Setè número del butlletí de novetats i recomanacions Bebop i Lula. Jazz, blues, soul, rock and roll, country i més sons provinents de l'altra banda de l'Atlàntic. Amb enllaços a Spotify per poder escoltar els discos que pots agafar en préstec a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. El Cd encara és viu i batega!
Del Bebop i Lula d'aquest hivern destaquem:
JAZZ:
ROBERTO FONSECA. Akokan (2009). Akokan en la llengua yoruba significa "Cor" i, com tot el que es fa amb l'òrgan detonador, aquest segon disc en solitari del compositor i intèrpret cubà és un esclat de sentiment i passió. Un àlbum acústic gravat a L'Havana inspirat en les vivències del músic, que el consolida com un pianista brillant obert a l'experimentació sense renunciar a l'herència de la música tradicional afrocubana.
Valoració Allmusic: 4* sobre 5.
BLUES, BLUES-ROCK:
SEASICK STEVE. You can't teach an old dog new tricks (2011)
Seasick Steve encarna a la perfecció el músic de blues vagabund fet a si mateix. Durant el seu periple vital, va treballar com a músic d'estudi i tècnic de so abans de treure el primer àlbum a l'edat de 63 anys. La seva veu aspre i la seva música, inspirada en la millor tradició del blues rural, van cridar l'atenció de Jack White que va decidir publicar aquest cinquè àlbum del veterà bluesman en el seu segell Third Man Records.
Valoració Allmusic:4* sobre 5.
COUNTRY:
HANK WILLIAMS III. Long gone daddy (2012).
Un recopilatori imprescindible per a iniciar-se en els sons hellbilly del net del mític Hank Williams, un dels pares de la música country. Metal, punk i hillbilly es donen la mà en la música del tercer dels Williams fugint del so Nashville edulcorat per abraçar la independència.
Valoració Allmusic: 3.5* sobre 5.
** Ei! encara no marxem: si vols rastrejar l'edició de la passada tardor del Bebop i Lula, aquí la tens:
Aquest mes de març a Caldes de Malavella hem celebrat la primera edició de Jornades Musicals organitzades per l’Escola de Música del poble. A la biblioteca municipal hi hem col·laborat activament. L’objectiu de l’Escola era anar més enllà de les audicions dels alumnes i integrar, d’alguna manera, a tot el poble en la celebració. I ho ha aconseguit. Per uns dies, nens i grans hem anat amunt i avall, d’una activitat a l’altra. Ha estat bonic veure entrar un nen a la biblioteca mentre en Xevi tocava el didgeridoo o els hipnòtics bols tibetans, adonar-se’n que s’ha equivocat i marxar ràpid cap el taller de percussió que era on volia anar i que es feia simultàniament. O mirar la cua per a recollir entrades, una hora abans de posar-se a la venda, per al concert del Cor Geriona, on hi canten tres noies de Caldes, com si fos un concert d’en Bruce Springsteen. Dies amarats de música, amb audicions, concerts i tallers de consciència del cos per a instrumentistes, de Beat Box i de percussió. Tots de gran qualitat i amb èxit de públic.
A la biblioteca vam organitzar dues activitats.
-Per als més petits: “Els sons de l’Univers” amb laCompanyia Alquímia Sonora.
Aquesta és una activitat que ja ha girat per totes les biblioteques de les comarques gironines i ara també a les escoles. A través d’un conte els nens i les nenes descobreixen un nou univers sonor a partir de diferents instruments ètnics: bols tibetans, didgeridoo, tampura, monocordi, saltiri, gong xinès, diapasons i cant d’harmònics. En Xevi Compte és un músic de llarga trajectòria, pianista de formació, que domina tots els instruments que presenta a la perfecció. L’acompanya l’Enri, amb una clara vocació de conta-contes i molta química amb els nens. Una bona combinació.
-Per a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys vam preparar un “Taller de Música electrònica” amb el músic de Caldes Pau Cabruja, conegut artísticament com Pauk.
Era el primer cop que organitzàvem un taller de música electrònica i es pot dir que ens el vam anar inventant sobre la marxa. En Pau va venir a la biblioteca amb totes les seves “joguines”: sintetitzador, sampler, caixa de ritmes, loop, gong electrònic, teclats, theremin....
