Aquests dies
vivim un nou episodi dels efectes de la crisis. Una crisi que reiteradament s’acarnissa
amb els més desvalguts i els més febles. És a dir els treballadors. A Les, el
tancament de la Residencia
de Temps Lliure ens ha caigut com una llosa. Una llosa en sentit literal de la
paraula, perquè de fet, el tancament de l’equipament significa un impacte
irrecuperable en la economia d’una comunitat petita com la nostra.
Una cinquantena
de famílies rebran les conseqüències directes del tancament què, més enllà de possibles
recol·locacions non resoldrà la mutilació
social del poble. Petits comerços, bars
restaurants, avui al límit de la viabilitat econòmica, es veuran abocats al
tancament.
La pregunta és:
Cal, malgrat l’evidència de la crisis, tancar aquest equipament? La resposta la
té sense cap dubte el Govern de la Generalitat, que aquests dies prendrà la decisió. Tanmateix,
semblaria que, abans de tancar, s’hauria de poder aplicar allò que amb tant d’èmfasis
explica el govern, quan la gent del carrer parla de “retallades” i es respon: “non
son retallades és una reestructuració”. I doncs, en aquest cas, perquè no una “reestructuració”
i no pas un “cop de destral”?
Si la qüestió
és el dèficit de l’equipament segurament cal reduir plantilla, demanar esforços
als treballadors, renuncies si cal. O potser afrontar una modificació d’unes
normatives obsoletes per garantir el nivell d’eficiència econòmica desitjable pel
servei. Per què no ho valorem? És un plantejament que exigim a qualsevol
empresa que planteja un tancament. Per què el Departament d’Empresa i Ocupació
no ho fa? Es que no és exigible als governants, malgrat les dificultats, un mínim
de sensibilitat, de capacitat d’empatia, de “deixar-se la pell buscant
solucions, per difícil que sigui la situació?
Les
Residències de temps Lliure han tingut com objectiu durant aquests 30 anys el
garantir vacances a jubilats i treballadors a preus assequibles. Es a dir, un
turisme social. Era un objectiu lloable amb programes com “vacances en família”
o “l’estiu es teu” que avui també semblen estar en risc. No és possible
repensar tots aquests programes i fer-los sostenibles. Crec sincerament que s’hauria
d’intentar. Governar ha de ser cercar solucions, i si pot ser solucions que en
moments de tanta dificultat han de ser exemplaritzants . Tancar equipaments no
ho és, però sobretot no ho és si prèviament no s’ha fet un esforç en la recerca
d’alternatives.
És per això
que en el pròxim Ple del Conselh Generau d’Aran, el proper dia 3 demanarem que totes les forces polítiques araneses fem
pinya per evitar aquest tancament i donar suport als Ajuntaments de Les i Bossòst
en la defensa dels treballadors i de tots els afectats per aquesta decisió.