No conec personalment Carles Puigdemont. Només en tinc referències de coneguts (bones), i poca cosa més a banda del que un troba a Internet: exredactor en cap del diari El Punt, fundador de l'Agència Catalana de Notícies, escriu sovint a Presència, és l'actual editor del setmanari "Catalonia Today"... I candidat a l'alcaldia de Girona per CiU a les properes municipals: un candidat independent, sense carnet, per una ciutat a qui li aniria bé una mica de canvi.

A la xarxa ha causat un cert rebombori l'última anotació del seu post: "Carta al sobiranista indecís", en la qual Puigdemont demana una certa reflexió a aquells votants que el 2003 van votar ERC desitjant la formació d'un govern nacionalista CiU-ERC, amb el resultat final que tots coneixem.

Clicant aquí podeu consultar la carta íntegrament. Només un breu estracte d'un text que crec pot ser molt interessant per aquells votants nacionalistes i que puguin estar indecisos de votar ERC: "Si avui dubta de votar ERC és perquè no té clara la seva aposta estratègica futura; perquè tem que el seu vot serveixi per investir president José Montilla i obrir més encara les portes del país a l’espanyolització incipient que ja ha començat el PSC-PSOE des del govern del país".

Amb la passió habitual, en Manel Cuyàs ha publicat a El Punt un celebrat i comentat article sobre el que ell ha anomenat la "generació bloc" (el podeu consultar en aquest enllaç). En l'article, comentat àmpliament pel sempre constant Saül Gordillo i força altra gent, en Cuyàs fa algunes interessants afirmacions, com que aquesta generació "jubilarà una altra generació, la «generació tap»".

No sé auto-situar-me en aquest apelatiu (l'article diu "persones de vint-i-cinc a quaranta anys", m'hi agafa prou bé), però sí que és interessant la remor de fons que l'article proposa: tot allò relatiu a la xarxa, i sobretot a aquesta innovadora manera de gestionar la informació, pot marcar una escletxa generacional que deixi fora bona part de la gent que passa els cinquanta, per posar la barrera en algun lloc, de manera clarament subjectiva i suposo que injusta. Alguna cosa similar també comenten sobre l'article Carles Puigdemont o Enric Gil.

En tot cas, tots els que cultivem això del bloc hem viscut l'experiència, un dia o altre, d'intentar explicar i definir a algú força més gran que nosaltres què és això d'un bloc, i aguantar de resposta una cara tipus "no-se-ni-de-que-em-parles-pero-tu-ets-el-que-enten-daquestes-coses".

Tot sigui per fer bona la dèria d'en Cuyàs: "Atenció a la «generació bloc». Fa ràbia perquè ens deixa antics i ens jubila, però ho fa molt dignament".

I per no perdre la referència electoral que ens ocupa aquests dies, un enllça a l'e-noticies, que tenen penjat el moment del miting d'ahir en què Jordi Pujol s'emociona quan l'Artur Mas lloa la tasca que està fent. Generacionalment, també és una excel·lent metàfora de com només amb blocs no farem un país.

Aquest diumenge matí CiU ha fet el miting d'equador de campanya (només queden 10 dies!!), que ha comptat amb la participació activa dels líders del Partir Nacionalista Basc (Josu Jon Imaz) i el Bloc Nacionalista Gallec (Anxo Quintana).

Bons amics que sempre treuen el cap en dies de campanya com aquests, el suport dels quals està sent especialment actiu durant aquesta campanya. Junt amb en Duran, han animat força aquest nou acte multitudinari (la veritat és que respecte el 2003, es nota bastant que sempre hi ha molta més gent als actes).

Per aquells interessats, un parell de links: el parlament d'Artur Mas, i el que han dit Imaz i Quintana. Encara no hi ha penjat el resum del miting al YouTube, però ho substitueixo per un parell de fotos a continuació (format panoràmic), i l'enllaç al vídeo del míting de Reus, amb més de 1.000 persones.

Després d'un intens cap de setmana un pèl allunyat de la campanya (visita a València per veure en directe Bruce Springsteen, BRUTAL), torno aquest diumenge a casa enmig d'un nou mar d'enquestes trucades, cuinades o, com a mínim, estadísticament impossibles.