Tot un món musical amb el qual els nens (i els grans) van gaudir de debò perquè ho van poder remenar tot. A més a més, vam picar de mans, vam obrir i tancar cremalleres, vam fer explotar bosses de plàstic i tot el que se’ns anava acudint. Amb tota aquesta música i tots aquests sorolls, que en Pau va anar gravant i guardant, ha creat un tema nou, el resultat de tot el taller. No us confongueu, no és música electrònica, és el batec de la nostra biblioteca.
Si la biblioteca de Caldes fos un tema musical seria aquest. En Pau Cabruja (Pauk) l'ha creat a partir de tota la música, veus i sorolls que vam gravar al Taller de Música Electrònica del dia 11 de març. Estem emocionades i molt agraïdes a en Pau perquè ha transformat en música el batec de la biblioteca.
Mercè Barnadas Serrallonga
directora de la biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia
L’iPunt del Tricentenari és una col.lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i basteix ponts entre la música de cada època i la d’avui en dia.
Després de l'iPunt 1 i l'iPunt 2 presentem la selecció musical corresponent al tercer tram històric.
1764-1814: classicisme. Il.lustració 2. Cap a la recuperació: els emprenedors ja existien el S. XVIII
Es creen les primeres escoles de formació professional: nàutica, dibuix, taquigrafia, química, mecànica, física... Renaixement cultural amb la il.lustració, el Segle de les Llums, que porta cap a la Revolució Francesa i la revolució industrial. La Enciclopèdia. Educar la gent per acabar amb l’Antic Règim. Fe i pietat. Deïtat. Divisió del món cristià amb el protestantisme. Debilitació de l’església i auge del racionalisme. Naixement de capitalisme i socialisme. Es deixa que la gent acabi sent esclava de les seves pròpies propietats i aspiracions. Calaix de sastre”, del Baró de Maldà,dietari de la vida cultural de 1769 a 1819. Acaba amb la invasió napoleònica (1808) A partir del 1750 s’estableixen temporades d’òpera estable a Barcelona. Josep Duran estrena teatre de la Santa Creu. Ferran Sor, guitarrista. Josep Teixidor, deixeble de Soler, qui representa el classicisme en tot l’esplendor (quartets del 1800). Ramon Carnicer, el primer dedicat del tot a la composició d’òperes. Pel que fa a la música concertant, els concerts per a un o dos solistes i orquestra dels germans Joan, Josep i Manuel Pla es van adscriure a un estil galant preclàssic, mentre que els compostos per Sor, Baguer o Anselm Viola a la darreria del XVIII van participar de l’estil clàssic europeu. Violinistes, oboistes, flautistes, clavecinistes, organistes. Destaca Gabriel de Borbó (gran melòman) fill de Carles III.
Rafel Plana
iPUNT 3
Ai! Ovidi Montllor / Inadaptats
Revolution Rock The Clash
A las Barricadas ! Polish National Radio Symphony Orchestra
Quartet de corda en Sol menor, HIII. 1 mov : Allegro con spirito J. Haydn / LA String Quartet
Rèquiem en Re menor K.626. 1 mov : Introitus W.A. Mozart / Berliner Philharmoniker, dir. C. Abbado
Simfonia núm. 7. 4 mov : Allegro con brio L. van Beethoven / NY Philharmonic, dir. A.Tamayo
Goya Marbert Rocel
Stars &Butterflies Dario Marianelli
Napoleon The Mamzelles
La Batalla del Bruc Coetus
The Man Machine Señor Coconut
Aux armes et caetera Serge Gainsbourg
Sonata XVI (Presto-Rondo) Josep Vinyals
Simfonia en Fa menor, B. 138, I: Allegro con spirito Ignaz Pleyel / Capella Istropolitana
Black Star Ynwie Malmsteen
Josep Lluís Villanueva
Amb la revolució industrial neix la consciència individual de pertànyer no només a una determinada família sinó també a una classe social, la classe treballadora: una multitud d'individus enriqueix amb el seu esforç a una altra classe social molt inferior en nombre però molt més poderosa.
El socialisme (llibertari o marxista) apareix en un escenari social molt convuls com catalitzador d'una idea simple: la unió fa la força.
Els tres temes que he escollit volen il·lustrar de diferents maneres aquest sentiment de consciència i de lluita per la llibertat i la dignitat de l'individu.
1. Inadaptats va ser un grup musical fundat a Vilafranca del Penedès a principis dels 90's. La seva música era una barreja de Hardcore Punk i Metal introduint en els seus últims àlbums pinzellades de rap o ska. Es definien a si mateixos com a comunistes, nacionalistes i independentistes catalans: «Inadaptats som un col · lectiu polític-musical contrainformatiu amb l'objectiu d'estendre la utopia als Països Catalans». Van publicar un total de set àlbums d'estudi fins a la seva dissolució el 2005, entre ells un homenatge a Ovidi Montllor.
