Diumenge d'inici de campanya, i dues noves enquestes (La Vanguardia i El Mundo), relativament coincidents. Dic relativament perquè La Vanguardia dóna més avantatge a CiU respecte el PSC (“CiU se distancia del PSC y amplía su ventaja hasta seis puntos y 16 escaños”), i en canvi el resultat de El Mundo és més moderat (“CiU sería la opción con más escaños y podría obtener hasta 10 más que el PSC”).

Els números indiquen el que sembla clar: l’avantatge entre CiU i PSC segueix creixent, a ERC i el PP els costa molt aguantar resultats i, malgrat tot, el tripartit segueix sumant. Efectivament, i al contrari del que diu e-noticies avui, en cap cas el tripartit perilla, perquè hi ha un ball d’escons entre els tres que els permet sumar com a mínim 68. Encara no n’hi ha prou, per tant.

L’enquesta d’El Mundo fa una certa pudor de socarrim, però. Fins ara són dels pocs que s’han atrevit a donar resultats per circumscripcions, i segurament aquí és on se’ls veu el llautó: previsions com una baixada de CiU a Lleida, el manteniment del PSC a Barcelona, el no enfonsament d’en Quim Nadal a Girona, el manteniment de resultats del PP... Algú es pot creure a hores d’ara que Montilla traurà iguals o millors resultats que Maragall, o que en Nadal no patirà el “sorpasso” d’ERC?

Mirem-ho pel costat bo: si un dels diaris més anti-catalans que existeixen dóna la majoria absoluta, en qualsevol dels escenaris, a CiU+ERC és que anem bé. Vol dir que en realitat encara devem anar a millor. Com fins i tot diu, per cert, la pròpia enquesta del Govern (que alguns diuen també que fa una certa pudor de tant com ha estat cuinada, igual que l’anterior d’El Periódico).

Tot plegat, com sempre, a l'apartat d'enquesta d'aquest bloc, al menú de la dreta de la pàgina.

L'Institut d'Estadística de Catalunya, organisme del Departament d’Economia de la Generalitat, va publicar ahir la darrera enquesta que ha vist la llum. Sense fer projeccions de vot ni d’escons, de l’enquesta se’n treuen dues conclusions ràpides:

- Primer, que els estudis encarregats pel mateix Govern també preveuen una victòria de CiU: dos punts per sobre del PSC, i molt millors resultats que el mateix estudi de fa 3 mesos

- Segon, si es miren els creuaments de vot respecte el vot del 2003, que encara hi ha força gent que va votar ERC o PSC que no sap què fer.

Per tant, tot és obert i encara hi ha partit. Sigui com sigui, però, totes les enquestes de moment semblen anar pel mateix camí.

Tinc dos o tres coneguts que fins fa uns dies eren ex-votants d’ERC. És a dir, havien votat Carod a les eleccions del 2003, però ara havien decidit que ja n’hi havia prou. Sense entendre perquè no es va pactar amb CiU el 2003, posats a fer pensaven que el millor era quedar-se a casa o bé votar directament CiU.

Parlo en passat perquè en els darrers dies m’han fet arribar un missatge coincident: sembla que han trobat una altra “excusa” per tornar a votar Carod i repetir els errors del passat. El discurs diu més o menys així: “vosaltres ja teniu pactat amb el ZP que governareu sols, amb el suport d’un PSC sotmès al Parlament i vosaltres entrant al Govern a Madrid”. Si això fos així, és clar, bé valdria la pena votar ERC!!

Però això no és així. Una prova més? El DVD que tanta polseguera ha aixecat. Si aquesta teoria conspiradora del pacte ZP-Mas fos certa, perquè CiU voldria calentar la campanya i jugar-s’ho al tot o res? Com bé diu Oriols Bartomeus a l’AVUI, qualsevol entès de campanyes polítiques sap que el “partit que encapçala les intencions de vot assegura la seva posició intentant adormir la campanya, de manera que desmotiva l'electorat rival”.

