AMB LES RETALLADES, CIU DESMUNTA L'ESTAT DEL BENESTAR

Als argetonins i a les argentonines no ens ve de nou, sabem com les polítiques de Convergència i Unió beneficien a uns i les paguen uns altres, i com la crisis serveix d'argument per retallar estat del benestar

Aquests dies estem veient els constants avisos i amenaces de retallades en els serveis públics essencials del que s’anomena “l’estat del benestar”: Retallades en Sanitat, en Educació, en Benestar Social, en àrees de govern que gestionen els drets individuals de les persones i que garanteixen la igualtat d’oportunitats més enllà de les capacitats econòmiques de cadascú. L’excusa: la crisi econòmica.

Dic l’excusa, perquè malgrat la necessitat de reduir el dèficit, tinc la certesa que aquestes retallades tenen més arguments ideològics que econòmics, i d’això en donen fe tant la reducció de l’impost de successions als més rics com l’anunciada reducció de l’IRPF també als que més tenen. D’acord que només és un anunci i que han manifestat que no s’aplicarà de forma imminent, però han dit que s’aplicarà durant aquesta legislatura. En canvi no han dit que les retallades tindran un caràcter provisional, per que no tenen la intenció de recuperar la capacitat inversora en polítiques de benestar i cohesió com la que s’ha vingut fent fins ara amb un govern progressista. Així doncs estem davant d’un model clàssic d’aplicació de polítiques conservadores que beneficien els que més tenen en detriment dels que tenen menys.

En aquest joc d’argumentacions, al costat dels efectes de la crisi que, “els obliga a retallar”, ara hi afegeixen la necessitat de reduir l’IRPF als rics per evitar que aquests marxin de Catalunya, curiosa manera de posar preu al patriotisme, els catalans estem compromesos amb el país depenent dels impostos que hàgim de pagar?

Mentrestant, el país veu com la qualitat de l’educació pública disminueix, els serveis sanitaris de tots tenen menys recursos i el suport a les famílies amb menys possibilitats és cada més petit.

Argentona no està al marge

De fet, és el que hem viscut a Argentona en aquests darrers quatre anys. Hem patit un progressiu deteriorament dels serveis públics destinats a millorar el benestar i la cohesió de la gent d’Argentona: els pressupostos de benestar social cada any s’han anat reduint, el que destinen a educació i cultura està per sota del que necessitem, l’escola esportiva pràcticament la financien els pares i mares, etc.

A Argentona però, es dona una paradoxa, si la crisi a nivell general ha fet minvar els recursos públics, a Argentona cada any hem ingressat més diners, això fa més difícil d’entendre que, tenint més recursos, tinguem menys serveis.

La política no és innòcua, les ideologies són maneres de veure el món, i la política l’eina per aplicar aquesta ideologia, tots els grups que ens presentem a les eleccions municipals, sense excepció, som  polítics per que defensem una ideologia, una manera de veure el món, per tant, no us refieu d’aquells que diuen que no són polítics, són gent que no tenen una visió del món. Potser per que només es veuen a ells mateixos.

Tots Per Argentona fa trampa

Resposta de l'ajuntament, pràcticament un mes abans
de fer l'acte.

 

Tots x Argentona ha aprofitat la seva presència al govern per denegar permisos als altres partits per far actes similars als que fan ells.

El PSC teníem previst fer un acte el mateix dia de la botifarrada de TxA, però no l’hem pogut fer per la denegació del corresponent permís, una denegació signada pel propi alcalde.

Si a nosaltres ens han denegat el permís, lògicament ells també se’ls hi haurien d’haver denegat, en el cas que l’haguessin demanat.

El que si que sabem és que tenien la prohibició expressa per part de la Junta electoral de celebrar la botifarrada.

Aquesta maniobra ja li ha costat la corresponent denúncia i s’espera que rebrà el càstig que li correspongui.

Però el càstig que hauria de tenir una conducta inadequada en democràcia, per dir-ho d’una forma suau, és el que ha de venir de la pròpia ciutadania, que hauria de castigar severament l’abús de poder. Hi ho ha de castigar amb la força més potent que tenim els ciutadans en democràcia: la força dels nostres vots.

