Observatori de ciberpolitica de Joselito

Des de socialdemocracia.org hem realitzat un observatori de com els candidats a les eleccions autonòmiques catalanes utilitzen internet i les seves webs. Per veure si fan ús de sindicació de continguts, material multimedia, informació sobre el programa, etc..

Podeu vere aquesta informació complerta a:

http://www.socialdemocracia.org/observatorio/aut2006/

Aquest diumenge els catalans rebrem a través dels diaris de més tirada el vídeo de CiU anomenat ConfidencialCAT, amb una estètica molt de cinema negre, amb un protagonista “les forces salvadores convergents” i uns dolents els anomenats “tres perdedors”. El vídeo molt ben traçat gràficament i amb una execució molt bona és de l'estil de la FAES, jo l'he vist a través del següent blog.

Tots els spots publicitaris (aquest video no deixa de ser-ho) intenta pintar la realitat, focalitzar-la al punt que més li beneficii al producte (en aquest cas Mas) i oferir-la de la millor manera per arribar al públic objectiu (en aquest cas el votant que va anar de CiU a ERC); però en el món de l'empresa no es pot fer publicitat en base a una falàcia o destruint la imatge dels productes competidors.

A més els amics de CiU han aprofundit la producció de vídeos falaços que fins ara pensava que eren en exclusivitat dels amics de la FAES. És a dir convergència d'eines entre l'extrema dreta espanyola i la dreta catalana. El que fa l'amic Aznar, el Mas li copia.

Tot per fer un contingut bastant infumable de “que bonic podia haver sigut i quina profunda tristor el que ha passat”. Tot amb un toc bastant melodramàtic. Dir que el tripartit ha portat “la etapa més obscura pel país”... com si tot fos blanc o negre. Molt en la línia de construir el missatge de campanya de CiU (nosaltres som els salvadors).

Però clar.. i es que això fa un tufo molt gran, a més de que els diaris aniran molt més carregats aquest diumenge, això com bé diu el Piqué, cal que la junta electoral ho investigui per un senzill motiu: això és campanya i son calers de la campanya electoral. Això costa molts calers i els partits tenen legalment limitacions en les despeses d'aquest tipus en eleccions. Per tant, “ojito” que el tir els hi pot sortir per la culata. Que CiU, per tenir les fonts de financiació anònimes que té (i això és públic i publicat), sobredimensionadíssimes respecte a la resta de partits (té uns ingresos per donacions anònimes que només son més baixos que els del PP, a tot l'estat!), també té limitat el que pot gastar. Ara bé, el “sector negocis”, del que fa poc el Lluís Pérez parlava al seu blog, al igual que a l'estat financia la FAES i Libertad Digital, a Catalunya financia els videomatons de CiU, tot sigui per tornar a recuperar la situació privilegiada per reconstruir la xarxa clientelar, que per exemple, han perdut amb els canvis en la legislació a l'hora d'assignar i controlar l'obra púbica que ha fet el tripartit.

I és això el més preocupant?, no, el tema dels calers preocupa fins a cert punt. El preocupant és que aquest vídeo és més parcial, tendenciòs i poc plé d'ànim crític que el video dels 100 anys d'història del PSOE tot i que era més per a consum intern, o que qualsevol spot de campanya que s'hagi fet. CiU agafa l'estil barroer però tecnificat i fa un conjunt de mentides, mitjes veritats i una película que ni els més adeptes es poden creure, però que ajuda a generar resó del seu plantejament de campanya: ells son els salvadors.

Ara bé, devant d'això.. els números canten. Els salvapàtries no només van deixar un dèficit de caixa a la Generlaitat que va resoldre en part l'actual govern, sinò que les seves prioritats de despesa eran unes altres, per no parlar del que ja he dit: el clientelarisme de moltes conselleries.

Per tant, els nombres canten: les esquerres han governat millor que CiU, i les películes de por que les facin a Sitges.

Este jueves se ha celebrado en mi barrio, el Carmelo, un homenaje que comienza a ser un clásico que se esta consolidando, el homenaje a los brigadistas internacionales que en la guerra civil española decidieron sacrificarlo todo, incluso la vida, para defender la democracia y luchar contra el fascismo en un país que les era extranjero.

En esta ocasión hemos podido contar con la presencia de algunos de los brigadistas supervivientes, franceses, alemanes, italianos, estadounidenses... izquierdistas, demócratas, comunistas, socialistas.. todos unidos en un frente común contra el fascismo y con el mismo ánimo de lucha que cuando tenían 20 años. Nonagenarios con una fuerza vital y ideológica que no tenemos los que estamos en la treintena. Estoicos frente a la lluvia que esta mañana caía sobre el Carmel.

El acto como siempre emotivo, allí estábamos todos, o casi todos, los del PSC, ICV, EUIA, ERC e incluso los de CiU. Con nuestro flamante alcalde Jordi Hereu, la regidora del distrito, Elsa Blasco, y los consellers del distrito, los mayoritarios, como siempre, el grupo del PSC, mas en el Carmel.

La verdad que este acto y el de Allende me hace sentirme aún mas orgulloso de ser el vicepresidente y conseller de este distrito. Uno de los pocos homenajes que estos hombres y mujeres de gran coraje se les realiza en nuestro país, a unos brigadistas que solo volvieron la mitad, para continuar otra guerra, la mundial, con lágrimas en los ojos y el alma rota por verse obligados por la pasividad de las potencias occidentales a oponerse al fascismo, a abandonar a la República española a su suerte.

Para los que hoy rechazan el recuperar la memoria histórica, hay que recordarles que gente como los brigadistas de la brigada italiana Garibaldi no han recivido ni un duro del gobierno español, mientras la viudas de los soldados del faccio italiano que vinieron a apoyar al bando nacional han ido perciviendo sus pensiones. Aunque sea una sola vez al año, los brigadistas merecen un homenaje, que llega tarde, pero al menos para unos pocos llega.

Grácias, mil grácias por vuestro coraje, por vuestro sacrificio y por vuestro ejemplo. Grácias por seguir creyendo en los demócratas españoles y catalanes cuando venís aquí, grácias por ser la muestra de la lucha por la democracia, grácias por alentarnos a continuar vuestro relevo. Grácias por continuar teniéndonos en vuestro corazón, vuestra generosidad es imagable.

Por todo, brigadistas internacionales, muchas gracias.

También hay la referencia del compañero Toni Salado en su blog

Normalment no m'agrada escriure de temes tant contingents com la darrera noticia sortida als diaris per no seguir tant l'agenda que marquin els mass-media i marcar una mica la meva, però no he pogut deixar passar afegir unes quantes reflexions i/o soroll al tema de la sacsejada a Piqué i Acebes i l'expulsió d'un militant de les JSC de Martorell, però un post d'en Saul Gordillo m'ha fet reflexionar, i aquest tema té alguna engruna de fons important a tractar.