De sempre hi ha hagut una dispersió important en els resultats explicats pels diferents mitjans (veure les del 2003, per exemple). Però en aquesta ocasió la cosa ja sembla una mica de conya. Entre ahir i avui, per exemple, El País s'atreveix a pronosticar una victòria ajustada de CiU (45 a 42-43), La Razón una victòria més clara però insuficient (47-49 a 40-41), l'Actual i el Dossier Econòmic una encara més clara (49-50 a 38-39), i el Regió7 i el Segre una victòria tremenda de CiU (56 a 37-38).

Em pregunto com, estadísticament, es poden donar tantes i tantes variacions sense cuinar abans les coses. La diferència entre CiU i PSC va dels 3 diputats d'El País als 18 del Regió 7 i el Segre. De fet, una visita al bloc de "Marcús", on hi ha la majoria de les publicades fins ara, dóna una certa sensació d'utilització clara de les enquestes per als propis interessos.

Però no s'acaba aquí: l'amic Carles Agustí, que cada dia fa una molt interessant i interna valoració de campanya des de l'equip d'Artur Mas, parla d'una enquesta pròpia de CiU ("us garantitzo que és certa, doncs l'he vista") que prediu un resultat de 53-54 a 35. Per tant, a la franja ben alta.

En tot cas, es poden fer alguns exercicis interessants, sobretot un: què és comú a totes o casi totes les enquestes?

1. CiU puja, de pocs a molts diputats (fins a 8-10)

2. El PSC baixa, també de pocs a molts (fins a 7)

3. ERC té dificultats per aguantar 20 dels 23 que té

4. El PP difícilment aguantarà els seus 15 (esperem-ho!!)

5. ICV segurament pujarà dels 9 que té

6. En Mas sempre guanya a Montilla en preferències de candidats

7. El tripartir casi sempre suma, peti qui peti

Resumint, i convençut que l'Artur Mas és el millor President possible dels 5 que hi ha: encara no n'hi ha prou!!!!

PD: com deia algú també aquest matí, o El País i la SER donen la sorpresa amb les seves enquestes, o l'Insistituto Opina (qui les fa) quedarà tacat per molts i molts anys.

Una anotació ben breu: si no esteu veient el debat, connecteu-vos-hi. En Montilla dóna motius, cada cop que obra la boca, per sentir vergonya aliena com a catalans; per què no diu alguna cosa sense llegir? Us imagineu anar pel món amb un President així? Insisteixo: vergonya aliena.

O a la majoria se li escapen coses i l'1 de novembre hi haurà una sorpresa monumental, o bé el Francino s'ha passat tres pobles. Aquesta setmana no hi ha hagut massa enquestes (almenys jo no les he vist), exceptuant el dilluns.

Com de costum, RAC1 va publicar el seu racòmetre, que mostra resultats bastant estables setmana rera setmana: aquest dilluns passat, el tripartit començava a perillar (ja era hora!!!). En canvi, la SER va sorprendre tothom amb una enquesta que donava resultats, com a mínim, una mica "estranys".

El "pulsómetro", del programa que dirigeix i presenta Francino, dóna com a guanyador al PSC sobre CiU, notícia àmpliament divulgada per certs mitjans pro-sociates, com El Periódico o El País. De fet el resultat és sorprenent: com diu en Carles Agustí, CiU guanya en les 14 enquestes publicades fins ara per entre 10 i 17 diputats, excepte en la de d'en Francino. A més, observant els resultats totals, es veuen alguns números estranys: l'anàlisi es fa directament sobre la "intenció de vot decidit", en Mas i CiU guanyen en totes les preguntes fetes excepte en el resultat electoral, etc.

Alguns parlen d'una resposta de Francino al DVD. Tot plegat fa un cert olor de socarrim de tanta cuina com s'ha fet en aquesta enquesta, com ja dèiem la setmana passada. O bé, com diem al principi, en Francino té informació més verídica que la resta de mitjans del món mundial, i l'1 de novembre ens enduem una sorpresa. Qui sap!

Sembla lògic pensar que, de cara a tenir un President que ens pugui representar bé i interlocutar amb normalitat amb el món, estaria bé que l'escollit tingués una certa competència lingüística. Com a mínim, sembla "normal" demanar uns mínims coneixements d'anglès per moure's per Brusel·les i davant qualsevol alt dignatari.