Quina garantia ens dona TxA per governar el poble amb justícia si no actuen amb equitat? Quina garantia ens dona un partit que és capaç de fer trampa per aconseguir un grapat  de vots per mantenir-se a la poltrona?

Les trampes són especialment greus per què no són fruit ni de la ignorància ni de la bona fe. Tot el contrari. El fet d’haver denegat els permisos als altres grups, demostra que són coneixedors de les regles de joc. Precisament per això, van fer una maniobra ridícula dos dies abans del seu acte, quan els altres ja havíem renunciat a fer els nostres, en la qual, mitjançant un decret, l’alcalde dicta, contravenint la llei, la possibilitat que les formacions polítiques puguin utilitzar l’espai públic abans de la campanya electoral (?). Com veieu, és una argúcia per justificar el seu acte.

I finalment no hem d’oblidar la desobediència. L’acte el van fer malgrat la prohibició expressa de la Junta Electoral de Zona. Tornem-hi, quina autoritat pot tenir un govern que se salta les normes?

Una altra variable d’aquest despropòsit és la mentida, un dels arguments que han utilitzat per a justificar l’acte és que ells no són un “partit polític” i tenen necessitat de recollir signatures. Això no els eximeix de cap responsabilitat, per que la llei també els inclou a ells. Que hagin optat per presentar-se a les eleccions sota la forma jurídica d’agrupació d’electors, el que implica la necessitat d’estar avalats per part de la ciutadania, és una decisió que han pres lliurament i que respon a la seva estratègia electoral, per tant qualsevol acte destinat a recollir signatures és un acte de promoció de la seva candidatura.

Ja està bé d’explicar que ells no són un partit polític, tindran una formulació diferent, però les seves finalitats són exactament les mateixes que les de qualsevol partit tradicional.

EL DEUTE D'ARGENTONA

Estem a les portes d’una nova campanya electoral, i una constant en el debat polític és parlar de l’endeutament municipal.

Aquest debat polític s’alimenta de percepcions, les xifres del deute acostumen a ser altes, inabastables per a la majoria de nosaltres i de ben segur que això alimenta també una certa incertesa, però el cas és que a Argentona sempre ha estat per sota del límit legal d’endeutament que és el 110% dels ingressos corrents.

D’altra banda sempre hi ha qui vol fer incidència política amb l’endeutament, i aquests acostumen a moure les xifres de forma parcial per què tinguem una visió distorsionada del deute.

En aquest joc d’embolicar la troca hi ha grans especialistes com ara CiU, que repeteixen fins a la sacietat dos missatges, segons el lloc que ocupen en un mandat, si estan a l’oposició el missatge és que el govern s’ha endeutat massa, per contra si estan al govern, el missatge és que han fet un gran esforç per reduir un deute monumental. Ara els toca aquest darrer missatge.

Com que sóc del parer que un debat sense informació és un debat estèril que només aporta confusió, i com que el debat ja ha començat, he buscat la informació i us la transcric en aquest article, totes les xifres que veurem en aquest article són proporcionades pel propi ajuntament. D’aquesta manera debatrem de números i no de conceptes.

Deia que el debat ja ha començat, per què el regidor Armengol, ja sigui en el ple dels pressupostos o en qualsevol altre lloc, ens explica -recordem que ara toca missatge des del govern- que ells han reduït el deute: “...quan vam arribar, diuen, ens vam trobar un deute del 89%, i nosaltres el deixarem al 81%...”  i és cert, però, quan ens diuen que han reduït l’endeutament i utilitzen el percentatge i no els termes absoluts del deute, malfieu-vos. La notícia és pitjor del que sembla.

El primer que hem de mirar és què devíem quan van entrar ells, i què devem ara:

Endeutament a 31/12/2006	8.821.989,59
Endeutament a 31/12/2010	10.049.989,76

És evident que en aquests darrers quatre anys el deute ha crescut, devem més diners ara que al començament del mandat.
Què els fa dir que han reduït el percentatge de l’endeutament i, en canvi, aquest és superior?
Aquesta és la pitjor part de la notícia.