Us convidem a escoltar Ai !un d'aquests temes en homenatge a Ovidi, on aporten uns arranjaments encara més combatius al recitat original en la veu del propi autor.
2. The Clash, probablement el millor grup de rock de finals dels 70's i principis dels 80's, van combinar sempre la seva extraordinària força musical amb una potent força social reivindicativa, apartant-se del nihilisme majoritari en els grups del punk original anglès o americà.
Dins el seu monumental àlbum 'London Calling' es troben joies com aquest Revolution Rock, en la que se'ns convida a sortir al carrer per defensar els nostres drets amb una música poderosa, optimista, divertida i contagiosa.
3. A las barricadas !
És difícil superar l'emoció que transmeten els himnes originals de les classes socials més maltractades.
Temes com 'La Marsellesa' o 'La Internacional' van aparéixer en aquest tram històric i han viatjat pel temps i la geografia mundial unint de forma natural a les persones en la lluita per la llibertat i els drets humans. Un d'aquests himnes que se segueix cantant a tot arreu, ara mateix i amb la mateixa intensitat, en els moviments socials reivindicatius en multitud d'idiomes és l'himne llibertari per excel·lència.
L'originalment anomenada Varsoviana va ser creada el 1883 pel poeta polonès Wacław Święcicki, mentre estava tancat en una presó de Varsòvia, en un moment en què el moviment obrer polonès sostenia dures bregues reivindicatives i lluitava contra l'ocupació russa. La cançó es basava en un tema popular polonès. Es va cantar per primera vegada a la manifestació obrera del 2 de març del 1885 a Varsòvia i popularitzar a tot Europa en solidaritat amb el moviment obrer polonès.
El novembre del 1933 es va publicar al suplement de la revista barcelonina Tierra y Libertad, amb el nom de Marcha Triunfal i el subtítol A las barricadas! La versió que us proposem escoltar és la d'un cor masculí polonès evocant aquesta darrera, popularitzada pel sindicat anarquista CNT, una de les més interpretades durant la Guerra Civil espanyola.
Julian Figueres
4. Quartet de corda en Sol menor, op, 20, num. 3de Haydn
Per començar aquest període tornem a convidar al pare de la simfonia, però en l’art dels quartets de corda. Qui sentiria aquesta música fora del seu àmbit immediat de composició i mecenatge? Hi hauria tant sols una sola persona a prop que conegués aquesta obra? Probablement no, però l’aire d’Europa ja bufava amb la seva harmonia.
5. Rèquiem en Re menor K.626 de Mozart
És gairebé impossible fer una playlist d’aquest període i no mencionar Mozart. Un encant gairebé sempre fresc aireja el segle XVIII amb la seva música. Malgrat tot, al final, i com si fos gairebé el final d’una època més que el final de la seva vida, trobem el Rèquiem. Amb un altre color, i un altre pes, Mozart deixa de respirar i coincidint amb ell també ho el món preindustrial.
6. Simfonia núm. 7de Beethoven
Més que un home Beethoven és un huracà, un tità. Passar del classicisme al romanticisme, de la revolució a Napolió, de l’humanisme a la industrialització. Tot sol, com qui diu, culmina l’estètica anterior i prefigura la següent. A la setena simfonia, acabada el 1812, hi ha un domini perfecte del seu art, ja en tensió cap a una cosa indòmita encara. L’últim moviment és una festa bàquica, com un apocalipsi feliç.
Jaume Vilarrubí
Tres personalitats rellevants en aquest tram històric:
7. Goya
El grup alemany de ball Marbert Rocel, rendeix el seu particular homenatge a Francisco Goya amb aquest tema. El pintor de forta personalitat fou considerat com una de les personalitats més rellevants en aquest tram de segle dins l’àmbit de la cultura.
8. Jane Austen
El music italià Dario Marianelli es l’encarregat de composar la banda sonora de l’adaptació al cinema de l’obra més reconeguda de l’escriptora britànica Jane Austen: Orgull i prejudici.
Stars and Butterflies es un tema que embolcalla totalment l’acció apoderant-se de l’escena de manera tranqui-la i pausada.
9. Napoleó
Les Mamzelles, jove grup produït per Miqui Puig, ens canten en el seu disc de debut (Que se desnude otra) aquesta divertida cançó sobre Napoleó, l’emperador cors que va fer tremolar Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX.