Per què CiU no en té prou en assegurar el seu avantatge, anar fent fins l’1-N i guanyar còmodament com diuen totes les enquestes? Doncs perquè només hi ha dues opcions: o tripartit o CiU. O bé Artur Mas aconsegueix enfilar-se prou amunt com perquè el tripartit no sumi, o bé tornarà a haver tripartit. Ras i curt, i ni teories conspiradores ZP-Mas ni punyetes!

Com era de preveure, el DVD "ConfidencialCAT" que avui ha presentat CiU ha aixecat moltes ampolles, i tots els líders dels altres partits han sortit ràpidament al Telenotícies per criticar-ho. Jo els hi dira el que ens deien quan érem petits: si et rasques és que et pica; és a dir, si s'enfaden tant serà que hi ha motiu.

L'estil realment és novedós a les campanyes polítiques catalanes, bàsicament per l'ús massiu de les noves oportunitats que ens dóna la tecnologia: fa 3 anys pocs tenien DVD a casa, i fa 3 anys ningú sabia què era YouTube, on avui pots trobar tots els capítols del DVD penjats.

Per què CiU fa això a quinze dies de les eleccions? Avui en fa una anàlisi interessant Jordi Barbeta a La Vanguardia. Bàsicament, CiU guanya clarament a hores d'ara, però encara no en té prou per impedir el tripartit. La solució es sacsejar encara més l'actualitat per aconseguir acabar d'atreure els molts desenganyats pel tripartit, però que no acaben de veure l'opció d'Artur Mas.

I finalment respecte les propostes polítiques, recomano donar un cop d'ull a una de les últimes anotacions de Lluís Foix ("La sociedad de los triunfadores"), i al darrer post d'Eduard Vallory, amb un interessant intercanvi d'opinions amb Joan Tardà, diputat d'ERC ("Una frase que mai va existir?").

Xafardejant el bloc d'en Vicent Partal he trobat una molt bona referència, que crec val la pena difondre: es tracta d'un article de Phil Bal a l'ESPN, la que sembla és la web de referència en esports als Estat Units. El periodista parla del partit de l'altre dia i de l'actitud espanyola al respecte, i en treu una conclusió clara: "el problema d'Espanya és que prefereix negar constantment la realitat, en comptes de celebrar la pluralitat".

Com enllaços de referència hi ha els següents:
- Text original de l'article aquí.
- Text de l'anotació d'en Vicent Partal aquí.

Una part de l'article la trobareu transcrita si cliqueu a "segueix".

Coincidint amb un dia que hauria de ser feiner, l'Artur Mas ha presentat les seves propostes per al desplegament de l'Estatut, considerant que en només 8 anys ja se n'hi haurà tret tot el rendiment. Les detallo a l'apartat que es trobar clicant a "segueix".

D'altra banda, dues curiositats sobre noves adhesions al projecte de CiU, més o menys explícites: en Sergi Fidalgo, enfant terrible, soci periquito i freakie extrem (la seva web bé mereix una visita), felicita la proposta d'Artur Mas de suprimir el Departament de Joan Saura (el "departament florero"), si arriba a governar. Ho fa amb un article titulat "Al final votaré en Mas...".

Recentment ja vaig publicar una breu anotació sobre enquestes, els enllaços de les quals estan penjats a la secció de links d’aquest bloc. Al respecte, dos enllaços més interessants: un, les declaracions d’en Josep A. Duran i Lleida demanant als seus votants “no fer ni cas de les enquestes”, que demostra una clara confiança en la victòria però també una alerta a la confiança i, per tant, desmobilització.