El percentatge de l’endeutament es calcula relacionant el capital pendent d’amortitzar, el que devem, amb els ingressos reals de l’any. Si al calcular el percentatge, una de les xifres augmenta (el deute), i el resultat disminueix (percentatge), només vol dir que l’altre xifra (els ingressos) encara augmenten més que el deute. Però, no havíem quedat que els ingressos havien disminuït a conseqüència de la crisi?

Efectivament, els ingressos que s’han reduït són els derivats dels impostos relacionats amb la construcció, però en canvi, la resta de capítols d’ingressos han augmentat, especialment el capítol d’impostos directes, aquells que paguem tots pel fet de tenir un habitatge o un vehicle, per posar un parell d’exemples. Aquesta és la fórmula màgica: per poder reduir el deute, perdó, el percentatge del deute, han augmentat els impostos, cosa que vostès ja saben per què n’han patit les conseqüències. Ni més ni menys.
Vegem-ho en el quadre següent elaborat amb dades aportades pel propi ajuntament.

data	deute	ingressos corrents	%
31/12/2006	8.821.989,59	9.904.936,33	89,07
31/12/2007	9.982.364,52	11.465.590,58	87,00
31/12/2008	10.106.842,81	11.951.229,74	84,57
31/12/2009	10.095.215,36	12.269.554,50	82,28
31/12/2010	10.049.981,76	12.269.554,50	81,91*

*L’exercici 2010 encara no està tancat, per això la xifra d’ingressos és la mateixa que la del l’any 2009 tot i que, per les dades que tenim, podem afirmar que és superior a la de 2009

Les xifres exposades fins ara ens indiquen el deute pendent de pagar en una data concreta, el darrer dia de cada any, però no ens informen de en quants diners s’ha endeutat aquest govern durant el període del seu mandat.
Aquesta xifra ha estat de 5.213.755,39 euros com podem veure en el quadre següent.

DATA	IMPORT	ENTITAT
30/07/2007	795.000,00	Banesto
18/12/2007	1.366.000,00	Caja Madrid
10/10/2008	1.266.000,00	Caja Madrid
10/12/2009	232.338,00	Santander
14/12/2009	474.523,45	Caixa Catalunya
14/12/2009	150.000,00	Caixa Catalunya
01/12/2010	547.893,94	Caixa Laietana
14/12/2010	382.000,00	Caixa Catalunya
TOTAL	5.213.755,39

Deute i inversions

Els ingressos provinents d’operacions de crèdit, només es poden utilitzar per a finançar inversions.
Moltes de les inversions realitzades durant aquest mandat han estat cofinançades amb altres administracions a través de subvencions.
Si bona part d’aquestes inversions han estat subvencionades parcialment per altres administracions, podem afirmar que la xifra de diners destinats per a inversions augmenta fins a 8 milions d’euros. Si al damunt hi afegim els més de 3 milions d’euros rebuts per els plans extraordinaris Zapatero 2009 (FEIL) i 2010 (FEOSL), això ens indica que entre 2007 fins ara, a Argentona s’han fet inversions per valor d’11.000.000 d’euros, la no gens menyspreable xifra de més de 1.830 milions de pessetes.
Segurament que aquest és el govern que ha tingut més diners per a fer inversions.
La següent pregunta és obvia, algú em pot dir com s’han invertit tants diners?

LA SALA: ON-OFF

A què respon la fictícia i fugaç obertura de la Sala el dia de la Festa Major d’Hivern? A una necessitat de demostrar l’activitat del govern o a la vanitat de l’alcalde? Veient com ha anat tot plegat crec que és la suma de les dues coses.

Comencem pel començament, el govern, en aquest cas tot el govern, va iniciar el seu mandat amb una visió molt crítica respecte de la Sala, tant que van decidir no acabar-la. Això ho podem comprovar amb el què van dir, amb com ho van dir, i amb el què van fer, en aquest cas, per exemple, no incorporar la Sala en la llista de projectes que van fer per a demanar subvencions al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) el principal programa de subvencions per a inversions municipals de la Generalitat de Catalunya pel quinquenni 2007-2012.