"La Vanguardia" va publicar fa uns dies (08/10/2006) un bon reportatge sobre el tema: la conclusió és que la majoria tenen uns nivells d'idiomes no menyspreable. En Mas controla bé l'anglès i el francès, en Carod algunes llengües romàniques (francès, italià...) i una mica d'anglès, Piqué bé en anglès i francès. De Saura l'article no diu res, però sí que ho diu de Montilla, que com sempre dóna la nota: "La única nota discordante es José Montilla. El candidato del PSC no domina ningún idioma extranjero, pues su trayectoria se ha desarrollado principalmente en el ámbito local."

Per això quan va al programa de l'Albert Om i els seus assessors li expliquen que estaria bé dir que li agraden els Dire Straits, es produeix la simpàtica anècdota del vídeo de sota. Volem un president així?

Alguns dels "visitants" del bloc deixen escrit que potser critico massa als altres i parlo poc de propostes en positiu de CiU. Potser si... O sigui que aquí en venen algunes: avui, per exemple, s'ha presentat el programa sobre immigració, amb un aproposta de futur "contracte de drets i deures" per als nouvinguts.

Com a mostra, tres frases d'en Duran ben clares, a veure què us semblen:

• "A tots ens convé una immigració regulada i controlada perquè en la mesura en què ens desbordi ens serà molt difícil mantenir la cohesió social del país"
• "per això cal un control més estricte de les fronteres"
• i també "una política forta de cooperació que actuï en els països d’origen creant-hi riquesa ja que això evitarà que la gent es vegi forçada a marxar"

Tal com toca criticar, també toca publicar les rectificacions: avui mateix els joves d'Iniciativa han fet marxar enrera per tota la polèmica que han generat, hi han retirat la campanya, com indica la seva web i també la web d'ICV. Sembla que la pressió dels mitjans, webs i propis militants els ha fet desistir d'utlitzar una expressió "desafortunada".

De totes maneres, segueixo pensant que és increïble que hagin ni tan sols posat en marxa una campanya amb aquest lema: ja plantejava ahir què li passaria al PP si gosés engegar una de similar però a l'inrevés... El més divertit i inversemblant és Joan Saura: ha dit que "no sabia que hi hagués aquesta campanya".

Les coses, amb el temps, agafen la justa mida. I el que pimer et sembla una mica gruixut, al cap d'uns dies et sembla normal, i més enllà fluixet, perquè l'evidència és immensa i t'enlluerna la vista.

S'ha escrit i s'ha discutit molt sobre el currículum de Montilla. Bé, de fet, sobre el no-currículum. I reconec que, aquest cop, un dels grans motius per votar CiU és, també, evitar fer Montilla President: és l'únic vot segur, qualsevol altre és temptar la sort, i quedar-se a casa regalar-li un número més de la rifa. I per mi, quan parlo currículum no parlo de títols, que poden no ser rellevants: parlo de formació al món privat, de capacitat contrastada de gestió, de saber idiomes, de poder anar pel món representant el país...

Un dels que millor ho ha expressat darrerament és l'Enric Vila, a les pàgines de l'AVUI. De fet, ho va reflectir tan bé en l'article titulat: "Senyor Montilla, el currículum", que li van denegar de publicar la segons part, que vista després d'unes setmanes fins i tot sembla més aviat fluixa. La realitat és clara, el que hi ha també. Repeteixo: quedar-se a casa l'1-N és jugar a la loteria. I pot tocar Montilla.

Per cert, el segon article de l'AVUI, "Montilla, teoria del líder", el mateix Enric el té penjat al seu web, i avui també estava al dietari que publica al web d'en Sostres.

No calen més comentaris: la transcripció i la veu dels moments finals. Segueixo dient el que deia l'altre dia: si no aguanta una entrevista, per molt dura que sigui, no pot dirigir un país. Per cert, cap més candidat s'ha aixecat de la taula, i tots han passat per l'adreçador d'en Sala-i-Martin.

M'han trucat per dir-m'ho i no m'ho creia... Voleu exemples de mal estil fent política? Aquí n'hi ha un parell: el primer, les joventuts d'Iniciativa, que fan campanya amb el gran lema "Folla't a la dreta". Deixant de banda que hi ha una falta d'ortografia, aquesta deu ser la "manera intel·ligent de fer política", segons el Sr. Saura.