Lídia Noguerol
10. La batalla del bruc - Coetus
Les dues batalles del Bruc ( 4 i 14 de juny de 1808) van acabar amb el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó i en van crear un altre: El del Timbaler del Bruc. La llegenda explica que un minyó -que s'identificà com a Isidre Lluçà i Casanovas- que tocava un tambor de les confraries va utilitzar la reverberació del so del seu instrument en xocar amb les parets de Montserrat, per fer creure els francesos que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que hi havia realment.
L'Orquestra de Percussió Ibèrica Coetus, recrea l'estratègia prèvia a la batalla i la tensió del combat. Coetus és una orquestra que rescata un seguit d'instruments propis de la Península Ibèrica, la majoria poc o gens coneguts, que al llarg de la història han servit per acompanyar les cançons, els romanços, les processons, les festes i els balls de la pell de brau. Són instruments com els panderos, les canyes, estris d'ús quotidià (càntirs, morters, olles), tambors simbombes i tabals diversos.
11. Man Machine - Señor Coconut y su conjunto
L'any 2000 el "Señor Coconut" va publicar "El baile alemán", un disc on versionava les cançons de "Kraftwerk" en clau llatina. Adapta "Man Machine" al ritme del mambo i pica l'ullet a Pérez Prado. A l'ipunt de març, aquesta versió serveix com a banda sonora dels treballadors de la primera revolució, que va tenir lloc a finals del S. XVIII.
12. Aux armes et caetera - Serge Gainsbourg
Quan Napoleó va sentir "La Marsellesa" va dir que "aquesta música ens farà estalviar molts canons". L'himne nacional de França va ser compost el 1792 per Rouget de Lisle, quan França va declarar la guerra a Àustria. Gairebé dos segles després, Serge Gainsbourg va fer una versió reggae d'aquesta cançó amb "la créme de la créme" de la música jamaicana en el que seria el primer disc de reggae en francès. Sobre una tranquil·la base de reggae, de percussió suau i acompanyat per corus, Gainsbourg mig canta, mig recita els primers versos de l'himne nacional francès. Per aquesta versió de "La Marsellesa", Gainsbourg va rebre fortes crítiques de caràcter anti-semita. Per saber com va acabar la polèmica podeu recòrrer a les pàgines de "Serge Gainsbourg. La biografía. Sylvie Simmons. Mondadori. Barcelona 2007" (p. 157-168).
Joan Puchades
13. Sonata XVI de Joan Vinyals
A més de la seva importància com a compositor, va dur a terme una important tasca com a copista, la qual cosa va permetre recuperar moltes obres anteriors de diferents autors.
14. Simfonia en fa menor d'Ignaz Pleyel
Menys conegut que Haydn i d’altres emblemàtiques músics coetanis, Pleyel va crear una prolífica obra musical que –en el seu temps- arribà geogràficament molt més lluny que la de la majoria dels seus col·legues. No sé, sempre m’han atret les persones que malgrat tenir molt de talent s’han vist aombrades per d’altres més talentoses encara o amb més carisma.
15. Black Star Yngwie Malmsteen és un dels màxims exponents del rock metalero nòrdic. Les seves composicions guitarreres sovint evoquen la grandiloqüència de moltes peces clàssiques de diferents èpoques, inclòs el final del S.XVIII.
* * *
Despedim el post d'avui amb un vídeo de presentació d'aquest projecte amb la musictecària Mercè Barnadas i els companys de la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.
El proper 21 de març, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.
El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espia es JOAN GARRIGA, percutor de LA TROBA KUNG-FÚ.
Sorgint dels mítics Dusminguet, Joan Garriga va fundar La Troba Kung-Fú com una batedora de ritmes entre la modernitat i el folklore. Una íntima complexitat travessa els seus quatre discos en menys de 10 anys. Enguany ahn presentat Santalegria, que els confirma com una de les bandes més festives i originals de l’escena.
I per anar obrint boca:
----------------------
I atenció a les properes dates!
LUIS GAVALDÀ (ELS PETS) – 10 d’abril, 19 h.
És l’artífex, cantant i compositor d’Els Pets una de les bandes senyeres del pop cantat en català, amb una evolució ferma disc rere disc. Quasi 30 anys de carrera i 15 discos avalen la seva trajectoria, plena de cançons en estat de gràcia. Col·laborador actiu de premsa i televisió, és un melòman nat, un sorprenent i sensible degustador de música.