No és fins el 2009 que rectifiquen i comencen a mirar la Sala d’una altra manera, i decideixen demanar a la Generalitat un canvi en els projectes aprovats del PUOSC per a incorporar la Sala en el programa de 2010 a canvi del projecte aprovat per a rehabilitar la Masia de Can Barrau.

A què es deu aquest canvi d’estratègia? Possiblement, durant l’any 2009 és quan prenen consciència que acabaran el mandat sense resoldre Can Doro, sense construir el nou pàrquing, sense haver resolt el comerç d’Argentona, sense biblioteca, sense habitatge social, en fi, que es presentarien a les eleccions sense haver acomplert cap dels seu principals compromisos. Per tant, necessiten poder aportar algun resultat a la propera campanya electoral, i la Sala es converteix ara en una oportunitat.

També espero que hi hagi influït, que el govern prengués consciència que mantenir tancada la Sala era sotmetre-la a un desgast físic massa difícil de justificar i molt car de reparar.

El 2009 doncs, comencen a posar dates de possibles inauguracions: primer va ser la Festa de la Vellesa, ja hem vist que no. Després va ser una data indeterminada abans de final d’any amb un gran espectacle amb la participació d’artistes de la vila: ni Sala ni espectacle.

Finalment l’estrena de la Sala es torna a endarrerir fins a la Festa Major d’Hivern, i aquest cop, si ... però no!

Però no, per què no estem davant d’una inauguració definitiva, la Sala no està acabada, per tant, estem davant d’una obertura puntual que els permeti dir que l’han obert tal com s’havien compromès, però que a l’endemà la tornaríem a veure amb el cartell de “tancat per obres”.

La Festa Major d’Hivern era la darrera oportunitat que els oferia el calendari festiu d’Argentona abans de les eleccions per poder fer una actuació lluïda i que ja estigués pressupostada.

Tenien que aprofitar aquesta darrera oportunitat malgrat tot, malgrat que s’haguessin de fer accions d’arranjaments d’emergència per a poder-la obrir amb un cost que no ens han explicat, i que quan la Sala s’hagi de tornar a obrir, espero que definitivament, haurem de tornar a gastar.

Malgrat de no tenir cap llicència que els permetés l’obertura, aspecte no poc important, per què les llicències garanteixen que els edificis estan preparats per acollir l’activitat per la que estan dissenyats, sobretot per la seguretat, i de res li val a l’alcalde dir que la Sala s’ha obert sota la seva responsabilitat, de la mateixa manera que no li val a cap ciutadà que obri un negoci sense tenir les llicències necessàries.

Amb quina autoritat l’alcalde ens exigirà als ciutadans que complim les normatives si ell és el primer que se les salta?

Per concloure, inaugurar la Sala abans que estiguin acabades les obres és una irresponsabilitat a més d’una presa de pèl cap els vilatans. I si ara necessiten tant la Sala i tenen por de no arribar a les eleccions, que s’haguessin espavilat abans. 

QUAN LES COSES NO ES FAN BÉ

La consulta al Cros: un mal exemple de participació

Imatge del Pla Director de Participació

En el ple de divendres passat es va valorar, a iniciativa del Grup Socialista, la consulta que es va realitzar el passat mes de desembre al veïnat del Cros per decidir la ubicació dels contenidors de la brossa. Del debat en vam extreure una conclusió: el govern aplica els mecanismes de participació ciutadana de manera arbitrària i sempre en benefici dels seus interessos.

Per què convocar una consulta entre la ciutadania si saps que la perdràs? Aquesta és amb la màxima que actua el govern, i aquest és també el seu error de fons, una consulta no es convoca per guanyar-la o perdre-la, es convoca per donar la veu a la ciutadania i ajudar el govern a prendre millor les decisions. Mentre el govern no entengui això, continuarà utilitzant les consultes en benefici propi, vegem-ho en l'exemple del Cros:

La consulta es va fer entre el divendres 10 i el dissabte 11 de desembre i es tractava de preguntar a la ciutadania on volien que s’ubiquessin els contenidors d'escombraries.