Odio profundament al PP, i crec que és del pitjor que tenim a casa nostra, però algú s'imagina que passaria si fessin un cartell amb un lema que digués "Folla't l'esquerra"????

Tres quarts del mateix amb la dona del Sr. Carod: no es pot anar per la vida dient a un diari que els del PP són uns "fills de puta". Són terribles, ens fan i volen un mal horrorós, no els hem de tenir per a res políticament parlant...

Però si fem campanya dient que ens hem de "follar" a uns que són uns "fills de puta" anem molt i molt malament. Això és "mal estil de fer política", el demés són jocs de nens.

I perdó per l'expressió, com es diu habitualment.

Així comença un bon article que he trobat aquest matí molt d'hora: "És impresentable recollir declaracions, decisions, directament dels protagonistes d'aquests tres anys de magnífic govern i posar-les en un DVD". El signa Oriol Pujol,òbviament amb un to irònic.

El text, breu però clar, expressa el que ahir a la nit discutia amb altra gent: quin país tenim, quan després de tres anys de deixar el país fet pols, ara resulta que qui s'ha d'excusar és qui ho denuncia. "Home, aquest no és l'estil de la política catalana...", d'acord, però tampoc era l'estil de la política catalana destruir el país. Ja ens n'hem oblidat?

Això sí, morro i endavant: ahir nit a darrera hora vaig enganxar al 33 el Sr. Castells tancant un debat de candidats: venia a dir alguna cosa com que "potser sí que la mica de soroll que hi ha hagut ens ha impedit de veure la magnífica i gran obra de Govern que s'ha fet". Quin morro!!!!!

Estava clar que la pífia de José Montilla, aixecant-se abans d'acabr una entrevista de Sala-i-Martín, donaria de si en aquests primers dies de campanya. A l'Artur Mas li ha faltat temps per dir en veu alta el que molts pensàvem ahir: no pot dirigir el país algú que no és capaç ni d'aguantar una entrevista.

En comparació, l'entrevista del Sala-i-Martin avui al candidat de CiU, que tampoc es queda curta ("¿Quiere decir que es usted de una familia bien?"). Se n'ha sortit molt millor, és clar: sala-martin-mas-1.pdf i sala-martin-mas-2.pdf.

Més enllà d'això, un parell de comentaris "periodístics": d'una banda, són molts els que fan esment de la novetat que significa convertir una entrevista en realment un qüestionari, fugint dels habituals models de converses pactades.

D'altra banda, us recomano l'article que avui signava en Saül Gordillo a El Punt sota el títol "Candidats.cat".

Ahir La Vanguardia va publicar l’entrevista que Xavier Sala-i-Martin, economista de la Universitat de Columbia i la Universitat Pompeu Fabra, li va fer a José Montilla. Bé, tota l’entrevista tampoc, perquè sembla que una part s’ha censurat.

En tot cas, avui dia Internet ens ho posa fàcil, i s’ha de reconèixer que en Sala-i-Martin també: podem escoltar en mp3 tota l’entrevista (i opinar si s’ha retallat o no), només la part dels insults del candidat a l’entrevistador, i llegir tot el text sencer de l’original.

Si cliqueu a segueix, he seleccionat algunes “perles”. Sigui com sigui, preferiria no tenir un President que sigui capaç de dir i fer el que aquest senyor diu i fa en l’entrevista en qüestió.

Per cert, avui La Vanguardia publica el mateix sobre l'Artur Mas. Abans d'haver-ho llegit, faig referència de persones que sí ho han fet: el mateix Sala-i-Martín ("diversos periodistes m'han trucat i m'han dit que ja els agradaria fer això, però que no poden, perquè si et passes els polítics demanen el teu cap i et fan fora"), o en Saül Gordillo ("La diferència és que Mas sap torejar molt millor").

Diumenge d'inici de campanya, i dues noves enquestes (La Vanguardia i El Mundo), relativament coincidents. Dic relativament perquè La Vanguardia dóna més avantatge a CiU respecte el PSC (“CiU se distancia del PSC y amplía su ventaja hasta seis puntos y 16 escaños”), i en canvi el resultat de El Mundo és més moderat (“CiU sería la opción con más escaños y podría obtener hasta 10 más que el PSC”).