L’altre, un interessant article d’opinió de Francesc-Marc Álvaro a El Temps, on sota el títol “Un altre vot ocult” parla de la possibilitat que les enquestes no estiguin detectant grups d’exvotants d’Esquerra que encara no declaren que votaran CiU:

“És normal que no vulguin esbombar la veritat, perquè són electors molt crítics amb CiU i poc motivats per la figura del successor de Pujol. Però Montilla els agrada encara menys i consideren que un Govern dirigit per aquest PSC seria un Govern absolutament subordinat al dictat del PSOE”

L’altre dia, en un acte molt interessant al Museu d’Història de Catalunya, en Francesc-Marc Álvaro citava una frase d’un llibre d’Albert Camus (crec recordar): “no sigueu com ells”, tot referint-se a algunes coses que un futur govern de CiU hauria de canviar respecte el tripartit.

M’ha vingut la frase a la memòria veient tot el desgavell generat per l’acte de l’altre dia a Martorell, on militants del PSC-PSOE i del PP es van acabar esbatussant. És irònic que sigui el mateix dia en què Josep Piqué diu a Vilaweb que “cal recuperar el prestigi de la política”. Fer-ho a cops de garrot no sembla la millor manera.

Avui no tinc res a cleberar, ni cap motiu per fer festa. Per tant, avui també treballo. No em van ni desfilades, ni commemoracions de descubriments ni hispanitats vàries. El 12 d'octubre hauria de ser feiner, i llestos. Tenim motles altres ocasions per celebrar i feer festa al llarg de l'any.

Diverses organitzacions i entitats també són d'aquest parer, com es pot veure en aquesta anotació a Vilaweb, aquest comunicat de la Unió de Joves o l'editorial de l'e-noticies. I sembla que al meu barri n'hi ha uns quants que som del mateix parer: al carrer de casa, dos bars i un restaurant obert. El quiosc funcionant com cada dia, la botiga de ceràmica oberta ("aprofito per avançar feina!" m'ha dit l'amo) i la pastisseria on els dies afortunats esmorzo a ple rendiment. Ves que no comencem a ser un país normal, i encara no ens n'haguem assabentat!!

Ben bé el mateix no, però casi... Tan els mitjans del Grup Godó (RAC1 i La Vanguardia) com els del Grup Zeta (El Periódico) han publicat en les darreres setmanes enquestes pre-electorals, els enllaços de les quals he inclòs a l'apartat de links d'aquest bloc.

Els resultats són similars: CiU duu un avantatge al PSC d'entre 4% i 6%, Montilla no arrenca, els votants d'ERC són els menys "fidels", etc. Fins i tot malgrat alguns tristos intents d'El Periódico de ressuscitar el candidat socialista, la distància es manté amb 10 o 12 diputats.

Segurament mai hi havia hagut tanta unanimitat: per comprovar-ho i per als malalts de la demoscòpia, es poden consultar les de les anteriors eleccions a la web del Departament de Governació. El dia 1-N a la nit... la resposta! Fins i tot n'hi ha que fan porres al respecte, com la Fundació Catalunya Oberta.

En Saül Gordillo és un dels blocaires més actius i referenciats de la nostra blogosfera, i al respecte de la política de pactes d'ERC va fer ahir una anotació molt interessant al seu bloc: consulteu-la clicant aquí.

Suposo que el sentit del tema queda ben explícit al títol. Són també interessant els comentaris que ha rebut, i que afegeixen arguments al debat. Sobre el tema ja vam publicar una anotació fa pocs dies: ERC farà Montilla president?

La Sra. Carme Figueras és l'actual consellera de Benestar i Família de la Generalitat (ho dic per si algú ni la coneix, cosa ben probable). Amb la seva gestió, en només 4 mesos, n'hi ha per llogar-hi cadires: l'han reprovat al Parlament per la seva mala gestió, ha mentit en el seu currículum inventant-se una titulació que ni tan sols existeix...

La setmana passada, la darrera: mala educació i xiulada entre la gent gran. El que podria fer aquests enyora si governés durant 4 anys en comptes de només 4 mesos... Voleu un altre motiu per votar CiU? No patir conselleres com la Sra. Figueras!!