L’origen de la consulta està en què un grup de veïns i veïnes es va queixar de la ubicació decidida unilateralment pel govern municipal. Això vol dir que no estem davant d’una voluntat de millorar el barri sinó que estem davant d'un conflicte.

La primera pregunta que ens hem de fer és si una consulta és el millor mecanisme per a resoldre un conflicte.

Clarament no!

Els mecanismes per a resoldre els conflictes es diuen "mediacions".

En tot cas, la consulta ha estat el mecanisme triat, analitzem doncs com es va fer.

Primer de tot cal saber que la consulta no va ser convocada per ningú, el més correcte és que hagués estat el ple municipal el que la convoqués, o en el seu defecte la junta de govern o l'alcalde, però algú, amb autoritat, havia de dir que es faria una consulta. Doncs no, aquesta consulta es va fer sense que ningú l'autoritzés.
D'altra banda ja és sabut que a Argentona no tenim un Reglament de Participació Ciutadana, un reglament que ens digui, entre d'altres coses, com s'ha de fer una consulta. I no tenim reglament per què la regidora de participació fa més de dos mesos que no convoca el grup de treball que l'està elaborant i on hi participem quasi tots els grups polítics.

En segon lloc, sobre les garanties del procés.

Acte de presentació del Consell de la Vila,

única part aprovada del Reglament de Participació

La consulta ha de tenir un mínim de garanties per a generar confiança en el propi procés, i fer una consulta amb l'urna sense precintar no ajuda gaire, en honor a la veritat cal dir que l'urna estava mig precintada donat que en un del laterals si que hi havia un precinte normatiu, però que a l'altre cantó el precinte era cinta adhesiva...
L'altre qüestió és la composició de la mesa electoral, estava formada exclusivament per a treballadors municipals, cap veí. En qualsevol procés electoral, la tria del membres de la mesa és vital per a garantir la transparència del procés, en aquest sentit, la millor manera de fer-ho és el sorteig entre les mateixes persones que han de participar-hi. Aquí cal fer un parèntesi per què l'egocentrisme de l'Alcalde va voler tergiversar les meves paraules en el ple, dient que els funcionaris municipals són persones d'una gran vàlua professional, cosa que comparteixo plenament, i que jo personalment me'n refio, però això no exclou el debat de fons que és que els membres de la mesa s'han de triar de manera aleatòria entre els propis votants.
Tampoc dona gaires garanties saber que l'urna va quedar durant la nit de divendres a dissabte en el local electoral sense que ningú la custodiés, local que tots sabem qui té les claus i no són precisament els veïns del barri.

Això són exemples, només exemples que demostren que el procés no tenia totes les garanties. En cap cas estic dient que es van fer trampes. Ho dic sobretot per les susceptibilitats que es van aixecar entre els membres del govern en el ple, acostumen a confondre la crítica amb atacs personals, i la meva intenció està molt lluny d'això. El govern ha de saber que el nom no fa la cosa i que el càrrec que ocupen les persones, ja sigui l’alcalde, la regidora de participació o la de cultura no honoren les persones, sinó que són les persones les que han d'honorar els càrrecs.

En tercer lloc, cal valorar també el mateix objecte de la votació.
Els veïns van poder votar entre quatre opcions diferents, una més de les que van informar a la reunió que van convocar per explicar el procediment de la consulta. En aquella reunió el govern va dir que es podria votar entre tres opcions: la inicial del govern, i les diferents propostes que els diferents col·lectius de veïns i veïnes van fer. Però just el divendres anterior a la consulta, recordem que aquella setmana va ser la del pont de la Constitució que va reduir la setmana a només un dia hàbil abans de la consulta, els veïns van saber que s'afegia una quarta opció que el govern es va treure de la màniga, una opció que sintetitzava les anteriors. Amb aquesta operació s'asseguraven tenir un millor resultat que el que haguessin tingut d’haver mantingut la seva opció inicial que de fet només va tenir dos vots.