Els números indiquen el que sembla clar: l’avantatge entre CiU i PSC segueix creixent, a ERC i el PP els costa molt aguantar resultats i, malgrat tot, el tripartit segueix sumant. Efectivament, i al contrari del que diu e-noticies avui, en cap cas el tripartit perilla, perquè hi ha un ball d’escons entre els tres que els permet sumar com a mínim 68. Encara no n’hi ha prou, per tant.

L’enquesta d’El Mundo fa una certa pudor de socarrim, però. Fins ara són dels pocs que s’han atrevit a donar resultats per circumscripcions, i segurament aquí és on se’ls veu el llautó: previsions com una baixada de CiU a Lleida, el manteniment del PSC a Barcelona, el no enfonsament d’en Quim Nadal a Girona, el manteniment de resultats del PP... Algú es pot creure a hores d’ara que Montilla traurà iguals o millors resultats que Maragall, o que en Nadal no patirà el “sorpasso” d’ERC?

Mirem-ho pel costat bo: si un dels diaris més anti-catalans que existeixen dóna la majoria absoluta, en qualsevol dels escenaris, a CiU+ERC és que anem bé. Vol dir que en realitat encara devem anar a millor. Com fins i tot diu, per cert, la pròpia enquesta del Govern (que alguns diuen també que fa una certa pudor de tant com ha estat cuinada, igual que l’anterior d’El Periódico).

Tot plegat, com sempre, a l'apartat d'enquesta d'aquest bloc, al menú de la dreta de la pàgina.

L'Institut d'Estadística de Catalunya, organisme del Departament d’Economia de la Generalitat, va publicar ahir la darrera enquesta que ha vist la llum. Sense fer projeccions de vot ni d’escons, de l’enquesta se’n treuen dues conclusions ràpides:

- Primer, que els estudis encarregats pel mateix Govern també preveuen una victòria de CiU: dos punts per sobre del PSC, i molt millors resultats que el mateix estudi de fa 3 mesos

- Segon, si es miren els creuaments de vot respecte el vot del 2003, que encara hi ha força gent que va votar ERC o PSC que no sap què fer.

Per tant, tot és obert i encara hi ha partit. Sigui com sigui, però, totes les enquestes de moment semblen anar pel mateix camí.

Tinc dos o tres coneguts que fins fa uns dies eren ex-votants d’ERC. És a dir, havien votat Carod a les eleccions del 2003, però ara havien decidit que ja n’hi havia prou. Sense entendre perquè no es va pactar amb CiU el 2003, posats a fer pensaven que el millor era quedar-se a casa o bé votar directament CiU.

Parlo en passat perquè en els darrers dies m’han fet arribar un missatge coincident: sembla que han trobat una altra “excusa” per tornar a votar Carod i repetir els errors del passat. El discurs diu més o menys així: “vosaltres ja teniu pactat amb el ZP que governareu sols, amb el suport d’un PSC sotmès al Parlament i vosaltres entrant al Govern a Madrid”. Si això fos així, és clar, bé valdria la pena votar ERC!!

Però això no és així. Una prova més? El DVD que tanta polseguera ha aixecat. Si aquesta teoria conspiradora del pacte ZP-Mas fos certa, perquè CiU voldria calentar la campanya i jugar-s’ho al tot o res? Com bé diu Oriols Bartomeus a l’AVUI, qualsevol entès de campanyes polítiques sap que el “partit que encapçala les intencions de vot assegura la seva posició intentant adormir la campanya, de manera que desmotiva l'electorat rival”.

Per què CiU no en té prou en assegurar el seu avantatge, anar fent fins l’1-N i guanyar còmodament com diuen totes les enquestes? Doncs perquè només hi ha dues opcions: o tripartit o CiU. O bé Artur Mas aconsegueix enfilar-se prou amunt com perquè el tripartit no sumi, o bé tornarà a haver tripartit. Ras i curt, i ni teories conspiradores ZP-Mas ni punyetes!