(I com que parlem de Benestar, enllaços als programes de CiU sobre família, gent gran i autonomia personal, per poder parlar amb coneixement de causa)

El partit de diumenge va tenir força ressò: des dels amics d'El Mundo fins al Sunday Times, cadascú dels del seu punt de vista. A banda de la patètica portada d'El Mundo (a sota), cal destacar la crònica del Sunday Times, que destaca el nivell que podria arribar a tenir la selecció catalana, i qualifica de "capricis" casos com els d'Escòcia, Irlanda del Nord o Gal·les. Quins nassos, oi?

A banda, el tema dels candidats: quin va ser l'únic candidat que va ser a la llotja del Camp Nou? Sí, l'ÚNIC, amb reunió prèvia amb Ibarretxe inclosa, fidel al tradicional suport a les seleccions. Tot i que, per fer honor a la veritat, cal dir que la gent d'ERC també hi era molt representada. Del PSC, en canvi, ni rastre... Maragall? No, Maragall segueix amb la costum d'arribar tard, i d'enfonsar al seu partit si nof an el que ell vol. Tot i que mentre sigui per defensar les seleccions, doncs ja va bé, és clar!!

El Joel Joan va estar ahir,com molta altra gent, al Catalunya – Euskadi. Perfecte, s’ha d’agrair tota aquesta gent “mediàtica” que recolza les causes patriòtiques, no deu ser gens fàcil si es vol mantenir una carrera professional activa en alguns àmbits.

Però a la mitja part el vaig sentir a RAC1 i va fer trampes. Perquè va fer campanya electoral quan no tocava, i si no anem junts no arribarem enlloc. A preguntes del periodista, i després de preveure que en 10 anys Euskadi serà independent, va explicar que una de les grans diferències amb els vascos eren les nostres “dretes”: “el PNB parla d’autodeterminació, i CiU no ho posa a una sola línia del seu programa”.

Amb una cosa té raó: al programa de CiU no es parla explícitament d’autodeterminació. Però fa trampes quan diu quina és la diferència política fonamental amb els bascos: a Euskadi, ABSOLUTAMENT MAI cap partit que es digués nacionalista pactaria amb els socialistes podent-ho fer amb l’altra partit nacionalista. Mai Eusko Alkartasuna ha deixat de recolzar al PNB per anar-se’n als braços del PSE. Això sí que és una diferència, i en Joel Joan se l’ha oblidat.

Sis de la tarda d’ahir diumenge, i em poso la ràdio per escoltar el Catalunya-Euskadi mentre avanço una mica de feina. RAC1, per descomptat: la colla del Basté i companyia sempre són una bona elecció. Aquest cop, però, en cinc minuts ja en tinc prou i em poso de mala llet.

Els primers comentaris van tots en la mateixa línia: “això no s’omplirà”, “quin fracàs d’assistència”, “quants jugadors que no han volgut venir”, “una costellada més”.... Per sort aguanto, i durant el partit el tema s’equilibra, però no abandonem tots plegat aquest to victimista que ens porta a fixar-nos tant i tant en els nostres defectes, i a ser tan realistes que potser és excessiu.

Com no podia ser d'una altra manera, José Montilla no anirà demà al Camp Nou a veure el partit Catalunya-Euskadi. Penseu que deu ser per un compromís molt important? Doncs no ho sembla, perquè la seva agenda oficial diu que a les 16h parlarà davant els assistents d'una trobada socialista, i després ja res de res... Poc més podríem esperer d'ell, oi?

D'altra banda, algunes webs informen que Carod demà no anirà tampoc al Campo Nou, segons sembla per algun compromís personal. Demà ho confirmarem, és clar... Ens veiem tot al Catalunya - Euskadi!!!!!

Alguns mitjans diuen que és el primer cop: els jugadors de la selecció catalana de futbol i els de la basca han fet un posicionament avui comú en favor de l'oficialitat de les nostres seleccions. És extremadament important que siguin els jugadors, i no només les entitats, associacions o tots els que demà anirem al Camp Nou (ja som més de 45.000 a hores d'ara!!!).