Per tot plegat, la nostra valoració de la consulta és molt negativa, estem davant d'un procés que no s'havia d'haver fet, en aquest cas la consulta no era el millor mecanisme per resoldre el conflicte, ha estat un procés sense cap mena de garantia, ha estat un procés sense cap emparament jurídic, de fet, podríem dir que la consulta no ha existit i, sobretot, aquest procés ha estat manipulat en benefici del propi govern. Tot això ens porta a no reconèixer el resultat i ens allibera moralment de fer qualsevol proposta alternativa a l'aprovada en aquesta consulta.

No obstant això mantenim la nostra voluntat de continuar participant en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, i continuar col·laborant en la cerca de consensos amb tots els grups municipals, per què entenem que les polítiques de Participació Ciutadana són una bona eina per a l'aprofundiment democràtic d'Argentona.

ARGENTONINS DE PRIMERA I ARGENTONINS DE SEGONA

El veïnat del Cros torna a ser notícia, les pancartes han tornat als balcons del barri, aquest cop per culpa de la brossa.

La decisió del govern de concentrar tots els contenidors, una vintena, a l’avinguda del Mediterrani, carrer principal i porta d’entrada al barri no ha agradat gens als veïns i és normal per què novament se senten menystinguts pel govern municipal.

Si bé és cert que històricament els contenidors situats més a prop del polígon industrial de Cabrera eren utilitzats per a deixar-hi brossa industrial, i per tant eren un problema a resoldre, no és menys cert que darrerament s’ha incrementat l’ús inadequat de la resta de contenidors amb brossa domèstica provinent, sobretot del nucli d’Argentona, de gent que, aprofitant la mala aplicació de la mal anomenada “Taxa Justa”, no només han deixat de reciclar sinó que transporten les seves brosses als llocs on hi ha contenidors, i els més propers són els del Cros. Per tant al Cros estan pagant els plats trencats de les ocurrències del govern.

L’argument principal de la interpel·lació que vam presentar en el darrer ple sobre aquest tema és ben senzill, si tenim un problema de saturació dels contenidors del veïnat del Cros a causa de la mala aplicació de la “Taxa Justa”, eliminem la “Taxa Justa” i s’acabarà el problema de saturació dels contenidors. En canvi posant un pedaç al barri, que és la opció que ha pres el govern, poden amagar el problema, però no el solucionen.

Però el problema del Cros no és tan sols el de la brossa, personalment em dol molt com s’està aplicant el Pla de Barris, o més ben dit, com no s’està aplicant.

Aquest és el govern que ho ha tingut més fàcil per poder fer una política de millora real del barri, una política que permetés superar els dèficits històrics d’aquest racó d’Argentona. Aquest govern és l’únic que ha tingut la oportunitat que ha representat la subvenció de la Generalitat de Catalunya de 800.000 euros del Pla de Barris, dels quals se n’han executat una mínima part (desde 2007!!!). És l’únic que ha tingut la oportunitat de crear l’oficina del Pla de Barris, fruit d’una subvenció paral·lela per facilitar la cohesió social del veïnat, oficina que més que convertir-se en la dinamitzadora del barri i facilitadora de l’apropament de l’administració al veïnat, s’ha convertit, darrerament, en una oficina de control polític i, que lluny de cohesionar ha dividit més el barri, el darrer exemple el tenim aquesta mateixa setmana que han convocat una reunió per parlar de les escombraries i els veïns s’han trobat en un míting en contra de la ronda de Mataró, amb el resultat previsible de l’ emprenyament dels veïns que han vist, un cop més, com s’aprofitaven d’ells. I tampoc aquest govern ha sabut aprofitar la oportunitat que representa la creació de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) al Cros per generar il·lusió entre els veïns i veïnes definint plegats una estratègia de futur que ajudi a superar els dèficits històrics del barri.

En canvi el govern de Tots per Argentona s’ha convertit en el govern del “no sap/no contesta”. El que havia de ser el govern de la participació, ha fet un procés participatiu de ...només tres hores sobre l’ARE del Cros, on els veïns només podien opinar d’una mínima part del projecte. Ha estat el govern de la imposició, ha estat el govern que menys capacitat ha tingut per resoldre problemes, en definitiva, ha estat el govern que ha perpetuat la percepció que els veïns i veïnes del barri del Cros continuen sent argentonins de segona.

