Tant bon punt una sèrie de persones decideixen organitzar-se per formar un grup, sigui quina sigui la seva finalitat, es realitza un acte d’acció col·lectiva, que beneficia en molts casos a la comunitat a la qual busca satisfer unes necessitats concretes, o oferir uns serveis. Això mica en mica construeix la societat civil, que tant de renom agafa i que tant complicat resulta “gestionar-la” per part de les administracions.

Els Països Catalans necessiten una formació política que representi l’independentisme de base, socialista, i amb un programa basat en el municipalisme, i aquesta opció ja existeix, són les CUP.

Fa uns dies a la ràdio, l’alcalde de Premià de Mar afirmava que estava molt molest de com havia anat tot el tema del CRAM. Segons deia, se n’havia assabentat a través dels mitjans de comunicació. Si realment això és veritat la incompetència d’aquest govern supera límits.

 

Els universitaris avui estem cridats a la mobilització. D'aquí menys d'una hora els carrers del centre de Barcelona s'ompliran d'estudiants que lluiten pel seus drets i en contra de l'anomenat Pla de Bolonya.

L’educació dels infants i els joves sempre ha estat un dels pilars bàsica per al progrés d’un país. Permanentment el model educatiu està en el debat públic, des dels carrers fins a les administracions passant pels mitjans de comunicació. La subordinació a les lleis fabricades a l’estat espanyol ens porten sempre al retrocés governi qui governi, i això es demostra contínuament en xifres i balanços i sobretot en la poca inversió cap a l’escola pública.

Pels volts de Festa Major d'aquest any, van aparèixer unes pintades ofensives amb el lema "Love Berga", els autors d'aquestes (potser els reaccionaris d'ICV?), haurien d'entendre que la única cosa que aconsegueixen amb les seves paranoies cosmopolites és encendre als premianencs , que a diferència d'ells, s'han integrat en una de les associacions més actives de la població: De bòlit, la coordinadora de colles de cultura popular i tradicional de Premià.

El fenomen de l'"enxufe" es repeteix contínuament a les administracions en general, però de forma repetida i greu als municipis. Tot i els intents dels que han estat enxufats com dels "enxufadors", els primers per vergonya i els segons per vergonya doble, de camuflar la veritat, la gent de les poblacions se n’adona de la situació i ràpidament s’escampen els noms com una taca d’oli.