A més a més, els jugadors catalans han acordat sortir al camp lluïnt a la màniga el logo de la Plataforma pro Seleccions Catalanes, amb un gest de clar suport a la causa. Així sí que ho podrem aconseguir!!!!!!

Ja vam dir anteriorment que les polítiques d'immigració són i seran un dels temes centrals d'aquesta campanya al Parlament. Davant d'això, tot un conjunt d'entitats cristianes han signat un manifest que us reprodueixo a continuació, i que m'ha semblat interessant per diversos aspectes.

Destaco una afirmació de les moltes que hi ha: "Que cada partit polític expliqui amb claredat les seves prioritats en temes d'immigració". Per tant, no val dir avui que els immigrants podran votar, després negar-ho, i finalment incloure-ho al programa electoral, com ha fet el PSC-PSOE.

Després de la resposta massiva d’ahir a la decisió del Jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona que obligava a retirar l’anunci (per exemple, “Més d'un centenar de blocaires pengen l'anunci pro seleccions”), avui ens fem ressò de com ho han explicat alguns mitjans de la premsa internacional.

Davant la decisió del jutjat que impedeix a TV3 seguir emetent el video de la Plataforma pro Seleccions Espotives Catalanes, durant tot el matí la xarxa s'ha omplert d'iniciatives per seguir difonent-lo. Una d'elles és ben simple: pengem-lo tots al nostre bloc!!

Sembla difícil de creure, sobretot després de les darreres opinions sobre la llengua, i la negativa del candidat socialista a tenir un cara a cara "normal", és a dir, en català. Tot i així, és el que diu Mas al Vilaweb, en aquesta entrevista de la sèrie que fan als candidats (versió llarga i versió més curta).

Sobre el tema dels debats, un parell d'opinions interessants, del col·lectiu Joan Crexell a tribuna.cat i l'altre de Josep M. Torrent a l'AVUI:

"Debatre per Catalunya o per Espanya?"

"Amb 'ñ' d'Espanya"

Llegeixo aquest vespre que un jutge ha ordenat la suspensió de l’anunci de la Plataforma pro Seleccions Catalanes, per considerar que l'espot pot fomentar la discriminació entre menors i provocar “danys i perjudicis de difícil restauració”. La decisió és, com a mínim, dubtosa però sobretot discriminatòria: el mateix PP ha utilitzat recentment imatges de nens en una campanya publicitària, i ningú no ho ha prohibit.

José Montilla ha respost a la proposta d’Artur Mas amb la “idea” de fer un “cara a cara” per a tot l’Estat i, és clar, en castellà. A banda, el gran estrateg Zaragoza també ha ideat diversos debats sectorials i a múltiples bandes, després de donar llargues des del 12 de setembre. Tot sigui marejar la perdiu per evitar posar José Montilla davant d’Artur Mas, i sense un paper per llegir.

Dos comentaris al respecte: d’una banda, els socialistes tenen por que Montilla faci un molt mal paper en qualsevol lloc que no estigui controlat o amb el contingut tancat. Això inclogué, per exemple, aquesta setmana els debats “Off the record”, que ha organitzat la FCCB de la Universitat Ramon Llull, on Montilla delegà en Castells.

D’altra banda, és conegut per tothom que Montilla no té un bon domini del català i, per tant, per ell mantenir un debat cara a cara en la nostra llengua deu ser més dur del normal. L’important és que ell mateix ho admet, com en aquesta entrevista que li van fer fa pocs mesos: la seva resposta va ser “té raó, és una mancança que tinc”.

Us imagineu que els demòcrates als EEUU o els laboristes al Regne Unit presentessin un candidat a qui li costés l’anglès? O el Zapatero de torn amb problemes de fluïdesa amb el castellà?