LA BROSSA: EL CONFLICTE D’ARGENTONA

A Argentona estem patint el conflicte de la recollida de les escombraries. Un conflicte provocat per la prepotència del govern que ha instaurat per decret, en sentit figurat del terme, un model de pagament d’aquest servei mitjançant el que anomenen “taxa justa”. El model en qüestió no és dolent, es tracta simplement de pagar pel que generem, el que és dolent és la seva aplicació, el com han aplicat aquest nou model i el pervers que està representant pel medi ambient per que desincentiva el reciclatge a Argentona.

L’aplicació és dolenta per varies raons, la primera per l’obligatorietat. Ens obliguen a comprar unes bosses d’escombreries d’una qualitat pèssima i d’unes dimensions inadequades: es trenquem desseguida i són massa petites per a la majoria de cubells que tenim a les nostres cases. D’altra banda, la segona raó és que només les podem comprar a determinats establiments, establiments que no tenen cap marge comercial per a vendre-les però que si que han d’avançar els diners per poder-les servir, i el preu de les bosses és caríssim per la seva mala qualitat. I, finalment, la darrera raó és la nefasta campanya publicitària que han fet, posant l’accent en el benefici econòmic individual en contres de posar l’èmfasi en el benefici mediambiental col·lectiu.

Aquesta darrera raó és la perversió que comentàvem unes ratlles més amunt: ha provocat que moltes famílies, lògicament les menys conscienciades, optin per no reciclar i llençar les seves escombraries en els sectors d’Argentona on aquest model no s’aplica, o fora de la vila si es desplacen a municipis veïns de forma quotidiana, per aquests vilatans segur que la taxa justa els representa un estalvi econòmic, però hi perdem tots per que reciclem menys. A aquests vilatans hi hem d’afegir aquells que, tot i que no estaven massa convençuts, anaven reciclant per què és el què s’ha de fer, en aquest cas, els inconvenients que els representa el nou model, són l’argument ideal per renunciar a continuar reciclant. En tot cas, tampoc ajuda al suposat estalvi econòmic el doble cobrament que ens han girat aquest any, que ha reduït encara més el minso estalvi que el nou model havia d’aportar. Aquest doble pagament, encara que legal, s’ha fet amb traïdoria donat que no van explicar que la taxa vindria augmentada amb aquest segon pagament.

Tot plegat, la recollida de la brossa ha acabat provocant un conflicte a Argentona, arribant a l’extrem que alguns sectors de la vila estant reclamant el retorn dels contenidors al carrer, mesura que, des del nostre punt de vista és clarament equivocada per què representa fer un pas enrere en la defensa del medi ambient, els números canten: els municipis que tenen els contenidors al carrer, soterrats o en superfície, reciclen menys del 40% dels residus que generen, en canvi, els municipis que fan el porta a porta estan reciclant per sobre del 60% dels residus que generen.

Per tant, la nostra posició davant la recollida de la brossa és

1. Mantenir la recollida porta a porta
2. Eliminar la taxa Justa
3. Recuperar i dignificar les àrees d’emergència, com a complement de la recollida porta a porta
4. Fer campanyes d’informació i sensibilització per fomentar el reciclatge com la millor manera de col·laborar en la millora del medi ambient

Creiem en la recollida Porta a Porta per que ha donat un molt bon resultat a uns preus molt raonables, en canvi els contenidors al carrer, sobretot els soterrats, representen una despesa superior tenint en compte que el resultat, en termes de reciclatge, és inferior.

No es tracta de valorar la recollida i tractament dels residus en termes econòmics, el debat va molt més enllà, és tracta de prendre consciència i minimitzar els efectes d’un dels principals problemes que hem generat les societats avançades: l’excés de residus domèstics. En aquest cas, cada persona, cada família tenim la nostra responsabilitat per invertir aquesta situació i això no es paga amb diners.