MARTI SALES – 24 d’abril, 19 h.
Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans(Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.
JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound) – 16 de maig, 19 h.
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.
XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound) – 16 de maig, 19 h.
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.
JUAN MANUEL FREIRE (Especial Sónar) – 6 de juny, 19 h.
Periodista de música, cinema i, en general, tot allò relacionat amb la cultura en la seva vessant més pop. Publica a El Periódico de Catalunya i a la revistaRockdelux. Com a freelance ha passat per mitjans com Ultrapop, La Luna de El Mundo, Go Mag, Scope o GreenCine Daily. També ha col·laborat a festivals com Sónar, FIB, Gijón o Mecal. A més, va escriure dos capítols del llibre Loops: una historia de la música electrónica (Mondadori, 2002) i coordinà -amb Javier Blánquez- el volum Teen Spirit: de viaje por el pop independiente (Mondadori, 2004).
Des del 23 de gener (i fins el 14 d’abril) s’està duent a terme una nova edició del Barnasants, el festival de cançó d’autor, que enguany celebra la 19a edició; el cartell d’aquesta edició està ben atapeït de noms consagrats i de promeses i realitats ben suggerents, però sempre amb el seu esperit reivindicatiu i combatiu, com queda palès en el seu lema: LA PÀTRIA ÉS EL POBLE.
A la biblioteca hem preparat una petita exposició amb els documents que tenim dels artistes que estan participant en aquesta edició i us animem a que li feu una ullada i, que si podeu, assistiu a algun dels nombrosos concerts programats.
També hem creat una playlist al Spotify per què en tingueu un tast del que podeu trobar.
Estava cantat que una veu negra com la de Guillamino, acabaria passant pel Black Music Festival. Aprofitant que el blanc més negre de l'Empordà presenta el soul analògic d' "Un altre jo" al festival gironí, les Biblioteques Municipals de Girona hem fet un repàs a la seva discografia. Bankrobber, el segell on milita Guillamino, participa a l' #ensolfa, el cicle de presentacions de discogràfiques a les biblioteques. L' #ensolfafarà una parada a les Biblioteques Municipals de Girona, concretament a la Biblioteca Salvador Allende. Serà al setembre, el mes que feia ballar als Earth, Wind and Fire.
L'aparició del rock va suposar el
trencament amb les normes establertes per part d'una joventut que, gràcies a la
seva activitat, aconseguia una via d'escapament i l'oportunitat de crear una
cultura pròpia. Dins d'aquest trencament, el sexe va esdevenir un aspecte important en la
formació de grans ídols de masses i d'icones sexuals: Elvis, Mick Jagger, entre
d'altres, van saber jugar aquest paper. Però, i les dones? Quins és el paper que
el rock els hi atorgava? Simples fans o groupies? Només explotació de la seva
imatge?
Malgrat el masclisme i la
dominància masculina en el món del rock i del pop, dones com Patti Smith, PJ
Harvey o Björk, s’han reivindicat com artistes, enriquint amb la seva potència
i creativitat els diferents gèneres musicals. Des d’una perspectiva històrica,
social i artística, analitzarem el paper de les dones en la música popular
contemporània.
La cita: El proper dimarts 11 de març a les 19h, les dones del rock assaltaran la Biblioteca Vallcarca i els Penitents guitarra en mà.
Activitat en col·laboració amb el Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Gràcia.
Si t'interessa el tema, a l'AMPLI fa uns anys vam dedicar una sèrie d'articles a les "Dames perilloses del Rock":
Dames Perilloses del Rock, SL. 1a part: Wendy O. Williams (Plasmatics), Vulpes, Lydia Lunch, Pauline Murray (Penetration), Gitane Demone (Christian Death), Siouxsie Sioux (Siouxsie & the Banshees), Babes in Toyland.
Dames Perilloses del Rock, SL. 2a part: Diamanda Galás, Nico, Marianne Faithfull, The Runaways, Joan Jett, Suzi Quatro, Courtney Love (The Hole), Tere Desechable (Desechables), Las Furias.
Dames Perilloses del Rock, SL. Un Final: Le Butcherettes, Poison Ivy (The Cramps), Nina Hagen, Mika Miko, Alice Armandariz (The Bags) i Patricia Morrison (The Bags, The Sisters of Mercy, The Damned), Texas Terri, The Slits, Cherry Vanilla, Supersnazz, Ruyter Suys (Nashville Pussy), Patti Smith, Jayne County.