Com era de preveure, el DVD "ConfidencialCAT" que avui ha presentat CiU ha aixecat moltes ampolles, i tots els líders dels altres partits han sortit ràpidament al Telenotícies per criticar-ho. Jo els hi dira el que ens deien quan érem petits: si et rasques és que et pica; és a dir, si s'enfaden tant serà que hi ha motiu.

L'estil realment és novedós a les campanyes polítiques catalanes, bàsicament per l'ús massiu de les noves oportunitats que ens dóna la tecnologia: fa 3 anys pocs tenien DVD a casa, i fa 3 anys ningú sabia què era YouTube, on avui pots trobar tots els capítols del DVD penjats.

Per què CiU fa això a quinze dies de les eleccions? Avui en fa una anàlisi interessant Jordi Barbeta a La Vanguardia. Bàsicament, CiU guanya clarament a hores d'ara, però encara no en té prou per impedir el tripartit. La solució es sacsejar encara més l'actualitat per aconseguir acabar d'atreure els molts desenganyats pel tripartit, però que no acaben de veure l'opció d'Artur Mas.

I finalment respecte les propostes polítiques, recomano donar un cop d'ull a una de les últimes anotacions de Lluís Foix ("La sociedad de los triunfadores"), i al darrer post d'Eduard Vallory, amb un interessant intercanvi d'opinions amb Joan Tardà, diputat d'ERC ("Una frase que mai va existir?").

Xafardejant el bloc d'en Vicent Partal he trobat una molt bona referència, que crec val la pena difondre: es tracta d'un article de Phil Bal a l'ESPN, la que sembla és la web de referència en esports als Estat Units. El periodista parla del partit de l'altre dia i de l'actitud espanyola al respecte, i en treu una conclusió clara: "el problema d'Espanya és que prefereix negar constantment la realitat, en comptes de celebrar la pluralitat".

Com enllaços de referència hi ha els següents:
- Text original de l'article aquí.
- Text de l'anotació d'en Vicent Partal aquí.

Una part de l'article la trobareu transcrita si cliqueu a "segueix".

Coincidint amb un dia que hauria de ser feiner, l'Artur Mas ha presentat les seves propostes per al desplegament de l'Estatut, considerant que en només 8 anys ja se n'hi haurà tret tot el rendiment. Les detallo a l'apartat que es trobar clicant a "segueix".

D'altra banda, dues curiositats sobre noves adhesions al projecte de CiU, més o menys explícites: en Sergi Fidalgo, enfant terrible, soci periquito i freakie extrem (la seva web bé mereix una visita), felicita la proposta d'Artur Mas de suprimir el Departament de Joan Saura (el "departament florero"), si arriba a governar. Ho fa amb un article titulat "Al final votaré en Mas...".

Recentment ja vaig publicar una breu anotació sobre enquestes, els enllaços de les quals estan penjats a la secció de links d’aquest bloc. Al respecte, dos enllaços més interessants: un, les declaracions d’en Josep A. Duran i Lleida demanant als seus votants “no fer ni cas de les enquestes”, que demostra una clara confiança en la victòria però també una alerta a la confiança i, per tant, desmobilització.

L’altre, un interessant article d’opinió de Francesc-Marc Álvaro a El Temps, on sota el títol “Un altre vot ocult” parla de la possibilitat que les enquestes no estiguin detectant grups d’exvotants d’Esquerra que encara no declaren que votaran CiU:

“És normal que no vulguin esbombar la veritat, perquè són electors molt crítics amb CiU i poc motivats per la figura del successor de Pujol. Però Montilla els agrada encara menys i consideren que un Govern dirigit per aquest PSC seria un Govern absolutament subordinat al dictat del PSOE”

L’altre dia, en un acte molt interessant al Museu d’Història de Catalunya, en Francesc-Marc Álvaro citava una frase d’un llibre d’Albert Camus (crec recordar): “no sigueu com ells”, tot referint-se a algunes coses que un futur govern de CiU hauria de canviar respecte el tripartit.

M’ha vingut la frase a la memòria veient tot el desgavell generat per l’acte de l’altre dia a Martorell, on militants del PSC-PSOE i del PP es van acabar esbatussant. És irònic que sigui el mateix dia en què Josep Piqué diu a Vilaweb que “cal recuperar el prestigi de la política”. Fer-ho a cops de garrot no sembla la millor manera.