?
Aquesta és la pitjor part de la notícia.

El percentatge de l’endeutament es calcula relacionant el capital pendent d’amortitzar, el que devem, amb els ingressos reals de l’any. Si al calcular el percentatge, una de les xifres augmenta (el deute), i el resultat disminueix (percentatge), només vol dir que l’altre xifra (els ingressos) encara augmenten més que el deute. Però, no havíem quedat que els ingressos havien disminuït a conseqüència de la crisi?

Efectivament, els ingressos que s’han reduït són els derivats dels impostos relacionats amb la construcció, però en canvi, la resta de capítols d’ingressos han augmentat, especialment el capítol d’impostos directes, aquells que paguem tots pel fet de tenir un habitatge o un vehicle, per posar un parell d’exemples. Aquesta és la fórmula màgica: per poder reduir el deute, perdó, el percentatge del deute, han augmentat els impostos, cosa que vostès ja saben per què n’han patit les conseqüències. Ni més ni menys.
Vegem-ho en el quadre següent elaborat amb dades aportades pel propi ajuntament.

data	deute	ingressos corrents	%
31/12/2006	8.821.989,59	9.904.936,33	89,07
31/12/2007	9.982.364,52	11.465.590,58	87,00
31/12/2008	10.106.842,81	11.951.229,74	84,57
31/12/2009	10.095.215,36	12.269.554,50	82,28
31/12/2010	10.049.981,76	12.269.554,50	81,91*

*L’exercici 2010 encara no està tancat, per això la xifra d’ingressos és la mateixa que la del l’any 2009 tot i que, per les dades que tenim, podem afirmar que és superior a la de 2009

Les xifres exposades fins ara ens indiquen el deute pendent de pagar en una data concreta, el darrer dia de cada any, però no ens informen de en quants diners s’ha endeutat aquest govern durant el període del seu mandat.
Aquesta xifra ha estat de 5.213.755,39 euros com podem veure en el quadre següent.

DATA	IMPORT	ENTITAT
30/07/2007	795.000,00	Banesto
18/12/2007	1.366.000,00	Caja Madrid
10/10/2008	1.266.000,00	Caja Madrid
10/12/2009	232.338,00	Santander
14/12/2009	474.523,45	Caixa Catalunya
14/12/2009	150.000,00	Caixa Catalunya
01/12/2010	547.893,94	Caixa Laietana
14/12/2010	382.000,00	Caixa Catalunya
TOTAL	5.213.755,39

Deute i inversions

Els ingressos provinents d’operacions de crèdit, només es poden utilitzar per a finançar inversions.
Moltes de les inversions realitzades durant aquest mandat han estat cofinançades amb altres administracions a través de subvencions.
Si bona part d’aquestes inversions han estat subvencionades parcialment per altres administracions, podem afirmar que la xifra de diners destinats per a inversions augmenta fins a 8 milions d’euros. Si al damunt hi afegim els més de 3 milions d’euros rebuts per els plans extraordinaris Zapatero 2009 (FEIL) i 2010 (FEOSL), això ens indica que entre 2007 fins ara, a Argentona s’han fet inversions per valor d’11.000.000 d’euros, la no gens menyspreable xifra de més de 1.830 milions de pessetes.
Segurament que aquest és el govern que ha tingut més diners per a fer inversions.
La següent pregunta és obvia, algú em pot dir com s’han invertit tants diners?

LA SALA: ON-OFF

A què respon la fictícia i fugaç obertura de la Sala el dia de la Festa Major d’Hivern? A una necessitat de demostrar l’activitat del govern o a la vanitat de l’alcalde? Veient com ha anat tot plegat crec que és la suma de les dues coses.

Comencem pel començament, el govern, en aquest cas tot el govern, va iniciar el seu mandat amb una visió molt crítica respecte de la Sala, tant que van decidir no acabar-la. Això ho podem comprovar amb el què van dir, amb com ho van dir, i amb el què van fer, en aquest cas, per exemple, no incorporar la Sala en la llista de projectes que van fer per a demanar subvencions al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) el principal programa de subvencions per a inversions municipals de la Generalitat de Catalunya pel quinquenni 2007-2012.

No és fins el 2009 que rectifiquen i comencen a mirar la Sala d’una altra manera, i decideixen demanar a la Generalitat un canvi en els projectes aprovats del PUOSC per a incorporar la Sala en el programa de 2010 a canvi del projecte aprovat per a rehabilitar la Masia de Can Barrau.

A què es deu aquest canvi d’estratègia? Possiblement, durant l’any 2009 és quan prenen consciència que acabaran el mandat sense resoldre Can Doro, sense construir el nou pàrquing, sense haver resolt el comerç d’Argentona, sense biblioteca, sense habitatge social, en fi, que es presentarien a les eleccions sense haver acomplert cap dels seu principals compromisos. Per tant, necessiten poder aportar algun resultat a la propera campanya electoral, i la Sala es converteix ara en una oportunitat.

També espero que hi hagi influït, que el govern prengués consciència que mantenir tancada la Sala era sotmetre-la a un desgast físic massa difícil de justificar i molt car de reparar.

El 2009 doncs, comencen a posar dates de possibles inauguracions: primer va ser la Festa de la Vellesa, ja hem vist que no. Després va ser una data indeterminada abans de final d’any amb un gran espectacle amb la participació d’artistes de la vila: ni Sala ni espectacle.

Finalment l’estrena de la Sala es torna a endarrerir fins a la Festa Major d’Hivern, i aquest cop, si ... però no!

Però no, per què no estem davant d’una inauguració definitiva, la Sala no està acabada, per tant, estem davant d’una obertura puntual que els permeti dir que l’han obert tal com s’havien compromès, però que a l’endemà la tornaríem a veure amb el cartell de “tancat per obres”.

La Festa Major d’Hivern era la darrera oportunitat que els oferia el calendari festiu d’Argentona abans de les eleccions per poder fer una actuació lluïda i que ja estigués pressupostada.

Tenien que aprofitar aquesta darrera oportunitat malgrat tot, malgrat que s’haguessin de fer accions d’arranjaments d’emergència per a poder-la obrir amb un cost que no ens han explicat, i que quan la Sala s’hagi de tornar a obrir, espero que definitivament, haurem de tornar a gastar.

Malgrat de no tenir cap llicència que els permetés l’obertura, aspecte no poc important, per què les llicències garanteixen que els edificis estan preparats per acollir l’activitat per la que estan dissenyats, sobretot per la seguretat, i de res li val a l’alcalde dir que la Sala s’ha obert sota la seva responsabilitat, de la mateixa manera que no li val a cap ciutadà que obri un negoci sense tenir les llicències necessàries.

Amb quina autoritat l’alcalde ens exigirà als ciutadans que complim les normatives si ell és el primer que se les salta?

Per concloure, inaugurar la Sala abans que estiguin acabades les obres és una irresponsabilitat a més d’una presa de pèl cap els vilatans. I si ara necessiten tant la Sala i tenen por de no arribar a les eleccions, que s’haguessin espavilat abans.